Benvolguts,
En aquest Bloc
Reflexions ens hem fet ressò molts cops del magnífic treball de recopilació (és
arxiver) i de conscienciació (deu ser filòsof i poeta també) de Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver
i Historiador.
Un dels seus treballs
setmanals és destacar els personatges i les notícies que han donat la campanada
en els set dies anteriors.
El seu Bloc s’anomena
el Bestiari
del Procés i va retratant en cada ocasió la fauna corresponent.
Vegem de què va
avui:
24 de maig de 2015
05:00 h
Catalunya a la
cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.
Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver
i Historiador.- Ara fa poc més de mig any, gairebé dos milions de
catalans, desafiant la prohibició de l’Estat espanyol, van anar a votar Sí-Sí.
Sabien que es tractava només d’un procés participatiu, l’única sortida que ens
deixaven ells i la nostra desunió. Avui, tenim l’oportunitat de tornar a fer
història a les nostres viles i ciutats. Configurarem els ajuntaments del moment
de la desconnexió, de l’assoliment de la plena sobirania per la via de la
desobediència a l’Estat que ens vol aniquilar i la lleialtat al Parlament del
nostre país. Tot això farem avui. I tu has de ser-hi. Aquests són alguns dels
protagonistes de la setmana.
Sánchez, Jordi(president de
l’ANC).
Portar
la guerra a la frontera.
Dissabte, aquest veterà activista independentista, en el marc de la primera reunió del nou Secretariat Nacional de l’ANC celebrada a Cardona, fou escollit nou president, en substitució de la Carme Forcadell. No cal dir (com, des d’aquesta mateixa columna, la setmana passada) els actius que podien aportar altres candidats. L’home triat finalment pel Secretariat, però, indubtablement, també en té: una llarga trajectòria d’activisme i alhora de tracte amb les institucions, un coneixement exhaustiu de la realitat sociològica del nostre país (a partir sobretot dels seus anys a la presidència de la Fundació Jaume Bofill) i un enquadrament ideològic proper al món que ens cal encara atansar a la independència. Tot plegat, un còctel d’ingredients que (pacificada la pugna interna) ha de posar com més aviat millor el motor de l’ANC a tot gas per eixamplar la majoria sobiranista que necessitem
Dissabte, aquest veterà activista independentista, en el marc de la primera reunió del nou Secretariat Nacional de l’ANC celebrada a Cardona, fou escollit nou president, en substitució de la Carme Forcadell. No cal dir (com, des d’aquesta mateixa columna, la setmana passada) els actius que podien aportar altres candidats. L’home triat finalment pel Secretariat, però, indubtablement, també en té: una llarga trajectòria d’activisme i alhora de tracte amb les institucions, un coneixement exhaustiu de la realitat sociològica del nostre país (a partir sobretot dels seus anys a la presidència de la Fundació Jaume Bofill) i un enquadrament ideològic proper al món que ens cal encara atansar a la independència. Tot plegat, un còctel d’ingredients que (pacificada la pugna interna) ha de posar com més aviat millor el motor de l’ANC a tot gas per eixamplar la majoria sobiranista que necessitem
A part d’en Jordi Sánchez i l’ANC, d’aquesta
setmana en destaquem diversos apunts referits a Infraestructures (Adif), Fatxes
(Ciudadanos), i jutges (Pedraz,
Santiago).
Ferre, Gonzalo (president
d’Adif).
Serveis Colonials, S.L.
Són una mina: dijous, Societat Civil Catalana feia, una vegada més (i són ja incomptables), un veritable ridícul atribuint al procés sobiranista l’enèsima jornada de desgavell al servei de Rodalies de RENFE. Com si les competències de control del gestor d’infraestructures, Adif, no fossin del Ministerio de Fomento. Gobierno de España. El sistema ferroviari espanyol a Catalunya, una de les vergonyes del continent en el país de l’AVE, ha arribat puntual, a dos dies d’acabar la campanya electoral per a les eleccions municipals de diumenge. Difícil ensenyar d’una manera més pràctica i pedagògica la necessitat de disposar d’un estat propi que vetlli pels interessos de la majoria dels catalans: sense independència no hi haurà unes infraestructures de transport dignes en aquest país. Això devien pensar uns quants mentre esperaven debades el tren a les andanes de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Mejías, Carina(candidata de Ciudadanos a Barcelona)
També la casernària Mejías, Carina, que no és nova en aquesta plaça que deien dels “toreros” (Dona de militar espanyol, filla de militar espanyol i que no sap si el seu pare era franquista o no...)
Culminar l’obra.
També la casernària Mejías, Carina, que no és nova en aquesta plaça que deien dels “toreros” (Dona de militar espanyol, filla de militar espanyol i que no sap si el seu pare era franquista o no...)
Culminar l’obra.
La formació taronja, producte 2.0 de la
platocràcia, només té una estratègia: lluir
el lideratge d’Albert Rivera i amagar tots els rostres possibles dels seus
candidats, molts d’ells procedents de l’extrema dreta. Tot i l’esforç, la
campanya ha anat salpebrada d’escenes tragico-còmiques referents a candidats que no
sabien que ho eren, que dimiteixen en llegir-se el programa o que simplement no
saben ni què diu. De les poques que
s’atreveix a lluir-lo és la Carina Mejías, de dilatada trajectòria com a
ex-portaveu frustrada del Partido
Popular al Parlament català. Aquesta setmana, agafant al fil una pregunta
capciosa de Carles Capdevila s’ha
decantat per enderrocar
el Born. La imatge és d’una potència esborronadora: després de
tres-cents anys d’intentar-ho, aquesta filla de militar (com el pare dels
germans Fernández Díaz) proposa acabar l’obra de Pròsper de Verboom i els ducs
de Pòpuli i Berwick...
Finalment destaquem Pedraz, Santiago (jutge
de l’Audiència Nacional espanyola).
Arbitres
comprats. Montesquieeeeu on eeets?
Pensar que el magistrat del tribunal espanyol d’excepció encarregat de la persecució del terrorisme actuarà contra les forces de seguretat de l’estat veí és d’una ingenuïtat supina. Mai. Encara que els Mossos d’Esquadra presentessin les proves de càrrec més irrefutables, més evidents de la història judicial mundial. Ni que se li aparegués el mateix Perry Mason. La pràctica del desprestigi incessant de la policia catalana i la calúmnia permanent contra els responsables del seu comandament no és una estratègia conjuntural de caràcter partidari, és una veritable operació d’estat amb un objectiu principal: justificar la retirada de les competències de la Generalitat de Catalunya en la seguretat interior del nostre país, un element imprescindible per tal d’evitar una Declaració d’Independència del nostre Parlament en els propers mesos.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis
Pensar que el magistrat del tribunal espanyol d’excepció encarregat de la persecució del terrorisme actuarà contra les forces de seguretat de l’estat veí és d’una ingenuïtat supina. Mai. Encara que els Mossos d’Esquadra presentessin les proves de càrrec més irrefutables, més evidents de la història judicial mundial. Ni que se li aparegués el mateix Perry Mason. La pràctica del desprestigi incessant de la policia catalana i la calúmnia permanent contra els responsables del seu comandament no és una estratègia conjuntural de caràcter partidari, és una veritable operació d’estat amb un objectiu principal: justificar la retirada de les competències de la Generalitat de Catalunya en la seguretat interior del nostre país, un element imprescindible per tal d’evitar una Declaració d’Independència del nostre Parlament en els propers mesos.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis
Notícies
relacionades
- Si
vas anar a votar el 9-N, demà torna-hi! 23.05.2015.
- Una
gran via d’aigua danesa 17.05.2015.
- La
primera llei de la nova República 16.05.2015.
- Només
tindrem independència si votem independentista 09.05.2015.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada