Benvolguts,
A la nit del 24M,
les notícies de la jornada d’eleccions municipals no em varen semblar gens
positives. En principi era degut a que només havíem donat importància als
resultats de les 4 capitals catalanes, en les que havien guanyat Barcelona en
comú, BC, amb l’Ada Colau a
Barcelona, a Lleida el PSC d’Àngel
Ros, a Tarragona el PSC de
Ballesteros i a Girona la coalició CiU
de Puigdemont. Fora d’aquest darrer cap dels altres era independentista...
Vaig esperar fins a les 2 de la matinada del 25M, vaig accedir a Vilaweb, vaig llegir-me l’Editorial del
Vicent Partal, em vaig asserenar i
vaig gitar-me.
Molt esperançador el concepte: eix nou-vell. Nova política contra vella
política...
Pel que respecta a BC
cal recordar que a dintre hi ha el Procés constituent amb Pizzarello i Forcades, garanties
d’independentisme...
Recordem un cop més la frase que sempre repeteixo d’en Vicent Partal: La Nació és una, (els estats poden ser un o dos o tres, hi afegeixo jo).
I la Nació va de Salses a Guardamar i de
Maó a Fraga...
Vicent Partal
24.05.2015
Una nit històrica... i tres reflexions
1) El país es
manté, però es torna a obrir la batalla per Barcelona
Després de la consulta
popular sobre la independència i sobretot després del 9-N, Barcelona havia
esdevingut la capital de l'independentisme.
Guanyar a Barcelona era i és imprescindible per a guanyar al país el 27-S. Però aquestes eleccions han significat una frenada en sec,
molt preocupant. Els partits independentistes segurament s'han cobrat la
decepció dels ciutadans per uns mesos incomprensibles de picabaralles i en
l'imaginari ciutadà Ada Colau ha substituït la voluntat de canvi que
l'independentisme havia enarborat aquests darrers anys.
Amb això hem tornat a
obrir, doncs, la batalla per Barcelona. Quatre mesos abans de les eleccions més
importants de la història. Els qui s'han esforçat tant a presentar Ada Colau com una
enemiga del procés haurien de repensar-s'hi, haurien de valorar què han fet i
de què ha servit. I els partits independentistes han de fer un pensament.
Junts. Perquè en el moment més delicat de tots, quan s'hauran de prendre
mesures fortes des de les institucions del país, és possible que Barcelona, la
capital, es despenge i no acompanye la Generalitat. I això és un
entrebanc greu tot i que caldrà veure les posicions que pren Barcelona en Comú, que en la qüestió nacional tampoc no és cap
bloc monolític.
El 27 de setembre
Barcelona serà la clau per a guanyar les eleccions que han d'obrir pas a la secessió.
Però no podem perdre de vista que a la resta del país els resultats són, amb alguna
excepció que caldrà comentar, bons, molt sòlids. Projectats al
parlament donarien majoria absoluta a la suma dels tres partits
independentistes, que en conjunt guanyen 300.000
vots respecte als de fa quatre anys. Que Barcelona en Comú haja guanyat les eleccions
a la capital no vol dir res més que això, que la ciutat té ganes de canviar de
debò i que ICV, Podem i Procés
Constituent han sabut oferir una alternativa sòlida als barcelonins, més sòlida que no
la que hem proposat els independentistes. El resultat per tant no
cal dramatitzar-lo però sí que cal tenir-lo en compte i molt seriosament.
2) Un nou País
Valencià, amb Compromís
Una de les notícies
més grandioses, i emocionants, de la nit és l'emergència de Compromís com a força clau del canvi al
País Valencià. Els
resultats de la formació valencianista són certament històrics. Ho són al
conjunt del país i molt especialment a la ciutat de València, on Joan
Ribó ha esdevingut clarament l'alternativa a Rita Barberà.
Amb aquest resultat
s'obre una nova època al País Valencià,
que supera definitivament l'anomalia històrica que ha estat durant dècades la
infrarepresentació política del nacionalisme. Perquè el nacionalisme ja feia anys que era
la principal alternativa social, però no sabia transformar-ho en resultats a
les urnes. Compromís ha
treballat molt bé. El Bloc Nacionalista
ha estat molt generós cedint la candidatura a presidenta a Mònica Oltra, una política singularment brillant que ha sabut
connectar amb la societat valenciana com poca gent ho ha fet mai. I ara
l'esquerra valencianista podrà marcar de prop el Partit Socialista i dignificar
la política valenciana en una oportunitat que serà única.
No els serà pas senzill.
El PP s'ha
enfonsat i ara n'hem d'esperar una reacció rabiosa. Fins i tot en podem veure reaccions molt violentes,
especialment a València contra el nou batlle, Joan Ribó. Caldrà defensar les institucions democràtiques i
netejar-les per dins de dues dècades llarguíssimes de balafiament, corrupció i
desvergonyiment polític. Però ara
tot és possible, gràcies als magnífics resultats aconseguits. Història pura.
3) La nova
política és un factor determinant
Barcelona en Comú ha fet
història. Però també la CUP ha
aconseguit uns resultats extraordinaris. Allà on s'ha presentat, ha tingut un
creixement molt més que notable. Podem preveure, doncs, un gran creixement dels
anticapitalistes en les eleccions del setembre i amb això una reordenació també
de l'esquerra catalana i de l'independentisme en general. En aquestes eleccions crec que als dos eixos
tradicionals (dreta-esquerra i catalanisme-espanyolisme) s'ha afegit amb una
força enorme l'eix nou-vell. Nova política contra vella política.
Aquest és l'eix sobre el qual ha pivotat
Barcelona en Comú, és l'eix sobre el qual ha pivotat també amb èxit Compromís
al País Valencià i és l'eix sobre el qual pivota la CUP. Atenció, doncs, al setembre, a la
importància que tindran els nous partits i la nova forma de fer política. Que
segurament allà hi haurà també una de les claus, per a aconseguir la
independència.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada