17/05/15. Xevi Sala. L’absoluta incertesa. : “El País Valencià, les Illes i el Principat són tres països separats per una llengua comuna.” La unitat lingüística és una evidència acadèmicament indiscutida. Raimon: “Cal reivindicar la unitat del català”,

Benvolguts,

Continuació dels atacs a la llengua per terra, mar i aire, continua la catalanofòbia que hem comentat en múltiples apunts en els darrers 30 dies. Genocidi o etnocidi al Principat, al País Valencià, a les Illes, a la Franja del “Lapao”. A l’escola del Principat, a l’escola de les Illes amb el trilingüisme, al País Valencià amb 100.000 xiquets sense escola en valencià, als canals que emeten en català, TV3 (liquidat al País Valencià i a les Illes), C33 (liquidat al País Valencià i a les Illes) , IB3 (liquidat), TVV (liquidat)...

Creieu que hem de continuar aguantant???

L’absoluta incertesa

Xevi Sala/ xsala@presencia.cat

L’escriptor Bernard Shaw ho va dir referint-se als Estats Units i Anglaterra però la frase també és aplicable a casa nostra: “El País Valencià, les Illes i el Principat són tres països separats per una llengua comuna.” La unitat lingüística és una evidència acadèmicament indiscutida, encara que sovint els interessos polítics més tèrbols facin obrir debats absurds sobre la denominació que cal aplicar al català que parlen valencians i mallorquins. Són debats superats per la realitat quotidiana però que alguns intenten desenterrar cada vegada que hi ha en joc algun escó. Per a tots aquests profetes de la divisió només cal recordar el discurs pronunciat per Raimon l’any passat en rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. “Cal reivindicar la unitat del català”, va dir el cantant de Xàtiva, “en totes les seves varietats, incloent-hi el Lapao”. En canvi, pel que fa a una altra realitat, la política, els escenaris varien molt Principat enllà, tal com reflecteixen les anàlisis del dossier que aquesta setmana oferim als lectors. A la Generalitat de Catalunya no hi ha manat mai el Partit Popular, però revisant els casos del País Valencià i de les Illes ens podem formar una idea força aproximada del que ens hem estalviat. La batalla contra la presència de la llengua catalana a les institucions i als serveis públics ja no seria només el passatemps preferit del ministre de Cultura, José Ignacio Wert, sinó un objectiu alimentat des de dins mateix de les institucions pròpies. L’obstrucció als canals televisius catalans o l’ofec sistemàtic a l’ensenyament en català han estat les senyes d’identitat dels diferents governs del PP al País Valencià i a les Illes. Diuen els sondejos que les majories absolutes ja són història, entre d’altres coses perquè l’ombra de la corrupció enfosqueix les expectatives electorals dels populars. L’emergència de noves formacions polítiques i la certesa que s’apropa un fi de cicle dibuixen un nou escenari que forçarà als populars a buscar noves aliances i, anant bé, a suavitzar la seva catalanofòbia. No seria pas un triomf petit per als qui, ni han perdut els orígens, ni han renunciat a la identitat.

Xevi Sala

Joan A. Forès

Reflexions