03/06/12. Pantojes, Cristines, Urdangarins i Bankies

Benvolguts,

D’en Ferran Monegal al Periódico amb el títol de De la infanta a la Pantoja en traiem uns paràgrafs interessants. En un parla del greuge comparatiu entra una tonadillera i una infanta ja que no tots els ciutadans són iguals (n’hi ha que són més iguals que diria l’Orwell). En l’article hi trobareu un clip de la tonadillera atacant la casta de privilegiats. En l’altre en Monegal parla del darrer programa Singulars d’en Jaume Barberà, que ja hem comentat en aquest Bloc, i que no es va mossegar la llengua.

 De la infanta a la Pantoja

Diumenge, 3 de juny del 2012

Uns tasts:

Fa uns dies es van emetre a Espejo publico (A-3 TV) aquelles explosives declaracions de la tonadillera en què, entre altres coses, es queixava de com l'havien tractat a ella. És a dir, resumint l'essencial de la seva queixa: «A mi em van detenir i vaig passar una nit al calabós, mentre que a Urdangarin li han donat dos mesos per declarar. Jo sóc com la infanta, però amb la diferència que no tinc amb ningú cap societat al 50%». És a dir, aquí ho deixo i que cadascú carregui la seva creu. En efecte, el greuge comparatiu sembla evident, i això permetria un debat que elevés l'anècdota a categoria. És a dir, la igualtat dels ciutadans davant la llei o, dit d'una altra manera, el persistent enquistament en la societat espanyola d'una casta de privilegiats, una raça d'éssers immunes a tot, una tribu que es va ampliant amb nous aristòcrates que van sorgint, membres del club de la impunitat, el desvergonyiment i fins i tot la delinqüència. Lamento que un tema tan important hagi estat tractat al vaivé de la xafarderia.

EL 'J'ACCUSE' DE BARBERÀ.- Més nítida, més clara, més útil, ha estat la denúncia que Jaume Barberà va expressar aquesta setmana al començar el seu Singulars a El 33. Sense dissimular la seva indignació, va advertir: «Bankia, la gran caixa d'Aznar, d'Esperanza Aguirre, de Ruiz-Gallardón, de Zaplana, de Camps, de José Luis Oliva, de Miguel Blesa, de Rodrigo Rato..., és a dir, la gran caixa del Partit Popular en estat pur, ha estat nacionalitzada. A cada un de nos-altres ens costarà 1.352 euros. És a dir, l'Espanya de la fatxenderia serà salvada amb els diners de tothom. I el PP es nega a investigar-ho. Nosaltres no en som els culpables: els culpables en són els gestors i els polítics que ho van permetre». ¡Ahh! La indignació de Barberà no és un rampell, ni se li ha escalfat la boca de cop i volta. És l'expressió d'una ira generalitzada. Ahir a la nit fins i tot a Informe semanal (TVE-1) van abordar l'escandalós tema Bankia. I allà vam sentir les veus irades dels que es resisteixen a ser plomats i tractats com imbècils.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/tele/infanta-pantoja-1872541

Joan A. Forès

Reflexions