Benvolguts,
S’explicava ja fa molts anys l’acudit cruel d’una
peregrinació a Lorda (Lourdes en francès), en que a un impedit en cadira de
rodes el deixen anar sense control per una baixada, i l’impedit va clamant Mare de Deu de
Lorda, que em quedi igual, que em quedi igual...
La digressió de Lorda és per explicar que l’Estat espanyol
ens està ofegant tant que si no aconseguim sortir-nos-en deixarem als nostres
fills una pelleringa de país xuclat pels vampirs del nacionalisme espanyol, en el que semblarà
que hi hagin sembrat sal...
Explica la història que després de l’ensulsiada del 1714 als
catalans només se’ls permetia tenir un ganivet a casa (per llescar el pa) però
lligat amb una cadena a la taula. El que esparvera actualment és que els catalans
no se n’adonin que cada cop anem pitjor, cada cop ens roben més, cada cop tenim
no un ganivet lligat a la taula sinó una bola més grossa lligada al peu...
L’Editorial del
PuntAvui ho explica:
Editorial El PuntAvui
Centralitzar fins a l'últim racó
30/05/15 02:00 -
La feina de sapa sorda però efectiva del PP ha aconseguit laminar una
competència més de la Generalitat, com és el marc competencial de l'adopció
d'infants, que es va establir el 1996 i que havia sobreviscut indemne fins i
tot a l'època de plom de la majoria absoluta de José María Aznar.
La maniobra legal que buida de contingut les
atribucions de l'Institut
Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), reconegut pel conveni de l'Haia com a autoritat central en les
adopcions internacionals al marge de l'Estat és una llei d'acció exterior ideada per atacar
l'obertura de les ambaixades catalanes i que de retruc arrabassa una
competència que era una autèntica estructura d'estat catalana que funcionava
des de feia pràcticament dues dècades sense cap problema.
Mentre Catalunya
espera l'arribada del 27-S, l'Estat espanyol no
desaprofita cap oportunitat per anar desmantellant l'autonomia i deixar-la en
la pell i l'os institucional. Cada dia que passa es veu més clar que
els catalans a
l'hora de votar ja no tindran ni la possibilitat d'escollir que Catalunya
mantingui la situació autonòmica actual (que
em quedi igual), perquè, si no s'assoleix la
independència, la ciutadania descobrirà que de l'autonomia que es pensava que
tenia no en quedarà pràcticament res. Llengua, ensenyament, ofec financer,
‘Diari Oficial de la Generalitat' (DOGC), oficines a l'exterior, els Mossos...
L'ofensiva per assimilar Catalunya a un simple conglomerat de províncies
espanyoles ja ha
deixat de ser una amenaça per convertir-se en una realitat que progressivament anirà
afectant tots els nivells de la gestió quotidiana amb l'administrat.
Catalunya ja no necessita
un estat propi per millorar, sinó simplement per existir.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada