Benvolguts,
Com sempre, en Vicent
Partal, tranquil·lament, pausadament, analitza en profunditat la situació
del procés
i les enquestes i en treu conclusions. Conclusions optimistes. Us oferim l’Editorial
de Vilaweb i uns tasts escollits. Al final uns quants comentaris dels subscriptors:
·
El resultat de
l’enquesta és molt tranquil·litzador les tres darreres vegades que s'ha fet...
·
L'estabilitat
del bloc independentista és esborronadora, a prova de bomba enmig dels atacs més virulents i les manipulacions més
barroeres contra el sobiranisme que puguem imaginar...
·
El bloc
independentista, doncs, gira cap a l'esquerra i cap a la pluralitat creixent,
però sense perdre consistència en el vot
·
A l'altre
costat de l'espai parlamentari, el dels contraris a la independència, també som on
érem: estabilitat i recomposició. El fet més important és que no sembla factible que puga
trencar la dinàmica imposada per l'independentisme.
·
Els blocs
en joc que mantenen posicions, amb intercanvis interns!:
o El bloc independentista de CiU + ERC + CUP
o El front
federalista, format bàsicament per ICV i Podem.
o El bloc autonomista del PSC, PP i Ciutadans,
·
En definitiva,
no dic que tot siga perfecte, però la meua opinió és que si la realitat
s'acostàs al dibuix que fa aquesta enquesta, francament ho tindríem molt bé…
04.05.2015
Vicent Partal
Assaborint l'enquesta de La Vanguardia
La Vanguardia ha
animat el debat independentista aquest cap de setmana amb dues enquestes, aparentment contradictòries:
·
La primera
assenyalava que una
majoria clara del Principat era contrària a la independència i avisava, cosa
que s'entenia l'endemà, que una majoria dels catalans (segons ells) no
acceptaria que la independència es proclamàs si els independentistes guanyaven
només en escons.
·
L'endemà,
efectivament, La
Vanguardia assegurava que el bloc independentista tindria majoria absoluta,
segons les dades de la mateixa enquesta.
Ja he parlat
repetidament del meu escepticisme sobre les enquestes i en particular sobre les
de La Vanguardia - Feedback. Però,
vist l'enrenou organitzat i atès que és l'única que hi ha ara mateix, us
propose d'observar-la amb atenció i de tenir en compte els resultats que donava
a tots els partits les tres darreres vegades que s'ha fet. Ho
suggeresc perquè el resultat és molt tranquil·litzador. Pel que fa al debat
fonamental en aquest país, el de la independència, no ens esperarien grans
canvis, sobtades mutacions, sinó que, malgrat l'espectacle i el ball de sigles,
més aviat ens trobaríem amb unes recomposicions molt fàcils d'explicar.
En primer lloc, cal
constatar, i aquesta és precisament la interpretació que La Vanguardia
esquivava ahir, que l'estabilitat del bloc independentista és esborronadora,
a prova de bomba. En les tres enquestes d'aquests darrers anys el
resultat de la suma de CiU, ERC i CUP dóna 77 escons, 75 i 74,
sempre, doncs, per damunt de la majoria absoluta de la cambra —74 és, de fet,
el resultat obtingut en les eleccions de fa dos anys i mig. I cal posar en
relleu que això passa en el període més inestable que es recorda des del punt
de vista de la dinàmica de partits i enmig dels atacs més virulents i les manipulacions més
barroeres contra el sobiranisme que puguem imaginar.
Hi ha dos detalls molt
importants a destacar. Primer, que ara sí que podem parlar amb propietat de bloc
independentista, perquè aquesta vegada CDC anirà a les eleccions amb un
programa independentista que fins
ara no tenia. I qui no vulga veure que transcendental que és això, quin gran
canvi implica, no entendrà res. I segon, que la recomposició interna del bloc és molt
moguda i sembla lluny d'haver-se estabilitzat. ERC havia arribat a
superar CiU en les enquestes ara fa un any, i en les eleccions europees, però
després va caure i ja no s'acosta tant al partit de Mas. I això que CiU ara
torna a caure. En
canvi, el partit que augmenta espectacularment és la CUP. El bloc
independentista, doncs, gira cap a l'esquerra i cap a la pluralitat creixent,
però sense perdre consistència en el vot: no augmenta, però tampoc
no minva i això és una excel·lent notícia quan tens els vots de sobres. Siga
com siga, el setembre és molt lluny encara i, si bé amb totes les dades que
tenim a la mà no
sembla que hi haja perill que el bloc independentista perda les eleccions,
caldrà seguir molt amb detall l'evolució de la recomposició interna i les seues
conseqüències. Perquè podria haver-hi sorpreses majúscules.
A l'altre costat de
l'espai parlamentari, el dels contraris a la independència, també som on érem:
estabilitat i recomposició. Podem fer diversos blocs o combinacions de blocs
per analitzar-ho, però la imatge sempre serà la mateixa. El fet més important és que no sembla
factible que puga trencar la dinàmica imposada per l'independentisme.
El més senzill
d'analitzar és el front federalista,
format bàsicament per ICV i Podem. Encara que la barreja s'haja
desvirtuat per les ziga-zagues demoscòpiques del partit de Pablo Iglesias, és
un espai en què ICV clarament paga car el distanciament del bloc sobiranista.
Agafar-se a Podem era l'esperança d'ICV per a recuperar el seu espai, però si
Podem cau, com indica aparentment l'enquesta i com tothom intueix no únicament
al Principat, aleshores podria passar que les dues forces es trobassen al
pròxim parlament precisament com les dues formacions més petites. En qualsevol
cas, la cosa més important és que ja veiem ben lluny aquella situació que
alguns temien fa mesos, en què Podem semblava capaç de prendre la bandera de la
renovació política i social a l'independentisme i desmuntar-lo. Crec
que ja podem dir que això no passarà.
I queden, finalment, PSC, PP i
Ciutadans, el bloc autonomista, per dir-ho d'alguna manera. I ací
tornem a trobar-nos clarament la recomposició i l'estabilitat combinades. Els 17 escons que
perden PP i PSC se'ls emporta Ciutadans, i poca cosa més hi ha a
explicar sobre aquest espai. Una variant interna possible seria que PP i Ciutadans al
final són la mateixa cosa, i això, per tant, fa augmentar el vot
directament espanyolista de dretes, a costa del tradicional espai del PSC. D'un pobre PSC que
s'eclipsa sense remei i que, lluny de
ser alternativa de govern, veu com la CUP és a punt d'atrapar-lo.
Dit tot això, tornaré
a insistir que parlem d'una enquesta, només. El setembre és molt, molt, lluny
i, si de cas, em sembla que per a afinar l'anàlisi s'hauria d'afegir que comença a
haver-hi indicis clars que segurament hi arribarem en millors condicions que
les actuals i tot.
En primer lloc, perquè
és possible —no és segur, però és possible— que les municipals clarifiquen en
part el debat dins el bloc independentista i calmen aquesta ànsia desbocada de
competir que veiem. Esperem-ho. Però també perquè tot indica que passaran coses abans de
l'estiu que podrien capgirar el tauler de joc i la concepció mateix del procés
electoral i potser algunes catarsis de les municipals servesquen per a això. Saber com quedarà tot dins l'independentisme en
unes eleccions, les del setembre, que també s'han convertit en presidencials i
han agafat un component dramàtic, ara és massa arriscat de dir, amb tants
condicionants. Però el fet important és que la majoria absoluta d'escons no sembla
trontollar de cap manera. I, en definitiva, d'això parlem. Perquè si també
volen la majoria en vots, com reclamava La Vanguardia, els serà molt fàcil:
només cal que, des de Madrid i amb les condicions pactades, el govern espanyol
convoque el referèndum que fins ara ens han prohibit. Anirem
encantats a votar-hi.
I, en segon lloc,
l'independentisme sembla que arribarà encara en millors condicions al setembre
perquè les
plaques tectòniques en moviment ara són al bàndol espanyolista, on —allà sí— es
mou tot. Al PP el terra se li ha
esbotzat sota els peus, la corrupció se'l menja i té tants problemes acumulats que
fins i tot un desafiament com el català passa a ser un més. I Podem i Ciutadans ballen, ballen molt. I ballaran
encara més. Podem ha passat, sobre el paper, de guanyar les eleccions i canviar
el planeta a trencar-se a una velocitat supersònica, mentre s'integra en la
casta. Ahir hi havia també una enquesta de Las Provincias sobre el País
Valencià, on Podemos començava a desinflar-se en favor de Compromís; i la
sensació generalitzada és que això va fluix, que són molt lluny d'on volien
ser, com més va més.
I Ciutadans ja veurem
també com acaba. En aquesta dinàmica dels partits espectacle, com hem vist en el cas de
Podem, els mateixos que et fan pujar de pressa et poden fer caure en segons. I el pacte que ja s'insinua entre Ciutadans i el PSOE
andalús dóna una gran oportunitat al PP per a repescar votants que havien entès
que si eres del PP ara tocava votar Ciutadans. Finalment, si bé és cert que ser
la segona força del parlament seria un somni per a Rivera, caldria no oblidar
que en una proesa tal gairebé hi tindrien tant a veure l'enfonsament de PP i
PSC i la frenada d'ERC com els mèrits propis de la formació de moda a les
tertúlies de les televisions espanyoles. Però no seré jo qui els negue el dret
de l'alegria…
En definitiva, no dic que tot siga
perfecte, però la meua opinió és que si la realitat s'acostàs al dibuix que fa
aquesta enquesta, francament ho tindríem molt bé…
L'opinió dels subscriptors
Joan Rubiralta
En aquest inusualment
llarg editorial, Vicent ens ve a dir que tot i la manipulació d'unes enquestes
pagades i cuinades per La Vanguardia, i presentades a destemps expressament per
perjudicar l'independentisme, no se n'ha sortit. I això és així perquè no es
pot fer res contra la voluntat majoritària d'un poble.
Ara els resultats
reals serien que encara tindríem més diputats sobiranistes que abans ja que la
suma de CiU més ERC més la CUP dóna una xifra superior a la majoria absoluta. El fet de
comptar càrrecs electes o vots queda desmentit pel fet que ara estem fent unes
eleccions completament legals, és a dir, seguint la legislació espanyola i per
això mateix no les poden impedir, però resulta que en aquestes eleccions, el
que sumen són els càrrecs i no els vots i per això podrem mantenir aquesta majoria.
El mateix president
Mas recordarà haver guanyat en vots però no haver pogut exercir de president
perquè els altres partits van fer una pacte, dit tripartit, on es van sumar els
escons, van ocupar el govern i ell va anar a l'oposició. Per tant, hem de
preservar aquesta tessitura i conservar la tranquil·litat perquè tot va força
bé i, si no hi ha canvis radicals, la independència es troba més a prop del que
ens imaginem. Per
això insisteixo en què cal anar treballant per convèncer els qui encara estan dubtant
sense parar i quan es presentin noves enquestes, cal saber qui les cuina i qui
les paga.
Josep Usó
L'enquesta de La
Vanguardia ha donat molt que dir. Però jo pense que s'ha d'entendre en el seu
context. Només mil entrevistes i segurament molt "cuinada" per tal de dir el que diu. Que tampoc no és res nou. El nou
parlament, malgrat ells, continuaria sent independentista. I mentre,
els partits espanyolistes estan immersos en unes lluites terribles... entre
ells. Deuen estar desesperats, perquè per al 27S ja
no en resten ni 150 dies. I per a les municipals, tres setmanes mal comptades.
I a més, amb el PP en hores molt baixes, al País Valencià. Anem bé.
Manel Bargalló
Està clar que
l'enquesta de la LV no serà l'última que sortirà per tal de mirar de desanimar
el moviment independentista, però si que mostra dos tendències. 1) El descontent
de com s'ha gestionant el post 9N que provoca un desplaçament del vot
sobiranista a la CUP. 2) que molts dels
unionistes prefereixen votar a C's, Però
potser que després del que succeeixi el 24M i també que una cosa és contestar
una enquesta i l'altre és votar, molts dels que ara diuen que votarien a la CUP o a C's,
acabin no votant-los i votin a partits que creguin més sòlids i amb
experiència. En tot cas, el
resultat de la gestió del 9N no afavoreix ni a
Mas ni a Junqueras. Vet aquí per mi, l'augment espectacular de la intenció de
vot a la CUP.
Josep Jallé
La nostra vida és molt
accelerada o està essent molt accelerada, segons. No hem tingut temps de gaudir
un aspecte, repensar un conte o planificar una evolució quan ja ens bombardegen
amb coses molt a venir. Un més a les municipals i cinc a les “autonòmiques”. I
aquestes acceleracions son les enquestes que, en general, surten a gust de qui
les pague. Com passava en quasi tots els referèndums de les èpoques fosques. A mi m’ha
tranquil·litzat que sigui del diari tercera via més venut al Principat. Les
editorials dels seus directors sempre han parlat per boca dels seus
propietaris. I aquesta nissaga sempre
ha grimpat a les tendències del bàndols que s’intueixen guanyadors.
Possiblement veurem el cognoms evolucionats, de “Española” a
“Republicana”. Nosaltres ho posarem al seu lloc ben aviat,
malgrat enquestes amunt, enquestes avall. Per ara a la “nota de tall” passem de
5 sobre 10. Podrem començar la carrera de la Independència que, com tota
carrera complexa, durarà .... 5 anys, amb doctorat posterior, si ho volem fer
exemplificant. Calma i gaudim de la primavera, 24-M, que ja arribarà la tardor,
27-S, amb la caiguda de les fulles - enquestes.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada