Els espanyols (i els catalans també) són els
reis de l’ambigüitat!
Ara al Gobierno español s’han entestat o encaparrat
a explicar que l’Estat espanyol no ha entrat en un procés de rescat.
La hidalguia espanyola no els permet usar mots malsonants que afecten al seu
honor...
Avui comentarem un article de l’Ignasi Pujol
que explica una seqüència dels fets amb el títol La negació que acaba en rescat,
continuarem veient com la revista Time, com altres diaris i
revistes estrangeres, se’n fot amb l’article "Tu en dius tomàquet, jo en dic rescat", la revista
'Time' es burla de Rajoy i acabarem amb un article jocós i
hilarant de títol: Un rescat que no és
un rescat sinó un rescat on l’incomparable Iu Forn ens explica com per no dir
rescat
s’han usat per part dels manaies espanyols 20 expressions diferents!
Visca l’ambigüitat!
1. La negació que acaba en
rescat
IGNASI PUJOL
10/06/2012
Zapatero es va resistir
a admetre la gravetat de la situació i Rajoy ha caigut en el mateix parany
Han passat gairebé
quatre anys entre la primera vegada que José Luis Rodríguez Zapatero va parlar
per primera cop de crisi econòmica i la sol·licitud de rescat bancari del
govern de Rajoy.
El rescat del sistema financer espanyol, acordat
ahir amb l'Eurogrup, arriba gairebé quatre anys després que l'aleshores
president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, reconegués que
Espanya vivia una crisi.
08-07-2008
Zapatero utilitza per
primera vegada la paraula crisi
per referir-se a la situació econòmica del país.
15-09-2008
El banc d'inversió
nord-americà Lehman Brothers fa fallida.
28-11-2008
L'executiu espanyol crea
el Fons Estatal d'Inversió Local i el Fons Estatal per Dinamitzar l'Economia,
dotat amb 11.000 milions d'euros.
31-12-2008
Espanya entra en
recessió.
29-03-2009
El Banc d'Espanya
intervé la primera entitat financera espanyola: Caja Castilla-La Mancha. Més
tard arribarien Cajasur, la CAM, Banc de València, CatalunyaCaixa, Unnim, Nova
Caixa Galicia i Bankia.
26-06-2009
El govern crea el Fons
de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB).
20-05-2009
L'aleshores ministra
d'Economia, Elena Salgado, augura l'arribada de "brots verds" en
l'economia espanyola al cap d'"unes setmanes".
23-07-2010
Quatre unions de caixes
(entre les quals Unnim i CatalunyaCaixa) suspenen les proves de resistència de
la UE.
18-02-2011
El govern espanyol posa
en marxa la segona fase de la reestructuració del sector financer potenciant
una segona onada de fusions de caixes d'estalvi.
20-11-2011
El PP guanya les
eleccions generals.
19-12-2011
Mariano Rajoy anuncia
retallades per valor de 16.500 milions d'euros en el seu discurs d'investidura.
23-04-2012
Eurostat ratifica que el
dèficit espanyol el 2011 va ser del 8,5%, enfront del 6,6% compromès pel govern
socialista de Zapatero.
09-05-2012
El govern central
nacionalitza Bankia i la seva matriu, Banco Financiero y de Ahorros (BFA). Unes
setmanes més tard se sabrà que l'Estat haurà d'aportar 23.000 milions d'euros
al tercer grup bancari espanyol.
11-05-2012
El consell de ministres
aprova el reial decret llei sobre sanejament i venda dels actius immobiliaris.
30-05-2012
La prima de risc
espanyola tanca en el seu màxim històric, 539 punts.
01-06-2012
La borsa espanyola tanca
en els 6.065 punts, quan un any abans estava molt per sobre dels 10.000 punts.
Els bancs han estat els grans castigats del parquet durant els últims mesos.
07-06-2012
L'agència Fitch rebaixa
en tres graons, fins a BBB, la nota del deute espanyol a llarg termini pels
problemes del sector bancari i la deixa a només dos nivells dels bons
porqueria.
08-06-2012
El Fons Monetari
Internacional dóna a conèixer la seva auditoria de la banca espanyola, segons
la qual el sistema financer espanyol requereix una injecció de 40.000 milions.
09-06-2012
Espanya demana el rescat
de la banca per 100.000 milions d'euros.
En paral·lel amb aquesta seqüència de fets, la seqüència
de frases:
En els darrers dies, el govern de Mariano Rajoy s'ha esmerçat a afirmar a so de bombo i platerets que la banca
espanyola no seria rescatada. Una negativa que s'ha mantingut gairebé fins al dia
d'avui, quan tots els indicis apunten a un rescat imminent. Aquestes són
algunes de les frases que ha dit el govern espanyol:
·
28 de maig. Mariano Rajoy, president del govern espanyol:
"No hi haurà cap rescat de la banca espanyola"
·
6 de juny. Cristóbal
Montoro, ministre d'Hisenda: "Espanya no pot ser tècnicament objecte d'un
rescat"
·
6 de juny. Luis de Guindos, ministre d'Economia: "No hi haurà un rescat imminent a la banca espanyola"
·
8 de juny. Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta
del govern espanyol: "No hi
haurà reunió de l'Eurogrup per parlar sobre el rescat de la banca"
2. "Tu en dius tomàquet, jo en dic rescat": la revista 'Time' es burla de Rajoy
La revista fa mofa de la resistència del
líder del govern espanyol a referir-se als 100.000 milions per a la banca com
un rescat
i insistir que es tracta d'un "crèdit"
ARA
'Time'
L'origen del titular és un joc de paraules
que, per exemple, es pot veure en una escena on Fred Astaire canta a Ginger
Rogers una cançó on va contraposant els diferents accents amb què es pot
pronunciar una paraula com ara tomàquet –tomato– per referir-se a una mateixa
cosa. Ella Fitgerald i Louis Armstrong en un duet famós canten també aquesta
cançó.
Segons 'Time', el president del govern espanyol evita utilitzar
el terme rescat veient com ha condemnat els líders d'altres països rescatats a
Europa.
3.
Un
rescat que no és un rescat sinó un rescat
IU FORN. 10/06/2012
Nooo,
hòstia, no!!!
·
Allò d'ahir
no és un rescat!!!
·
És un ajut al
desenvolupament bancari espanyol,
·
una injecció
puntual de liquiditat al sistema financer,
·
una
generalització solidària de les atribucions del Banc d'Espanya,
·
un
reforçament de la integració europea per la via financera,
·
una inversió
perllongada d'actius monetaris a escala d'Eurogrup,
·
una presència
externa continuada en el sistema bancari espanyol fruit de la confiança
generada per les polítiques de transparència de l'actual govern.
I ara punt i
a part i respirem una miqueta.
Bé, doncs això d'ahir, efectivament, no és ni
un rescat ni és cap intervenció. És tot el que hem dit al paràgraf anterior i a
més també és:
·
un
préstec en condicions molt favorables que Espanya accepta per afavorir el
conjunt de la zona euro,
·
una
institucionalització de la confiança en l'economia espanyola,
·
una
europeització del procés de fusió de les entitats de crèdit espanyoles,
·
una
consolidació de la reestructuració de la manera d'intercanvi dels fluxos
monetaris,
·
una
adequació dels paràmetres econòmics en un context de crisi,
·
una
socialització de l'euro entesa com una successió continuada d'aportacions
monetàries,
·
una
modificació de la relació bilateral entre l'Eurogrup i Espanya per ampliar el
projecte comú,
·
un
acord afavoridor de l'economia espanyola que es basa en la credibilitat de les
reformes,
·
una
dissipació de dubtes sobre el sistema bancari espanyol,
·
una
recapitalizació addicional que soluciona la solvència dels compromisos
adquirits,
·
un
reforçament creïble de les reformes endegades per promoure la recuperació a
través de la recapitalització,
·
un
sanejament de la tensió de l'eurozona
·
i
una desincentivació de la incertesa i de les oscil·lacions monetàries.
"I Rajoy on era?", es pregunta ara
vostè. Coi, s'ocupava de coses realment importants com l'Eurocopa. Per cert, ha
apostat 3-0 a favor d'Espanya amb gols de Troica, Lagarde i Draghi.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada