15/05/15. Miquel Sellarès. No és Wert ni Fernández Díaz, és l'Estat. Ho enteneu? Els principals promotors de l'independentisme català tenen noms propis: Rajoy, Margallo, Wert i Fernández Díaz (entre d'altres).

Benvolguts,

Ahir us vaig fer arribar un correu de títol:

Juliana. El ministro incendiario. Comparar la actual enseñanza del castellano en las escuelas de Catalunya con el trato que recibió el catalán durante el franquismo es un acto de mala fe. Ribera. No és Wert, és Espanya! És l'ADN, imbécil!!!

En el correu hi ha dos articles comentats l’un de l’Enric Juliana, l’altre del Carles Ribera. I els missatges que donen són idèntics! Jo els vaig sintetitzar en:

  És l’ADN, imbècil!

Que vol dir, que segons el nostre parer amb Espanya no hi ha res a fer, ho porten a l’ADN, és la seva naturalesa, és el franquisme sociològic que els amara totalment. Com la faula de l’escorpit i l’ase que volen travessar un riu...

Bé, la qüestió és que avui, que és l’endemà, en Miquel Sellarès ens torna a dir aproximadament el mateix:  No és Wert ni Fernández Díaz, és l'Estat. Ho enteneu?

Llegiu, llegiu:

Miquel Sellarès

Periodista

No és Wert ni Fernández Díaz, és l'Estat. Ho enteneu?

Fa molts mesos, potser anys, que la nostra classe política dirigent i la societat civil hauria d'haver perdut la innocència en el procés nacional que estem duent a terme. I crec que és bo que, aprofitant aquesta tribuna, avui digui quatre coses que clarifiquin el recorregut dels propers mesos.

U: l'Estat no té voluntat de cedir ni un pam en el reconeixement nacional, cultural, polític i lingüístic de la nostra nació. I si en aquests moments no fóssim al segle XXI, al 2015, i fóssim 40 anys enrere, la "cabra" baixaria per la Diagonal i els escamots de l'extrema dreta farien una gran operació de guerra bruta.

Dos: som a Europa, per sort i per desgràcia. I som a l'OTAN, també pel mateix. Formem part del món occidental. I a més, Catalunya per ella mateixa i per la importància de la seva capital, Barcelona, és al món i és visitada per milions de persones de moltes nacions.

 Avui, ni l'Estat ni les seves clavegueres no poden fer allò que voldrien i desitjarien.

Wert i Fernández Díaz són simplement dos soldats  [ahir en deien sicaris] del projecte nacional espanyol, que faran de tot i més per avortar un mandat cap a la independència"

Tres: van començar per creure, l'Estat, que tot plegat era un sufflé, i que amb quatre operacions de desprestigi i manipulació, com l'afer Pujol, el sufflé baixaria i tot tornaria al punt d'un país un tant diferenciat com Catalunya però messell i controlable. Controlable per una elit de poderosos els quals el seu negoci primordial és servir Espanya i beneficiar-se'n.

Quatre: però no ha sigut així. I mobilització rere mobilització --sobretot el 9N-- vam demostrar que el terra i el sostre del sobiranisme avança i es consolida. I a més, amb tota normalitat, una gran part del país s'ha desconnectat de l'Espanya imperial, del seu imaginari col·lectiu, i se n'ha adonat que Espanya és un Estat fracassat, principalment per culpa d'ella mateixa, que no ha sabut conèixer les característiques de la seva composició plural nacionalment, políticament, culturalment i lingüísticament.

Els principals promotors de l'independentisme català tenen noms propis: Rajoy, Margallo, Wert i Fernández Díaz"

Cinc: però ells es creien que repetint l'operació que s'ha fet a les Illes i el País Valencià (ara en perill), a Catalunya, s'acabaria amb la reivindicació nacional catalana. I el tret, una vegada més, els ha sortit per la culata. Els principals promotors de l'independentisme català tenen noms propis: Rajoy, Margallo, Wert i Fernández Díaz (entre d'altres).

Els catalans, el Govern de la Generalitat i el sobiranisme no s'han de creure que Wert i Fernández Díaz actuen individualment i sense programa ni estratègia comunes. Aquests dos nefastos personatges són simplement dos soldats del projecte nacional espanyol que, junt amb d'altres i fins al 27S, faran de tot i més, el possible i l'impossible, per avortar un mandat democràtic sortit de les urnes, cap a la independència.

Deixem-nos, doncs, de sorpreses. Estiguem preparats pel pitjor. Posem-nos el casc i les ulleres de protecció i avancem decididament cap a una estratègia pacífica, responsable i democràtica. No fem cas de cap provocació. Si ens deixem atemorir en aquestes properes setmanes, ens hi jugarem el futur. Si caminem junts, agafats de la mà i sense por, sense immutar-nos davant els atacs que es produiran, segur que el dia 28 de setembre veurem a l'horitzó una Ítaca de llibertat i justícia social.

Miquel Sellarès

Joan A. Forès

Reflexions