Benvolguts,
Si repassem el Bloc Reflexions, i cerquem quins apunts hi ha
que esmentin el fotoperiodista Jordi
Borràs en trobem almenys tres:
En aquests tres apunts ja s’han pogut veure moltes de les
cares fosques dels enemics espanyols que tenim els catalans i que malden per fer-nos mal, pagats amb l’or dels fons reservats de Madrid.
No sé si recordeu que ERC no ha pogut entrar mai a formar part de les Comisiones del Congreso de los Diputados
que gestionen els fons reservats perquè
tant manant el PP com el PSOE els que manen de veritat han considerat que els
secrets d’estat no poden ser ni ensumats pels catalans:
No sé si CiU ha
tingut en algun moment la confiança del Congreso
per formar-ne part. Amb aquests fons es van pagar els GAL, s’han pagat les clavegueres de l’estat, les policies secretes i
ara es deuen estar pagant els SCC, els
CCC, els C’s i els PPCs, només esmentant alguns dels sicaris que actuen a
Catalunya.
Avui presentem un
altre article, aquest cop de Xavier Pete insistint en el tema d’en Jordi Borràs:
La cara fosca de l'espanyolisme
El periodista Jordi
Borràs delata en un llibre la incrustació de les ideologies ultradretanes en
l'unionisme
Sosté que alguns
partits de dretes s'han apoderat dels seus discursos per “desactivar-los
políticament”
15/05/15 00:00 - BARCELONA
- Xavier
Pete
Canals relacionats
Una dona mostra una
esvàstica tatuada al braç dret. Un home, amb el cap rapat, llueix el lema
neonazi White Pride entre orella i orella. La mà d'un agent dels Mossos
d'Esquadra, amb un braçalet groc i vermell, en una operació policial. Un altre
home, ara més gran que l'anterior, porta un barret de legionari i estén una
rojigualda amb simbologia franquista. Podrien ser instantànies d'altres indrets
—i fins i tot d'altres èpoques— però res més lluny de la realitat; estan preses
a Catalunya, la majoria d'elles a Barcelona, durant els últims sis anys. Es
tracta de quatre de les 222 imatges que ha publicat el fotoperiodista Jordi
Borràs a Plus ultra. Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya
(Pol·len), salpebrades amb documentades explicacions sobre els moviments
d'extrema dreta.
Publicar aquestes
imatges, però, no ha deixat de ser una tasca arriscada per a l'autor: “Fa temps
que miro més el retrovisor. Metafòricament i literalment”, assegura. Tot i
això, Borràs ha acabat traient a la llum fotografies fetes des de lluny i de
més a prop; d'esquitllentes, per “evitar problemes”, assenyala, i “amb el
permís dels seus protagonistes”, hi afegeix, que posen, fins i tot, de manera
explícita, sense miraments.
Quatre càmeres i un
cribratge considerable de 19.666 arxius gràfics després, l'obra evidencia la
relació que hi ha entre grups d'ideologies feixistes i nazis i l'espanyolisme
civil que capitanegen organitzacions com ara Societat Civil Catalana (SCC) i
Somatemps. La política, a més, tampoc se n'escapa: “Tant el Partit Popular com
Ciutadans saben –tot i no voler-ho reconèixer en alguns casos– que tenen
aquesta taca, ja no sé si bona o dolenta per a ells”, diu Borràs. Un reciclatge
ultradretà que, ara abocat a la política, ha dut exdirigents neofeixistes com
ara José María Fuster-Fabra a participar en mítings del partit d'Albert Rivera.
“Parlar de nacionalisme espanyol a Catalunya sense fer-ho d'extrema dreta és
impossible”, sosté.
Borràs, un dels pocs
fotògrafs dels últims 12-O, data concèntrica de l'activisme espanyolista —abans
Día de la Raza—, s'ha amarat de proclames fanàtiques, símbols impertèrrits i
boines de requetè. Tot això, in crescendo des que va irrompre el procés
sobiranista: “Ha desfermat l'antiga militància; l'ha fet tornar a sortir al
carrer, sense tanta radicalitat, utilitzant la catalanofòbia i la unitat de
l'Estat espanyol”, hi rebla.
En el camp d'acció, el
periodista Xavier Vinader ja hi va fer camí: “M'havia d'enviar l'epíleg la
setmana que va morir”, recorda. El fotògraf, de moment, se'n considera el
deixeble.
Joan A. Forès
Reflexions
Joan, CiU si te accés a aquesta comissió de secrets, , en Duran hi participa sinó m’equivoco.
ResponEliminaSergi Alcon i Gibert