Benvolguts,
La periodista Sílvia
Cóppulo que ha escrit l’article El pianista i la bandera, com la majoria dels periodistes dels
diaris catalans i els propis diaris catalans tenen la valentia d’estar més o
menys d’acord amb el procés independentista. Han sortit de l’armari!
El Periódico i La Vanguardia
no cauen precisament en aquesta categoria, més alineats amb les tesis castrenses
de la Carina Mejias, o monàrquico-franquistes bananeres de Màrius Carol. Però les excepcions confirmen les
regles i la Pilar Rahola o la Sílvia Cóppulo en són dos magnífics
exemples, potser es podria dir supervivents. També n’eren exemples el José Antich i el Jordi Barbeta que han sigut acomiadats, eufemísticament “apartats”,
de les seves funcions a La Vanguardia...
Hi ha 6 comentaris a
l’article, 5 d’ells cavernaris. Podeu
cercar-los aquí. I fa angúnia de pensar que els lectors del Periódico (majoritàriament
i curiosament els que escriuen en castellà) abonen la discòrdia, talment guiats pels
feixistes Caja, Domingo, Camacho, Bosch,
Ribera i d’altres, i teledirigits des de la cadena dels bisbes, des de la Fundación Francisco Franco, des de La Razón,
des del Mundo, des de l’ABC, des de Libertad Digital, des de La Zarzuela, etc...
Un darrer aspecte que m’ha fet parar l’atenció és la
insistent repetició de la Sílvia Cóppulo
de l’expressió Estem
en campanya! Expressió que m’ha recordat la que em vaig sentir dir
repetidament quan jo ja fa anys militava al casal del Poblenou d’ERC, i la meva opinió crítica no
agradava a una senyora de qui prefereixo no recordar el nom, que hi afegia tot s’hi val! L’expressió completa, leit motiv d’aquesta
senyora i de la seva caterva d’indesitjables i crispats, la llençava cada cop
que se l’enxampava en flagrant delicte de mentida, o de trampa, i era:
En campanya tot s’hi val!!!
Amén!
Sílvia Cóppulo
Periodista
El pianista i la bandera
Dissabte, 16 de maig
del 2015
Han denunciat la
bandera amb l’estrella de la llibertat. S’han reunit en Junta per dir que
desaparegui de balcons i de finestres consistorials. Estem en campanya. Veníem d’un fet molt més greu aquesta setmana.
La Policia Nacional diu a dos gihadistes que els mossos els estan investigant.
La vida d’un mosso infiltrat corre perill. El jutge se n'ocupa i el ministre
argumenta que el que passa és que la policia, la catalana, no té sentit
d’Estat. Estem en campanya.
De ministre a
ministre, el que hauria d’educar diu que això del català a les escoles ja passava en el temps
de la dictadura però al revés, i riu. Després se’n desdiu. Fa un
munt de dies que intenta crear tensions a les escoles de Catalunya comptant
percentatges de llengües a veure si divideix i segrega. Mirar de sotmetre el Govern o els ajuntaments de
Catalunya dóna vots a la resta d’Espanya. Estem
en campanya.
El pianista mira la
partitura i s’adona que té compassos nous. En la melodia que vol tocar, aquests
fets són pur acompanyament de la mà esquerra que vol fer molt soroll. Se
centra. Sap
quina és la melodia de la mà dreta. La que il·lusiona. La que pot dibuixar un
futur millor. Pensa. Quan es
torni a aixecar del piano, li tornaran a dibuixar notes fora del pentagrama. I
decideix. Que li escriguin el que vulguin. No en farà cas. Vibrarà amb la
simfonia que comparteix amb el públic. Fa molts anys que assagem i volem
arribar a l’ovació final.
Sílvia Cóppulo
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada