Benvolguts,
Un escrit del Vicent Sanchis de la matinada del 25 de maig.
Conclusions provisionals
«La primera conclusió que es desprèn de les eleccions
d’ahir és que l’independentisme no se’n pot sentir debilitat»
Vicent Sanchis
25/05/2015 a les
00:57h
La primera conclusió que es desprèn de les
eleccions d’ahir és que l’independentisme
no se’n pot sentir debilitat. S’ha enfortit arreu del territori. CiU, Esquerra Republicana i la CUP sumen més del 45 per
cent del total dels vots emesos. Considerant
que Iniciativa i altres opcions no es decanten amb claredat pel bloc unionista,
l’hegemonia independentista és clara. Però
l’independentisme ha de reflexionar. Perquè Barcelona és una incògnita i perquè
l’àrea metropolitana manté l’hegemonia habitual. És a
dir, la del PSC. La irrupció de Ciutadans, en detriment del PP, també s’ha de considerar, encara
que en un to molt menor que el que es deriva de l’eufòria absurda que ahir
exhibia, desbocada, Carina Mejías.
La segona ha de mirar cap a Barcelona. La victòria d’Ada Colau no és la victòria del seu model de ciutat. Onze regidors en un total de quaranta vol dir guanyar per pèls. I no permet excessives alegries ni maximalismes. Colau serà la nova alcalde de la ciutat, però haurà de suar cada ordenança i cada pressupost. Haurà de contrastar en cada ple cada canvi que proposi. La capital de Catalunya és un mirall trencat. Recompondre’l per prendre decisions majoritàries no serà fàcil. Pel que fa al procés sobiranista, òbviament queda tocat amb els resultats de la capital. Però caldrà esperar que es votin al ple grans decisions per afirmar de debò qui va guanyar i qui va perdre ahir.
La tercera mira cap al País Valencià i a les Illes. Els resultats de Catalunya no van permetre ahir copsar amb tota la magnitud un canvi que a les Balears condemnarà el PP a l’oposició en totes les institucions. Al País Valencià es repeteix la mateixa jugada, però amb un element molt més engrescador: els grans resultats de Compromís, que el situen com a tercera força al Parlament i li pot donar l’alcaldia de la capital. Mai en la història de la democràcia València havia tingut un alcalde amb sensibilitat nacional valenciana. La història s’escriu diferent per primera vegada des d’Almansa.
La quarta i darrera –per ara– recull una enorme derrota. La del Partit Popular a tot l’Estat. Ni amb Ciutadans podrà recuperar tot el poder que ha perdut. A tot arreu. L’única incògnita és Podemos. Tant de bo el partit que lidera Pablo Iglesias entengui que ha de pactar amb “la casta” –amb el PSOE– perquè acabi d’una vegada l’hegemonia del PP. Ni que sigui per millorar una miqueta el món. Que és del que es tracta.
La segona ha de mirar cap a Barcelona. La victòria d’Ada Colau no és la victòria del seu model de ciutat. Onze regidors en un total de quaranta vol dir guanyar per pèls. I no permet excessives alegries ni maximalismes. Colau serà la nova alcalde de la ciutat, però haurà de suar cada ordenança i cada pressupost. Haurà de contrastar en cada ple cada canvi que proposi. La capital de Catalunya és un mirall trencat. Recompondre’l per prendre decisions majoritàries no serà fàcil. Pel que fa al procés sobiranista, òbviament queda tocat amb els resultats de la capital. Però caldrà esperar que es votin al ple grans decisions per afirmar de debò qui va guanyar i qui va perdre ahir.
La tercera mira cap al País Valencià i a les Illes. Els resultats de Catalunya no van permetre ahir copsar amb tota la magnitud un canvi que a les Balears condemnarà el PP a l’oposició en totes les institucions. Al País Valencià es repeteix la mateixa jugada, però amb un element molt més engrescador: els grans resultats de Compromís, que el situen com a tercera força al Parlament i li pot donar l’alcaldia de la capital. Mai en la història de la democràcia València havia tingut un alcalde amb sensibilitat nacional valenciana. La història s’escriu diferent per primera vegada des d’Almansa.
La quarta i darrera –per ara– recull una enorme derrota. La del Partit Popular a tot l’Estat. Ni amb Ciutadans podrà recuperar tot el poder que ha perdut. A tot arreu. L’única incògnita és Podemos. Tant de bo el partit que lidera Pablo Iglesias entengui que ha de pactar amb “la casta” –amb el PSOE– perquè acabi d’una vegada l’hegemonia del PP. Ni que sigui per millorar una miqueta el món. Que és del que es tracta.
Vicent Sanchis
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada