Benvolguts,
L’Eduard Voltas ens planteja en l’article Algú que ens vol mal una qüestió
cabdal:
La necessitat de fer-te
responsable del teu sí o del teu no a la independència...
Com que l’article va d’això, hi afegeixo els articles citats
per en Voltas, d’en Graupera de títol "Si no vols la independència,
responsabilitza't d'Espanya" i de l’ACN
sobre en Nadal de títol Joaquim Nadal no descarta convertir-se al
sobiranisme...
Aquest darrer article, de l’ACN, és el més antic, del 2013, el d’en Graupera
és del 2014.
Curiosament, aquest matí la Marta i jo hem estat
repartint diaris de l’Assemblea a l’estació
de la línia groga de Selva de Mar i hem
tingut una interessant conversa amb un xicot conegut o saludat del barri (que
ens ha dit que era d’EUiA) que
repartia propaganda de l’Anna Colau. Aquest xicot ens ha repetit diverses vegades
que ell era federalista,
però que si continuaven trobant totes les portes tancades amb
els partits espanyols amb qui eventualment federar-se hauran de fer un
pensament i s’hauran de fer independentistes, ja que ell diu que vol un estat
propi, que no vol un estat que ens sigui enemic a nosaltres els catalans
(malgrat que més d’una vegada ha explicat que ell com a treballador català se
sentia amic de tots els treballadors espanyols), etc.
I dic curiosament ja que aquest és l’argument de l’anguila
Nadal fa dos anys en l’article que afegim (que potser no és el que en Voltas
recordava, però que tracta temes semblants). I és l’argument que fa anys i lustres
esgrimeixen totes les esquerres catalanes no independentistes. Les bases
han anat enganyades sempre, les anguiles cercant la millor ocasió, mentrestant
gaudint de les poltrones, per fer el salt a l’independentisme, ep! però per
dalt...
1. Algú que
ens vol mal
«I si el 27-S guanya el "no", qui n'assumeix
les conseqüències? Qui se'n fa càrrec, del país que queda? Qui se'n fa càrrec?»
Eduard Voltas |
15/05/2015
Aquesta setmana hem
viscut un salt qualitatiu de les agressions de l'Estat, i he pensat molt en un article d'en Jordi Graupera
de fa molts mesos. Parlava de la necessitat de fer-te responsable del teu sí o
del teu no a la independència. De prendre't molt seriosament
l'assumpte i ser conscient de les conseqüències per al país del teu vot. I
assumir-les, com se suposa que ha de fer un adult amb tos els seus actes.
a) Les apocalíptiques conseqüències del "sí" ja ens les expliquen per terra, mar i aire, i em fa l'efecte que els independentistes (els líders i els ciutadans anònims) estan encantats d'assumir les dificultats que tindran al davant en cas de victòria. Els plans de contingència estan escrits en els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional, el Govern ha nomenat un comissionat que treballa per posar en marxa aquests plans de contingència l'endemà d'una hipotètica victòria a les urnes, i en general l'actitud del moviment sobiranista organitzat és de plena consciència de la magnitud del repte. Hi ha desig indissimulat d'afrontar les dificultats del "sí": negociar un divorci civilitzat, assolir el reconeixement internacional, superar la fase de transició al nou estat amb els mínims danys possibles.
b) I si el 27-S guanya el "no", qui n'assumeix les conseqüències? Qui se'n fa càrrec, del país que queda? Qui se'n fa càrrec, d'una autonomia intervinguda financerament, d'un sistema educatiu intervingut judicialment, d'un Estatut intervingut políticament? Qui i com respondrà les agressions d'un Estat hostil amb moltes ganes de passar comptes? Quina és la proposta dels nostres autonomistes i federalistes en aquest escenari? Tenen pla de contingència? L'han pensat, l'han escrit? Què faran l'endemà del No? Quin és el pla? Creuar els dits i esperar que guanyi Podemos? Promoure una reforma constitucional per a la qual calen 3/5 parts del Congrés de Diputats i que per tant no es pot fer sense el concurs del PP de Wert, del PSOE de Susana Díaz i del Ciutadans del petit Lerroux Albert Rivera? Tenen un full de ruta acordat, com sí que han fet l'esforç de tenir els sobiranistes? Com s'ho faran, perquè l'autogovern no quedi definitivament arrasat?
En un altre article també de fa mesos, en Rafel Nadal plantejava un pacte de lleialtat mútua entre federalistes i independentistes, de manera que qui acabi resultant perdedor es posi sincerament a disposició de l'altre bloc perquè, diu Nadal amb raó, ni amb victòria del "sí" ni amb victòria del "no" Catalunya no se'n sortirà si l'endemà no va molt unida. També hi he pensat molt aquesta setmana. Molt. Perquè a l'altre costat no hi tenim un adversari polític normal:
a) Les apocalíptiques conseqüències del "sí" ja ens les expliquen per terra, mar i aire, i em fa l'efecte que els independentistes (els líders i els ciutadans anònims) estan encantats d'assumir les dificultats que tindran al davant en cas de victòria. Els plans de contingència estan escrits en els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional, el Govern ha nomenat un comissionat que treballa per posar en marxa aquests plans de contingència l'endemà d'una hipotètica victòria a les urnes, i en general l'actitud del moviment sobiranista organitzat és de plena consciència de la magnitud del repte. Hi ha desig indissimulat d'afrontar les dificultats del "sí": negociar un divorci civilitzat, assolir el reconeixement internacional, superar la fase de transició al nou estat amb els mínims danys possibles.
b) I si el 27-S guanya el "no", qui n'assumeix les conseqüències? Qui se'n fa càrrec, del país que queda? Qui se'n fa càrrec, d'una autonomia intervinguda financerament, d'un sistema educatiu intervingut judicialment, d'un Estatut intervingut políticament? Qui i com respondrà les agressions d'un Estat hostil amb moltes ganes de passar comptes? Quina és la proposta dels nostres autonomistes i federalistes en aquest escenari? Tenen pla de contingència? L'han pensat, l'han escrit? Què faran l'endemà del No? Quin és el pla? Creuar els dits i esperar que guanyi Podemos? Promoure una reforma constitucional per a la qual calen 3/5 parts del Congrés de Diputats i que per tant no es pot fer sense el concurs del PP de Wert, del PSOE de Susana Díaz i del Ciutadans del petit Lerroux Albert Rivera? Tenen un full de ruta acordat, com sí que han fet l'esforç de tenir els sobiranistes? Com s'ho faran, perquè l'autogovern no quedi definitivament arrasat?
En un altre article també de fa mesos, en Rafel Nadal plantejava un pacte de lleialtat mútua entre federalistes i independentistes, de manera que qui acabi resultant perdedor es posi sincerament a disposició de l'altre bloc perquè, diu Nadal amb raó, ni amb victòria del "sí" ni amb victòria del "no" Catalunya no se'n sortirà si l'endemà no va molt unida. També hi he pensat molt aquesta setmana. Molt. Perquè a l'altre costat no hi tenim un adversari polític normal:
a l'altre costat hi tenim algú
que ens vol mal.
Eduard Voltas
12 de febrer del
2014
2. Graupera:
"Si no vols la independència, responsabilitza't d'Espanya"
"Ja no pots
fer veure que això d'Espanya no va amb tu, que les decisions que es prenen a
les Corts espanyoles, ecs. Que les Illes Balears i el País Valencià, oh."
El periodista Jordi Graupera ha assegurat a un article que "si no vols
la independència, responsabilitza't d'Espanya". "Aquest és un dels afers més espinosos de
l'etapa postautonòmica que vivim. Durant dècades ha estat perfectament
compatible no voler la independència i no fer-se responsable del projecte
espanyol" ha argumentat.
"No coneixíem tan bé on eren els límits de cada partit, de cada discurs, de cada promesa. Hi havia tanta feina a punt per ser enllestida i tanta por que tot es trenqués que, en part, no hi havia altre remei que viure en els llimbs. Fins i tot si eres independentista podies sumar-te a l'esforç gradual. Tot sumava" ha explicat
"Tot això s'ha acabat" ha sentenciat Graupera qui ha dit que "ja no pots queixar-te amargament de la implacable voluntat uniformitzadora que protagonitzen alternativament PP i PSOE" perquè "si no t'agrada tens ara l'oportunitat de sumar-te a l'esforç independentista, i afegir-hi el teu matís i la teva cautela".
"Si no, ja no pots fer veure que això d'Espanya no va amb tu, que les decisions que es prenen a les Corts espanyoles, ecs. Que les Illes Balears i el País Valencià, oh. Pots voler una Espanya diferent, [...]. Però si acceptes la sobirania espanyola és indispensable que acatis el pa que s'hi dóna" ha reblat.
Finalment el periodista ha sentenciat que aquesta "no és una situació d'amb mi o contra mi: és la possibilitat de pensar lliurement quin cost estàs disposat a pagar per fer avançar les teves prioritats".
"No coneixíem tan bé on eren els límits de cada partit, de cada discurs, de cada promesa. Hi havia tanta feina a punt per ser enllestida i tanta por que tot es trenqués que, en part, no hi havia altre remei que viure en els llimbs. Fins i tot si eres independentista podies sumar-te a l'esforç gradual. Tot sumava" ha explicat
"Tot això s'ha acabat" ha sentenciat Graupera qui ha dit que "ja no pots queixar-te amargament de la implacable voluntat uniformitzadora que protagonitzen alternativament PP i PSOE" perquè "si no t'agrada tens ara l'oportunitat de sumar-te a l'esforç independentista, i afegir-hi el teu matís i la teva cautela".
"Si no, ja no pots fer veure que això d'Espanya no va amb tu, que les decisions que es prenen a les Corts espanyoles, ecs. Que les Illes Balears i el País Valencià, oh. Pots voler una Espanya diferent, [...]. Però si acceptes la sobirania espanyola és indispensable que acatis el pa que s'hi dóna" ha reblat.
Finalment el periodista ha sentenciat que aquesta "no és una situació d'amb mi o contra mi: és la possibilitat de pensar lliurement quin cost estàs disposat a pagar per fer avançar les teves prioritats".
"L'únic exigible és no fer-se el
suec. Tu manes. Si no vols Espanya, responsabilitza't de la independència. Si
no vols la independència, responsabilitza't d'Espanya"
ha conclòs.
3. Joaquim Nadal
no descarta convertir-se al sobiranisme
L'exconseller diu
que encara no té clar què votaria en una consulta per la independència
ACN |
10/03/2013
L'exconseller Joaquim Nadal no descarta sumar-se a
l'independentisme Foto: ACN
L'exconseller i exdirigent del PSC, Joaquim Nadal, té clar que catalans i espanyols no poden seguir amb el model de relacions actual. I considera que són poques les opcions que queden. En una entrevista a l'ACN, Nadal ha afirmat que "la relació entre Catalunya i Espanya ha de ser d'igual a igual, sense subordinació". Aquesta aposta, que va més enllà del federalisme de molts socialistes de l'Estat, ve provocada per la reacció a les "agressions sistemàtiques" d'Espanya "contra Catalunya". Tant és així, que admet que "molts federalistes frustrats són independentistes perquè no veuen res més". I és per això que fins i tot ell reconeix que podria acabar sent sobiranista si això no canvia...
En ser preguntat què votaria si el referèndum
fos demà, no té una resposta contundent. "No ho tinc clar, perquè no tinc clars quins serien els termes de
la consulta", ha sentenciat. No obstant, sí veu molt evident que "les
agressions sistemàtiques de l'Estat no afavoreixen un vot de continuïtat de les
relacions com fins ara entre Catalunya i Espanya".
Al seu entendre, si
res no canvia en aquesta relació, qualsevol català que tingui aquest anhel pot
acabar sent sobiranista. En aquest sentit, destaca que amb actituds tancades
des de l'Estat, "el que engreixa l'independentisme 'at infinitum' i el que
m'hi suma a mi és comprovar la incapacitat de tots els altres realment de
propiciar una alternativa federal creïble". "Hi ha un munt de federalistes que,
frustrats en el seu federalisme, són independentistes perquè no veuen res més.
I és que és així", ha
sentenciat.
Tot i això, Nadal no vol -almenys encara- fer
un pas decidit al sobiranisme complet. I és que la gent com ell "de
moment ja fem prou marcant una línia que indiqui quin és el grau
d'insatisfacció i el nostre compromís de futur amb el país". "En què
es concretarà això, no ho sabem", ha conclòs.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada