Benvolguts,
Aquest cònsol, que
fou Director General de Relaciones Exteriores de la Generalitat valenciana
durant 8 anys, ara és cònsul a Perpinyà. Per tant no hauria de ser un
pobre diable. Sent català i pel càrrec que ha tingut en un territori de parla
catalana, no pot al·legar ignorància de la història, per molt tergiversada que
des de fa 650 anys subministren a l’illetrat
poble espanyol.
Així doncs l’episodi
que presentem en tres articles de tres diaris diferents ens confirma que o és “tonto de capirote” o
és un pobre diable nascut i crescut dins del franquisme
sociològic, o és un torracollons
anticatalanista a ultrança.
Soc de la opinió que cau dins
de totes les categories!
Una altra
constatació de la ignorància o de la mala fe o de l’anticatalanisme
(en un paio que diuen que és nascut als voltants de Barcelona!) és que:
Gaudencio Villas explicó que se sorprendió mucho
cuando al tomar posesión de su cargo de Cónsul, vio que a lo largo de toda la
ciudad hay muchísimas banderas catalanas, "cuando aquí nadie habla catalán"...
Fixeu-vos quina merda de diplomàtics exhibeix Espanya!
Pel que fa a la
frase del Carles Ribera: Ni els més recalcitrants defensors de l'espanyolitat de
Catalunya han tingut mai el més mínim interès a reivindicar el retorn a
la madre patria d'aquelles
comarques escapçades fa una mica més de 350 anys, jo havia
sentit a dir que els territoris de la Catalunya Nord no havien mai estat
sota el domini d’Espanya com el Principat, i que per això no hi tenien cap interès, a
part de que hi ha constància que el virrei de Catalunya, Duque de Feria,
adreçà un escrit al rei Felip IV aconsellant-li separar el Rosselló del Principat...
1. Don Gaudencio
de Perpinyà
04/05/15 02:00
“El cònsol espanyol
critica la catalanitat de la vila”
El company d'aquest
diari a l'altra banda de les Alberes, Aleix Renyé, explicava fa uns dies que el
cònsol d'Espanya a Perpinyà, de nom Gaudencio
Villas García, havia demanat, durant un debat públic, canviar la marca
turística que fa uns quants anys que utilitzen a la capital del Rosselló, que
és “Perpinyà
la catalana”, per la de “Perpignan la
française”. Segons l'il·lustre diplomàtic del graciós regne
espanyol, per definir-lo d'alguna manera, el lema proposat respondria millor a
la ubicació de la ciutat. “Qui vol visitar Catalunya va a Barcelona, no a
Perpinyà”, opina aquest indocumentat representant d'Espanya que no deu saber que, al
marge de la cultura i la política (en què possiblement molts perpinyanesos
pensen com el cònsol), Perpinyà és una ciutat històricament i geogràficament
tan catalana com ho poden ser l'Hospitalet de Llobregat i Vilajuïga. Si no ho
hagués estat, de catalana, ben segur que la monarquia dels Àustria, que regnava
a Catalunya fa tres segles i mig, no l'hauria pogut cedir a França.
El cas de Perpinyà en
particular i de la Catalunya del Nord en general és un dels misteris més insondables de
l'imperialisme espanyol. Ni els més recalcitrants defensors de l'espanyolitat
de Catalunya han
tingut mai el més mínim interès a reivindicar el retorn a la madre patria d'aquelles
comarques escapçades fa una mica més de 350 anys. L'últim exemple, el susdit cònsol espanyol a la
plaça, que va remarcar la francesitat perpinyanesa com el garçon de la patrie més abrandat.
Potser Don Gaudencio
creu que no val la pena reclamar bocinets d'un principat associat a uns
monarques que regnaven en territoris tan diversos com els Països Baixos,
Portugal, Sicília i les Antilles, una de tantes porcions d'imperi perdut. Una
hipòtesi poc plausible. Només cal imaginar el bo de Gaudencio de cònsol a
Gibraltar defensant el lema “Gibraltar, british
overseas”, perquè, coi, qui vol visitar Espanya, va a Madrid,
no pas a Gibraltar. Impensable. Sota pell de xai diplomàtica s'amaga, un cop més, el llop
anticatalà.
Marc Gafarot
05/05/2015
2. Un cònsol espanyol a Perpinyà
"Li ha calgut
anar a 'França' per descobrir la catalanitat"
S’explica que el
president del Govern de la República Niceto
Alcalá Zamora quan va sentir que el diputat d’Unió Democràtica Trias i
Peitx reclamava que, pels catalans el Rosselló i la resta de comarques
nord-catalanes, eren el nostre Gibraltar particular, va exclamar: “¿ qué quieren que
haya más catalanes en España? ¡ni hablar!”
Ignoro si l’actual consol general del Regne d’Espanya coneixia aquest detall de la història parlamentària espanyola, com també desconec si, l’actual cònsol, coneix qui era el Sr. Alcalá Zamora. El que sí detecto és que l’arrogància i menyspreu dels representants polítics i diplomàtics espanyols per tot allò que té flaira de catalanitat, continua incòlume. Si no és així, com un representant diplomàtic espanyol, nascut a les rodalies de Barcelona per més vergonya, pot insinuar que Perpinyà ha de deixar de promocionar-se com “la catalana” per fer-ho com “la francesa”. Com algú viatjat i suposadament amb una certa cultura, m’interrogo, pot sorprendre’s de veure senyeres a la capital del Rosselló? La seva arrogància només és comparable amb la seva ignorància producte d’endèmics prejudicis i de mala maror per la identitat de Catalunya. No poden, ni volen concebre, que Catalunya i la catalanitat va molt més enllà del Principat de Catalunya i per això “es sorprenen veient senyeres –i potser alguna estelada- en un estat estranger com França. Reinterpreten la història, ens neguen el nostre passat, escarneixen els nostres ídols i referents i quan creuen la frontera, ves per on, comproven la falsedat de les seves proclames i reivindicacions. La mentalitat inquisitorial, farcida i confitada de centralisme uniformador, provoca aquestes alteracions de la ment i, conseqüentment, acaben seguint a Goebbels creient que una mentida a còpia de repetir-la esdevé realitat”.
La sort –o dissort- dels catalans també es juga fora de les “nostres” fronteres i cuidar l’avantguarda és tan important i necessari com la rereguarda. No debades, els experiments socials i aculturitzadors endegats al País Valencià, a les Illes o al Rosselló algun dia, si no fem la independència, ens els faran tastar amb d’altres formes i elixirs a casa nostra. Això és al Principat de Catalunya i els mals i els enganys les terceres vies constructores. El cònsol general del Regne d’Espanya a Perpinyà, el nom del qual no vull recordar, participa de tots els vicis i maleses que pregona l’anticatalanisme més visceral. Li ha calgut anar a “França” per descobrir la catalanitat. Hom havia començat a creure que el fet diferencial català i llur autogovern l’atorgava la sagrada Constitució del 78. I si és així Perpinyà deu formar part d’Espanya llavors com el 1659 o a l’inici de la Guerra dels Segadors. Una època on la fidelíssima vila de Perpinyà va ser exemple per tots els catalans. I des d’ahir fins avui, passant per demà.
Ignoro si l’actual consol general del Regne d’Espanya coneixia aquest detall de la història parlamentària espanyola, com també desconec si, l’actual cònsol, coneix qui era el Sr. Alcalá Zamora. El que sí detecto és que l’arrogància i menyspreu dels representants polítics i diplomàtics espanyols per tot allò que té flaira de catalanitat, continua incòlume. Si no és així, com un representant diplomàtic espanyol, nascut a les rodalies de Barcelona per més vergonya, pot insinuar que Perpinyà ha de deixar de promocionar-se com “la catalana” per fer-ho com “la francesa”. Com algú viatjat i suposadament amb una certa cultura, m’interrogo, pot sorprendre’s de veure senyeres a la capital del Rosselló? La seva arrogància només és comparable amb la seva ignorància producte d’endèmics prejudicis i de mala maror per la identitat de Catalunya. No poden, ni volen concebre, que Catalunya i la catalanitat va molt més enllà del Principat de Catalunya i per això “es sorprenen veient senyeres –i potser alguna estelada- en un estat estranger com França. Reinterpreten la història, ens neguen el nostre passat, escarneixen els nostres ídols i referents i quan creuen la frontera, ves per on, comproven la falsedat de les seves proclames i reivindicacions. La mentalitat inquisitorial, farcida i confitada de centralisme uniformador, provoca aquestes alteracions de la ment i, conseqüentment, acaben seguint a Goebbels creient que una mentida a còpia de repetir-la esdevé realitat”.
La sort –o dissort- dels catalans també es juga fora de les “nostres” fronteres i cuidar l’avantguarda és tan important i necessari com la rereguarda. No debades, els experiments socials i aculturitzadors endegats al País Valencià, a les Illes o al Rosselló algun dia, si no fem la independència, ens els faran tastar amb d’altres formes i elixirs a casa nostra. Això és al Principat de Catalunya i els mals i els enganys les terceres vies constructores. El cònsol general del Regne d’Espanya a Perpinyà, el nom del qual no vull recordar, participa de tots els vicis i maleses que pregona l’anticatalanisme més visceral. Li ha calgut anar a “França” per descobrir la catalanitat. Hom havia començat a creure que el fet diferencial català i llur autogovern l’atorgava la sagrada Constitució del 78. I si és així Perpinyà deu formar part d’Espanya llavors com el 1659 o a l’inici de la Guerra dels Segadors. Una època on la fidelíssima vila de Perpinyà va ser exemple per tots els catalans. I des d’ahir fins avui, passant per demà.
3 mayo 2015
3.
Metedura de pata
monumental del Cónsul español en Perpignan
Llegó a proponer a las autoridades de la ciudad
cambiar su denominación por otra 'para atraer más turismo español'
Calle de Perpignan con rótulo en catalán y francés adv
Según informa el diario digital catalán ElSingular.cat, Gaudencio Villas,
Cónsul de España en la ciudad francesa de Perpignan, también conocida
como ciudad de la Catalunya Nord (zona del Sur del Estado francés en
donde se habla también catalán), ha indignado a las autoridades de la ciudad
con unas declaraciones en las que sugería cambiar la denominación local "Perpignan, la Catalane"
por "Perpignan, la
Française".
Ello se debe por que, según el Cónsul, él cree que
si la ciudad quiere atraer más turismo español, debería asociar su marca
turística a Francia, en vez de a Catalunya. Todo ello ha pasado
en un debate sobre promoción turística de Perpignan, organizado por el diario perpiñanés L'Independant.
El Ayuntamiento de Perpignan, cuyo alcalde
es de UMP, la derecha moderada de Nicolas
Sarkozy, pero de origen nortecatalán como casi todos los concejales del
Consistorio, ha
reaccionado muy mal al oír lo dicho por el cónsul español. Lo ha
calificado de "injerencia total" y muy grave falta de respeto a nivel diplomático.
Su respuesta general al Cónsul es que no piensa cambiar la denominación de "Perpignan, la Catalane",
ni el modelo turístico, y que la mayoría de turistas que visitan la ciudad
vienen de Catalunya.
Gaudencio Villas
explicó que cree que la conexión por el tren de alta velocidad (AVE en España,
TGV en Francia) sirve muy bien para trasladar turistas españoles a Perpignan,
pero que se
sorprendió mucho cuando al tomar posesión de su cargo de Cónsul, vio que a lo
largo de toda la ciudad hay muchísimas banderas catalanas, "cuando aquí nadie habla catalán".
El Teniente de
Alcalde de Asuntos Catalanes y Transfronterizos, Brice Lafontaine,
ha sido quien más se ha enfadado con la actitud del Cónsul, que ha demostrado
desconocer totalmente la manera de ser de los perpiñaneses. "Éste señor ha sido llamado a participar en un debate sobre
promoción turística y no para valorar la identidad nacional de un
territorio".
Recordó Lafontaine asimismo que el Departamento
de los Pirineos Orientales, en donde se encuentra Perpignan, o sea, Catalunya
Nord, "es para los franceses
la Tierra de los Catalanes". Y que no hace falta cambiar nada de su
modelo turístico por que sirvió para promocionar con éxito la ciudad. Según los
datos facilitados por el Consistorio del Ayuntamiento, el turista mayoritario
que la visita es catalán, un 25 %, seguido del turismo español, un 16 %.
COMENTARI
Es un error decir que
hay muchas banderas catalanas en Perpignan, es la Señal Real de Aragón como en Aragón, Cataluña, Valencia y Baleares. El Rosellón perteneció a la Corona de
Aragón y al Reino de Mallorca pero nunca a
Cataluña. Por otra parte el rey Luis XIV promulgó un edicto en el que prohibió la lengua
catalana en el Rosellón y hoy día es
muy difícil encontrar alguien que lo hable....
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada