Benvolguts,
En Vicent Partal
ens ha preparat un Editorial del Vilaweb amb un decàleg de raons, que cal
assumir!
Hi ha comentaris interessants dels lectors, que podeu trobar
anant a l’enllaç.
Col·laboreu a la xiulada. Tingueu els xiulets a punt.
Sincronitzeu-vos amb la televisió o la ràdio!
Ciutadans de Catalunya, uniu-vos i
xiuleu!
Vicent Partal
30.05.2015
Les deu raons que em fan xiular aquesta nit
1. Xiularé al Camp Nou
aquesta nit perquè és una forma de protesta política. En
qualsevol país, quan un estadi sencer xiula alguna cosa la gent reacciona
demanant-se per quina raó passa. Ho analitza i en treu deduccions, pensa i
raona. Pot enfadar-se, com va passar a Sarkozy o a Chirac a França, però sempre
cerca l'explicació a un fet que no és normal. I mira d'entendre el motiu,
polític, de la protesta.
2. Xiularé perquè això
no és una qüestió d'educació o de no-educació. Per contrast, els
espanyols prefereixen portar el debat al terreny de la bona educació o mala
educació. I això no hi té res a veure. No és una qüestió de bona educació ni de
respecte. És simplement una oportunitat d'ensenyar al món que ni els catalans
ni els bascs no hi som de grat, a l'estat espanyol. I una manera de demostrar a
milions d'espectadors que no acceptem la situació que vivim. Com no la van
acceptar els atletes que van alçar el puny del poder negre als Jocs de Mèxic.
Com no l'acceptaven els atletes irlandesos que van eixir de la desfilada de la
delegació britànica als Jocs de Londres del 1906. Com no l'acceptava Vera
Caslavska, la gimnasta txeca que va protestar simbòlicament al podi quan sonava
l'himne soviètic. Com no l'accepten els fans del Montreal Canadiens d'hoquei,
que sistemàticament xiulen l'himne canadenc. Com no l'acceptaren els seguidors
gal·lesos del Cardiff quan es van enfrontar al Liverpool en la Carling Cup —i,
per cert, els britànics van optar per no fer sonar l'himne al partit de
tornada, per evitar la polèmica.
3. Xiularé perquè
no tolere les amenaces. No aguante que es pensen que acotaré el cap
perquè m'amenacen. Mai no ho he fet i no ho pense fer a hores d'ara. Si els
molesta això que faré, això que farem tanta i tanta gent, que pensen per què
passa i que ens oferesquen una solució perquè no passe. Per exemple, que no
sone el seu himne i sonen en canvi els himnes català i basc. No volen dialogar?
No volen acceptar que el món no és com ells el volen? No volen creure que els
ciutadans d'aquest país han canviat per sempre més? És problema seu. Però si es
pensen que amb amenaces revertiran la situació és que no han entès res. I el
Camp Nou en serà una prova.
4. Xiularé per
donar suport a les seleccions nacionals catalanes. Els mateixos que
diuen que cal no barrejar esport i política són els primers de fer-ho. Usen la
diplomàcia de l'estat, que també la paguem nosaltres, per anar contra allò que
nosaltres volem. Cada vegada que una selecció catalana de qualsevol esport participa
en una competició internacional ells fan mans i mànegues per esguerrar-ho.
Recordeu Fresno i les maniobres brutes d'Espanya contra una federació
internacional que ja havia reconegut la selecció catalana pels mèrits propis. I
no és això i prou: estic fart que els mateixos que criden impunement 'Puta
Catalunya' després facen servir els nostres esportistes per a vantar-se'n i
enaltir la seua nació. Que els esports no s'han de barrejar amb la política,
però quan guanyen alguna cosa no se n'estan gens…
5. Xiularé en
protesta per la prohibició del 9-N i la sentència de l'estatut.
Xiularé en protesta per la política de l'estat espanyol als Països Catalans i
concretament a Catalunya. Però no ho faig en abstracte. Xiularé per protestar
contra la sentència del tribunal espanyol contra l'estatut i contra l'intent de
prohibir el 9-N. I ho faré al Camp Nou com ho vaig fer als carrers de
Barcelona, com em vaig donar la mà amb una persona que no coneixia a la Via,
com vaig fer repicar els atuells al balcó de casa tres nits abans de votar
mentre tot el meu barri retrunyia. No hi ha cap diferència ni una. El lloc i
prou.
6. Xiularé contra
els intolerants que sempre volen fer trampa. Darrerament observem
com tenen com més va més galtes. Si un programa de TV3 només porta
representants de partits sobiranistes organitzen un escàndol monumental; en
canvi, cada dia, la parcialitat de les televisions espanyoles contra el
catalanisme és un escàndol. No volen que no xiulem: volen que no xiulem el seu
himne. Quan ells mateixos juguen contra França i el Vicente Calderón en massa,
davant el seu rei, xiula 'La Marsellesa', aleshores no passa res. I ara
s'acabarà el món? No aguante la hipocresia, de manera que xiularé també per
això.
7. Xiularé per
denunciar la manca de legitimitat de la monarquia espanyola. Xiularé
per reivindicar el règim del 1931, les repúbliques que van nàixer del vot
popular. L'arrel
de la legitimitat de Felipe és el colp d'estat de Franco i una
transició tramposa en la qual es va imposar per la força la forma monàrquica de
l'estat i la monarquia de Juan Carlos —amb totes les conseqüències, corrupció i
escàndols inclosos. Xiularé per les repúbliques que van nàixer a l'abril i
contra les corones tacades.
8. Xiularé en
solidaritat amb els germans bascs. I
ben de gust que ho faré. A la gespa serem contrincants, però a la grada no. Amb
els companys i amics de l'Athlètic que tantes experiències comparteixen amb
nosaltres. Xiularé en català i en basc. Avui, sí: bilingüe.
10. Però sobretot,
i per damunt de qualsevol altre argument, xiularé perquè vull fer-ho, perquè em
ve de gust i perquè em dóna la gana. Sóc un ciutadà lliure i faig en
cada moment allò que crec que és convenient i correcte. I pense que escridassar
l'himne i el monarca espanyols és correcte i plenament justificat a la
Catalunya del 2015. I si em volen cercar per això seré al lateral segona
graderia. Xiulant.
Vicent Partal
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada