Us passo un article molt creatiu d’en Joan
Canadell del CCN. Ell, a més de creatiu és prolífic i omnipresent. Tant fa
articles com llibres d’economia com conferències sobre l’estat propi gairebé simultàniament
a Cadaqués i a les Cases d’Alcanar...
Respecte de l’article m’he permès només
d’afegir-hi la cirereta, el mapa d’Espanya del dia després. És com l’actual
però li falta Galícia,
Euskadi, Navarra, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Gibraltar. Xulo,
oi?
Per cert, com en diran del retall de península
que els quedi: Castilla?, Madrid? Espá?, Celtiberia?, Pachuloyo?,
Hableencristiano? Unagrandeylibre?
30/05/2012
Bankia i la
caiguda de l’imperi
Joan Canadell
A tots els grans
imperis diuen que els arriba
el seu moment. Els romans en van ser un exemple, i l’espanyol n’és un altre.
Molta literatura tracta la caiguda de l’imperi espanyol com la pèrdua de les
seves colònies fa uns centenars d’anys. Doncs no, l’imperi espanyol encara està
caient, i Bankia és una de les seves icones com ho va ser Cuba o Filipines.
L’imperi espanyol està cridat a ser només una regió messetària que és el que
mai hauria deixat de ser si no hagués espoliat a tort i a dret.
Bankia és de forma simbòlica la caiguda d’aquella Espanya que s’ho havia de menjar tot fa quatre dies, que havia superat a Itàlia en PIB per càpita i anava a per França, la que volia tenir cadira a totes les organitzacions internacionals on es decidien coses interessants. Espanya va tenir una revifada postdictadura que per alguns era la demostració que algun dia podien tornar a ser grans. Però el temps (poc) ha donat la raó als que pensem que de fet Espanya mai ha estat gran per si mateixa si no pel que ha robat a d’altres.
Bankia era el símbol de tot un Madrid econòmic que decidia quinzena a quinzena, asseguts al Bernabeu, quin món es menjarien. Van voler els millors jugadors de futbol del món, i Bankia els ho va facilitar. Van voler el major aeroport internacional del sud d’Europa i Bankia els hi va construir. Volien uns Jocs Olímpics i sort que no els els van concedir, perquè ara el forat seria encara molt pitjor.
Però el mateix que ha passat amb Bankia, abans es va viure a Caja Castilla la Mancha amb un aeroport de Ciudad Real finançat per aquesta entitat i que mai va tenir cap vol rendible, però que va costar tan com la nova terminal T1 del Prat, amb milers de passatgers diaris. També el finançament de milers d'habitatges avui plens de teranyines i quantes coses més que no devem saber la majoria dels mortals. I el mateix amb la CAM, respecte a Terra Mítica i un litoral sobreexplotat de totxo i més totxo.
Aquest és el model de l’Estat espanyol per recuperar un lloc al món després de la suposada caiguda del seu imperi, però ara la patacada encara serà pitjor, i darrera Bankia cauran grans empreses espanyoles que no tenen sentit en un mercat competitiu global i no regulat. Tinguem clar que tot aquest joc de milions malbaratat per l’Estat espanyol d’aquests darrers anys és el que va crear un cert creixement nacional en termes de PIB, que ara per ara no tornarà mai més. A Espanya els ha caigut la construcció, la banca, i veurem quin camí seguiran les multinacionals de serveis com Repsol, REE, Telefònica, etc. En termes de PIB nacional l’impacte en els propers anys penso que podria arribar a les dues xifres, en negatiu, és clar.
Mentrestant a Catalunya hi ha qui encara pensa que els mateixos que han recolzat Bankia ens poden donar no se quin pacte fiscal, quan amb prou feines es refaran de les ferides de mort. Un malalt terminal pot ajudar a tirar endavant un ésser madur amb empenta i experiència com Catalunya? Només uns polítics venuts o inconscients poden pensar això. Si us plau que algú els posi el despertador. Catalunya té encara el seu teixit empresarial, el que genera valor afegit, mantingut amb generacions d’empresaris responsables, sosté gran part dels valors de l’esforç, tot i que deteriorats pel síndrome de grandesa dels nostres veïns i colonitzadors dels mitjans de comunicació. Estem a temps de refer el nostre camí sols, amb molta il·lusió, creativitat i empenta. Però si us plau que algú posi seny, només podrà ser amb un estat propi. Encara no ho veuen?
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada