13/05/15. El PuntAvui. Editorial. Justícia colonial a Catalunya. Com se'n pot dir justícia d'un servei on el jutge, que és l'encarregat de dirimir i aplicar la llei, no té cap obligació ni necessitat d'entendre el que li diuen els litigants?

Benvolguts,

Avui hem trobat al PuntAvui l’Editorial i un article d’en Vicent Sanchis que incideixen en els problemes judicials que ens encolomen a mansalva! Aquí hi ha un problema judicial que segons diu l’editorial: Com se'n pot dir justícia d'un servei on el jutge, que és l'encarregat de dirimir i aplicar la llei, no té cap obligació ni necessitat d'entendre el que li diuen els litigants?

I a més hi ha un problema polític ajudat també pel poder judicial, que no un problema d’educació, que ens passa la piconadora sempre que poden.

També hem cercat a l’hemeroteca sobre el problema a les escoles valencianes que és al mateix que a Catalunya però al revés: Al País Valencià més de 100.000 xiquets no poden estudiar en valencià perquè el Ministerio d’Educación tanca línies en valencià en comptes d’afegir-ne ja que la demanda és altíssima. Ja veieu que la justícia, com va dir el rei d’abans que no recordo com se deia, és igual per a  tothom...

Editorial El PuntAvui

1. Justícia colonial a Catalunya

13/05/15 02:00 -

Si hi ha un àmbit en què la llengua catalana i els ciutadans que la utilitzen són tractats com a subordinats d'una colònia subjugada i no com a ciutadans d'un país normal, aquest àmbit és el de la justícia, on l'ús de l'idioma propi del país és residual i limitat a una oralitat amenaçada constantment per la intimidació d'una justícia que generalment s'imparteix des d'una actitud colonial. Una situació blindada per l'imperialisme lingüístic de Madrid, que priva que el coneixement del català sigui un requisit per exercir de jutge a Catalunya. Com se'n pot dir justícia d'un servei on el jutge, que és l'encarregat de dirimir i aplicar la llei, no té cap obligació ni necessitat d'entendre el que li diuen els litigants? Com se'n pot dir justícia d'un sistema en què els administrats han d'estar al servei de la ignorància de l'administrador de la justícia?

Aquest sistema discriminatori i indigne d'un estat de dret que protegeixi els drets bàsics dels seus ciutadans, i que ahir es va perpetuar en una altra lamentable sessió infamant i humiliant al Congrés dels Diputats, és el que l'Estat espanyol està intentant estendre a d'altres àmbits com l'ensenyament utilitzant precisament aquest poder judicial viciat com a arma i instrument de parcialitat. Una situació que contribueix a carregar d'arguments, si és que encara cal afegir-ne a la convicció que l'única manera de salvar la identitat catalana és l'assoliment d'un estat capaç de tractar els seus habitants com a ciutadans i no com a víctimes o presoners de la seva hostilitat activa.

Catalunya només té una possibilitat de supervivència, l'estat propi, una possibilitat que va fent-se més petita com més tardi a arribar la decisió de la majoria...

Columna Desclot de Vicent Sanchis

2. De 25% en 25%, els centres s'hi han de resignar i han d'acatar desballestar la immersió lingüística

14/05/15 02:00 –

Vicent Sanchis

Com una roda dentada, encaixat l'un en l'altre, el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia [Contra] de Catalunya estan introduint el castellà al seu criteri i a discreció dins l'escola catalana. De 25% en 25%, els centres s'hi han de resignar i han d'acatar desballestar la immersió lingüística. Sí, bwana. No és només això. El criteri judicial s'imposa al pedagògic. L'ordre a la raó. Aviat els tribunals decretaran recuperar la llista dels reis gots o introduir les togues a les aules. Les sentències de ses senyories enlluernen.

Per què el castellà ha d'estar present a les escoles catalanes, que són un servei públic, i el català no pot obtenir el mateix percentatge en l'administració de justícia, que no se sap ben bé què és? Gran i primària llei: la de l'embut.

Allò que és bo per a vostè no ho és per a mi. Al ramat queda ben clar que es tracta només de recuperar una hegemonia. La de la llengua pròpia dels tribunals. Per sobre dels criteris pedagògics, de la voluntat del Parlament de Catalunya i de l'opinió de la majoria dels pares. Tot això es fa cruament evident mentre el president de la Generalitat Valenciana amenaça l'Acadèmia Valenciana de la Llengua de retirar-li les subvencions si s'atreveix a proclamar la unitat de la llengua. Contra 34 sentències dels tribunals que ordenen al mateix govern valencià que homologui els títols de valencià amb els de català. Les escoles catalanes han de complir la llei que més agrada als tribunals espanyols. La de l'embut. En benefici propi.

I el cas de l’escola en valencià

17 de febrer de 2014 19:10 h

3. Reclamen a l'Estat que pague l'escolarització en valencià de tots els qui ho sol•liciten

Morera (Compromís) xifra en 100.000 el nombre d'alumnes que no poden estudiar en la seua llengua al País Valencià

Redacta La Veu del País Valencià.- El portaveu de Compromís en Les Corts, Enric Morera, considera que el Ministeri d’Educació, "en compliment del que diu la LOMQE, ha de pagar l’escolarització en valencià de tots aquells alumnes que així ho sol·liciten i que en l’actualitat". El grup Compromís sosté que més de 100.000 alumnes del País Valencià no poden rebre l’educació en la seua llengua perquè la Conselleria d'Educació "en compte d’habilitar línies en valencià es dedica a tancar-les".

Segons Enric Morera, del grup parlamentari Compromís, són "més de 100.000" els xiquets i xiquetes que no poden rebre l’educació en la seua llengua "perquè la Conselleria en compte d’habilitar línies en valencià es dedica a tancar-les".

Per aquesta raó, Morera ha avançat que des de Compromís presentaran iniciatives parlamentàries per exigir el compliment de la legalitat vigent "i si els xiquets i xiquetes que volen estudiar en valencià no poden fer-ho en la pública, serà l'Estat qui haja d’assumir el cost i pagar els estudis en valencià en la concertada", tal com ha reconegut la justícia a algunes famílies valencianes.

Des de Compromís consideren que ara, "la responsabilitat la té el Ministeri d'Educació i la despesa també. Si no volen fer front al pagament d’eixos estudis en valencià -afegeixen- , el que hauran de fer des de Madrid és ordenar a València que habiliten línies en valencià en les escoles públiques, i de segur que les obriran".

Una família reclama a Wert que pagui l'ensenyament concertat en valencià de la seva filla per manca d'oferta pública

València (ACN).- Una família de Xirivella (Horta Oest) ha presentat sol·licitud al Ministeri de Cultura i Educació reclamant danys econòmics i personals per haver hagut de dur la seva filla a un centre concertat d'un altre municipi davant la manca d'oferta d'ensenyament públic en valencià. Segons una nota de premsa d'Escola Valenciana, els pares demanen Wert que apliqui la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) i garanteixi el dret a escollir ensenyament en la llengua pròpia. El TSJ valencià ja va donar la raó el passat novembre a un grup de famílies que varen recórrer la denegació d'un canvi de programa d'ensenyament per garantir el valencià al centre Ramón y Cajal de Xirivella.
"No pot ser que el mateix que Wert reclama i demana a Catalunya, que es compleixi amb l'ajut econòmic corresponent perquè tot l'alumnat ensenyament en castellà el tingui reconegut, aquí al País Valencià està passant, aquest és un cas i demanem el mateix tracte objectiu"

ha explicat el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, en declaracions a l'ACN.

Moreno ha afegit que hi ha moltes famílies en aquesta situació i ha dit que potser això és "la punta de l'iceberg" perquè no totes les famílies prenen la decisió de fer la reclamació. En opinió del president d'Escola Valenciana, aquesta reclamació "hauria de fer reflexionar la conselleria de cara a la nova matriculació perquè la demanda sempre és molt més alta que l'oferta". 

Joan A. Forès

Reflexions