Jo no soc espanyol!
La ‘Roja’ no és la meva selecció!
Una de les moltes raons és que jo soc
republicà i independentista català o sigui enemic de l’exacerbat nacionalisme
espanyol que juga brut des de sempre i impedeix que les meves seleccions, les catalanes surtin a la llum!
Jo em pensava que era un català atípic, però
llegint la premsa esportiva, que no la llegeixo mai, veig que som molts més
dels que ells volen i diuen!
Jo només vull que perdi el Madrid o que
perdi la selecció espanyola segons el cas!
Aquests pensaments m’han aparegut estimulats
per un article d’avui del directe.cat que
explica el que ja sabem, que Espanya practica el
joc brut contra les seleccions catalanes i els polítics i els grans mitjans
miren cap a un altre lloc...
Aquest cop, si Espanya queda eliminada de l’Eurocopa les mostres d’alegria per part dels catalans superaran totes les expectatives, i si guanya el títol, les mostres de descontent seran més evidents que mai. Malgrat aquesta realitat, els grans mitjans de comunicació s’entesten a vendre’ns una selecció espanyola plena de catalans i d’un futbol a semblança del Barça, i encara no han entès que això ja no toca.
Espanya no serà mai la selecció dels catalans, una veritat que alguns volen amagar a base d’excusar-se amb els jugadors catalans que juguen a les seleccions espanyoles.
Aquest cop, si Espanya queda eliminada de l’Eurocopa les mostres d’alegria per part dels catalans superaran totes les expectatives, i si guanya el títol, les mostres de descontent seran més evidents que mai. Malgrat aquesta realitat, els grans mitjans de comunicació s’entesten a vendre’ns una selecció espanyola plena de catalans i d’un futbol a semblança del Barça, i encara no han entès que això ja no toca.
Espanya no serà mai la selecció dels catalans, una veritat que alguns volen amagar a base d’excusar-se amb els jugadors catalans que juguen a les seleccions espanyoles.
·
La Síndrome
d'Estocolm és un estat psicològic en què la víctima d'un
segrest o la
persona retinguda contra la seva pròpia voluntat, desenvolupa una
relació de complicitat amb el seu segrestador. A vegades, els
ostatges poden acabar ajudant els captors a aconseguir els seus fins o bé a
evadir la policia.
Se li va donar aquest nom el 1973.
·
El film El Pont sobre el riu Kway, del 1957 té com a
argument un clar cas de Síndrome d’Estocolm, avant la lettre. Explica com durant
la segona guerra mundial a la Tailàndia ocupada pels japonesos uns presoners
britànics amb el coronel Nicholson al cap, tancats en un camp de presoners, són
obligats a construir un pont per ferrocarrils per tal que l’exèrcit japonès
pugui continuar avançant. Quan el pont ja està pràcticament acabat, un altre
presoner americà que s’havia escapat del camp, retorna amb un escamot americà,
es posa en contacte amb el coronel Nicholson i li explica que ha retornat per
volar el pont. El
coronel Nicholson està tan orgullós de la feina feta pels seus soldats que es
nega a derruir-lo. Hi ha una baralla entre americans i britànics i en
el film al final (endolcit) dinamiten el pont, encara que el francès Pierre
Boulle, autor de la novel·la sobre la que es va construir la pel·lícula no
havia escrit aquest final sinó que el pont no s’arribava a dinamitar. L’autor
no va voler recollir l’Òscar.
També difereixo absolutament de la frase: Els grans mitjans de comunicació encara no han entès que això ja no toca. Està
molt clar que els grans mitjans de comunicació sí que ho han entès i
s’afanyen a vendre’ns el que els seus amos, es diguin Godó o es diguin CiU, els
ordenen que ens venguin (amb força vaselina per tal que se consiga el efecto sin que se note el
cuidado)!
Jo ja tinc els coets preparats per celebrar avui
o demà o demà passat, o quan sigui, la defenestració d’Espanya quan succeeixi,
que succeirà!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada