Les CUP
Recull d’articles
sobre les CUP.
-------------------------------------------------------------
Benvolguts,
Fa deu dies en Vicent Partal va fer
l’editorial més cru, Tremolen les cames?, que li he vist referint-se a la CUP quan encara no s’havia esdevingut la
primera votació del Parlament de Catalunya del dilluns 26 amb l’elecció de Carme Forcadell com a presidenta ni la
presentació el dimarts 27 de la Proposta de resolució de Junts pel Sí
i la CUP, que si s’aprova serà el trencament d’ous previ a fer la
truita. Proposta que ha organitzat un gran escàndol entre els anti-indepes.
Ahir es va constituir
el nou Parlament de Catalunya. Julià
De Jòdar,president d’edat de la mesa a l’inici de l’acte, va
finalitzar el seu parlament amb la frase: Són temps de llibertat i és temps de justícia. Visca la terra!
1. Tremolen les cames?
Per: Vicent Partal
Dijous 22.10.2015 02:00
Hi ha una imatge
romàntica de la política que diu que la gent vota i decideix. La democràcia és
el govern del poble, pel poble i per al poble. D’acord. Això val per a les
coses més o menys normals, per al dia a dia. Però en els casos extrems, quan
hom s’hi juga de debò el futur i el poder, lamente dir tan contundentment que
la regla –és evident– no s’aplica: que aleshores no n’hi ha prou de guanyar
unes eleccions. Que la democràcia, tota sola, és limitada.
Mireu Grècia, no cal
anar pas tan lluny. Mireu qualsevol lloc on guanyen aquells qui no toca
que guanyen, a parer dels qui manen de veritat. I comproveu què passa. El cas
de Grècia és excel·lent perquè normalment aquestes coses passaven al tercer
món, no a Europa. I, per tant, ara el mecanisme no ens queda tan lluny ni hem
d’explicar tantes coses.
Quan un moviment
guanya contra l’opinió d’alguna gent especialment poderosa, el resultat
electoral es destrueix després de les urnes i des de fora de les urnes. Es
destrueix. Des de fora. Contra les urnes. Contra la voluntat popular aquesta
que ha estat expressada vot a vot, amb un esforç gegantí. Amb la complicitat de
qui calga i fent allò que calga. Sense preocupar-se de dissimular, perquè les
conseqüències són massa grosses.
El 27 de setembre
l’independentisme va guanyar amb claredat a Catalunya. Vot a vot i escó a escó.
L’independentisme va guanyar unes eleccions extraordinàries, convocades com a
plebiscitàries. Unes eleccions que no van ser convocades per conformar un
govern autònom amb un programa per a governar l’autonomia, sinó per a avançar
cap a la independència en un termini breu. I no cal que recorde la campanya i
el joc brut que va haver-hi.
Malgrat tot, i contra
tots ells, el país es va expressar amb la màxima claredat imaginable. De manera
magnífica. I això, la victòria, ha activat la fase d’emergència a l’altra
banda. Aquella que vam veure a Grècia fa unes setmanes també: allò que la gent
va guanyar a les urnes no s’ha de poder aplicar i punt. I qualsevol mètode
valdrà per a impedir-ho.
Torne a la imatge
romàntica de l’inici per explicar-ho. Davant nostre no tenim una gent que
respectarà la decisió electoral. O és que a algú li’n cal encara cap prova més?
Podem votar cinquanta mil vegades que no faran ni un sol pas per respectar allò
que haurem votat. Guanyem pel tant per cent que guanyem. Precisament per allò
que deia al principi: no parlem d’un canvi de govern: s’entén? No hem votat un
canvi de govern: s’entén?
Aquesta és la raó
exacta per la qual ells no es comportaran com si tinguessen davant una simple
alternativa de partit. Perquè si Junts pel Sí i la CUP són capaços de dur
endavant el pla que els ciutadans van votar el 27-S això significa que el poder
a Catalunya canviarà per sempre. No per a un any ni per a quatre, sinó per a
tota la vida. I no ho poden consentir. (No sigueu innocents tampoc: potser
tindrem un altre poder tan odiós com el que tenim ara; això no ho puc
descartar. Però els qui segur que no tindran el poder són els qui el tenen ara.
S’entén aquesta important diferència?)
Finalment diré una
cosa que espere que no es malinterprete: jo els entenc. Ells fan allò que
en podíem esperar. Embrutar, furgar en les diferències, provocar, entrebancar,
llevar legitimitat al resultat electoral… I fer servir sense escrúpols ni
manies tot l’arsenal de què poden disposar: des dels numerets de la guàrdia
civil a Catalunya Sí que es Pot sumant-se –ignore amb quin grau de consciència–
a manifests que al capdavall no volen res més sinó deslegitimar el parlament
eixit de les urnes.
El seu pla és nítid:
1) Insistir,
aprofitant que la CUP posa tantes reserves a tot i sembla més preocupada per la
seua puresa que per res més, que els de CDC són uns corruptes. Per a trencar
d’aquesta manera la majoria independentista abans no es puga ni confirmar. CDC
té un problema de corrupció? Això no caldria ni discutir-ho: si hi és que el
demostren amb proves indiscutibles, que detinguen els responsables, els porten
davant un jutge i que els fiquen a la presó. Però si en deu anys no s’ha fet,
n’és responsable el govern espanyol. I aleshores potser la pregunta
adequada seria per què l’estat espanyol, amb tots els instruments que té a les
mans, no ha estat capaç en deu anys d’identificar els culpables de la corrupció
de CDC i d’eradicar-la? I encara més: per què no ha pogut demostrar res però en
canvi no para de fer servir la corrupció com a instrument publicitari i polític
usat contra el vot dels ciutadans? Quina credibilitat donaria un ciutadà d’un
país europeu qualsevol a un sistema com aquest? I ací se li n’ha de donar tanta
per a no atrevir-nos ni tan sols a fer el que sabem que cal fer?
2) El segon pas del
seu full de ruta és discutir i llevar la legitimitat dels càrrecs i les
institucions nascudes del 27-S –i ja veureu com Carme Forcadell pagarà la
factura abans que ningú, dilluns mateix. Els partits contraris a la
independència, i de moment Catalunya Sí que es Pot s’hi ha afegit, negaran que
el pròxim parlament tinga el valor democràtic que té, per tal de
desacreditar-lo internacionalment. Negaran que siga un parlament elegit per
servir al poble i diran que és un parlament que ‘només’ serveix els interessos
dels independentistes. Negaran la festa de la democràcia per a presentar-la com
un aquelarre insurreccional. Com si els vots dels independentistes no
valguessen igual que els altres. Com si Forcadell no representàs els votants,
si més no igual com els representaven Raventós, Rigol i Benach.
3) I no en tingueu cap
dubte: faran tant com podran per eliminar els líders del moviment d’un en un,
fent servir qualsevol giny legal. Per això, sobtadament, després de reformar el
TC s’adonen que també han d’amenaçar amb el 155. Posaran tot l’arsenal sobre la
taula i l’objectiu principal i primer es diu Artur Mas. Perquè és el que els fa
més por, us ho vulgueu creure o no, vulgueu fer rialletes o no. Però Mas només
és la primera peça, que després encalçaran Junqueras i Baños, i Romeva i
Forcadell. I qui faça falta. Amb la raó que siga –recorde que ja hi ha qui
parla de denúncies, de moment ridícules, contra la CUP per ‘terrorisme’.
Ells, en definitiva,
saben que han perdut a les urnes la batalla més important de totes les que
podien lliurar i ara resten obligats a obrir-ne una de nova, aquesta ja sense
miraments. Una batalla en què han d’aconseguir que no siguem capaços,
nosaltres!, d’aprofitar l’oportunitat històrica que tenim a les mans.
I ho diré també amb
tota claredat, perquè crec que l’hora és prou greu per a parlar sense embuts:
enfrontar-nos a tot això que ens vindrà ara és molt difícil, més difícil que no
guanyar unes eleccions com les que hem guanyat, però aquest no és pas el
problema més gros que tenim avui. El problema important que tenim ara mateix és
que hem guanyat les eleccions i deixem que ens roben les conseqüències que
aquest resultat haurien de tenir. I la pitjor cosa de totes és que en tenim la
culpa nosaltres, especialment aquells a qui, inesperadament i contra tot
pronòstic, ara resulta que els tremolen les cames.
31 D'OCTUBRE DE 2015 20:40 H
Asseguren que no
acceptaran "l'amenaça" de noves eleccions si no fan "el que
diuen que hem de fer" i convoquen una assemblea "especial" per
la decisió definitiva
La CUP ha assegurat
aquest dissabte, en relació a la possibilitat de convocar unes noves eleccions
si Artur Mas no és elegit president, que "si algú pretén utilitzar la
convocatòria de noves eleccions com a amenaça si no fem el que diuen que hem de
fer, no ho acceptarem".
© Gerard Sesé
Gabriel: Som 72
diputats i no hi ha motius per a unes noves eleccions, però...
Així ho ha piulat la formació al seu compte de twitter. La diputada i portaveu de la CUP al Parlament, Anna Gabriel, afegeix que "no hi ha motius per a unes noves eleccions; som 72 diputats de 135" i recorda que "si algú convoca eleccions, no serem nosaltres i haurà d'explicar per què ho fa". Aquest matí el coordinador general de CDC, Josep Rull, ha assegurat que "sense Mas els ciutadans hauran de tornar a fer d'àrbitre".
En tot cas aquestes eleccions no seran convocades, són eleccions automàtiques en dos mesos si cap candidat obté més vots favorables que contraris.
Així ho ha piulat la formació al seu compte de twitter. La diputada i portaveu de la CUP al Parlament, Anna Gabriel, afegeix que "no hi ha motius per a unes noves eleccions; som 72 diputats de 135" i recorda que "si algú convoca eleccions, no serem nosaltres i haurà d'explicar per què ho fa". Aquest matí el coordinador general de CDC, Josep Rull, ha assegurat que "sense Mas els ciutadans hauran de tornar a fer d'àrbitre".
En tot cas aquestes eleccions no seran convocades, són eleccions automàtiques en dos mesos si cap candidat obté més vots favorables que contraris.
Benvolguts,
L’historiador Josep
Maria Solé I Sabaté ens planteja avui una pregunta. Té por la CUP?
Fa poc vàrem
publicar un article i comentari d’en Vicent Partal de títol Tremolen les
cames?, de subjectes semblants.
1 novembre 2015
2.00 h
3. Té por la CUP?
Josep Maria Solé I Sabaté
La política és l'art
del compromís, de la negociació, dels pactes. Però hom ha de saber diferenciar
el gra de la palla. En la pràctica política es diu companys de viatge, o
ximples útils, aquells militants que ajuden a fer triomfar les idees d'altres. De vegades el punt concret pot ser
conjunturalment coincident, però de fons són lluny, molt lluny de defensar el
mateix.
Que recordi la CUP
que ser a Europa ens ha salvat de les amenaces violentes dels qui reclamaven
una intervenció de l'exèrcit
Ara la CUP, partit honest, renovador, creat
des de la base, amb una feina d'hores i hores de formació ideològica i crítica
i de clara pràctica política, es troba en un atzucac, raó per la qual s'aferma a
l'hora de prendre una decisió en el que va dir, de forma un pèl immadura en la
campanya electoral, quan van afirmar que ells no farien president Artur Mas. La CUP sembla que tingui por de fer el pas
endavant que el cos li demana. No ser el braç executor, l'inesperat company de viatge, el
ximple útil del pitjor que s'ha situat contra la independència de Catalunya: la
dreta extrema (PP i C's), l'esquerra espanyola (PSOE i Podemos), el món del
capital, bancs i caixes espanyols, entre ells Isidre Fainé de CaixaBanc, poc
intel·ligent com a dirigent de l'entitat, i encara els Lara, Almirall,
Freixenet, Pro-Novias o l'arquebisbe Cañizares.
Un esperpent
que el completa la monarquia borbònica espanyola mai no passada per les urnes.
Entenc la CUP, però no ha de témer el que diran
els qui bramen contra Mas. No hi incloc un Herrera despersonalitzat, venedor de
la pròpia història per tres tristos diputats i 8 aliens, que fa el joc a la
campanya de matar-lo políticament; tampoc –no m'ho pensava, però–, un admirat Coscubiela que fes
de nunci aliat de tota la trepa citada.
Té ironies el món de
la política, ja ho deia W. Churchill, quan afirmava que mai no sabies qui era la parella de llit
polític, és d'escarni que ho facin partits que darrere seu no
solament hi ha sospites
de finançament irregular de partits, el seu sistema, sinó acusacions de
presumpte robatori per haver-se posat els calés a la butxaca. Tant del PP com
del PSOE, mai m'oblido, però, dels 28
assassinats dels GAL i el silenci
còmplice d'ambdós partits. Si mirem la sucursal catalana de PP i PSOE el fet provoca més desdeny
que indignació. La degradació del PSC
a mans d'Iceta duent-lo a coincidir plenament amb PP i C's supera la trajectòria erràtica de Navarro. Per cert,
lluitarem el que calgui per la llibertat d'Iceta si mai va a un país on
l'homosexualitat sigui perseguida, llibertat que ell oblida en no defensar un imputat Mas per
haver posat urnes.
El problema de la CUP no és menor, la puresa d'actuació ha de fer front a la
realitat del moment. No votar Artur
Mas com a president, amb més vots que ningú de Junts pel Sí, i alhora no fer el
joc a tota la caverna mediàtica de Madrid i la premsa agenollada unionista
vergonyant a Catalunya.
En el moment de les grans decisions un s'ha de
mullar. CDC ha de
fer net, molt més PP i PSOE. La CUP no ha de beure a galet. L'actuació de l'Estat
espanyol en mans del PP no és neutra, en res, fa temps que està en guerra
contra Catalunya. Pel civil i pel
criminal. Amb la complicitat no democràtica de PSOE i C's, aquest darrer un partit nascut de l'odi a la catalanitat.
Que recordi la CUP que ser a Europa ens ha
salvat de les amenaces violentes dels qui reclamaven una intervenció de
l'exèrcit. Una guerra sense trets ni
canons, però usant
la Constitució al seu arbitri, la premsa més sectària, la fiscalia al seu
servei, la calúmnia amb total impunitat. Temps a venir,
ja en una República catalana, molta gent s'estirarà els cabells en
conèixer les complicitats més brutes,
també l'admiració vers tantes i tantes persones honestes que van posar els valors ètics i morals a
davant de qualsevol benefici particular o de grup. CUP,
si entres en política t'omples de responsabilitat, no és per a covards creuar
el Rubicó. Contradiccions
al marge, cal com a president el dirigent català més internacional per
potenciar la independència de Catalunya.
Josep Maria Solé I Sabaté
Joan A. Forès
Reflexions
1.11.2015. 20:12 H
4. La moneda de l'assemblea decidirà
Ens apropem al clímax
negociador en el serial de la investidura. Si bé la data límit per arribar a un
acord és el 9 de gener, la primera votació, el 9 o 10 de novembre,
i la segona (que serà la primera que acceptarà un president per majoria
simple), seran ja ben simbòliques. És per això que tot s'està
escalfant. Els convergents cada vegada pressionen amb menys pèls a la llengua
els cupaires i deixen el seu enèsim xantatge més a la vista. A la vegada, els
cupaires cada vegada es tanquen més en banda. I al mig, els republicans
cada vegada fugen més d'estudi i escenifiquen un positivisme que sona un pèl
forçat.
Aquest cap de setmana Josep Rull ha dit que si Mas no surt erigit president, la repetició de les eleccions és segura. La CUP li ha respòs que no acceptaran amenaces, mentre que Oriol Junqueras ha expressat màxima sintonia amb la formació antisistema i ja ha concretat que el 14 de novembre ja tindrem president investit o estarem a punt. Les primeres setmanes, en què tothom era positiu i ningú trencava gaire el gel davant la premsa han passat a la història. Ara estem en un altre estadi i ens apropem al moment de la màxima tensió.
I con resoldrem tot aquest embolic? El primer aniversari del 9N serà ben calent, ja que hi ha d'haver com a mínim el discurs de qui es presenta com a màxim aspirant a la investidura, previsiblement Artur Mas, però a causa de totes les traves que l'unionisme està posant, potser la declaració d'inici de procés que JxSí i la CUP han entrat al registre del Parlament també es vota el 9N. Serà un desafiament inèdit a l'Estat, encapçalat per Junts pel Sí i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, però impulsat per la CUP. Aquest gest unitari podria fer pensar que els antisistema 'recompensaran' l'altre grup independentista, però segurament no servirà per pactar la investidura. De fet, es pot arribar a produir la situació que la declaració tiri endavant i, amb els mateixos protagonistes, la investidura es vegi frustrada.
I doncs? La candidatura encapçalada per Antonio Baños ha anunciat que una assemblea de cupaires però també oberta a altres entitats anticapitalistes i independentistes ho decidirà. No se sap la data, hauria de ser abans del 9N, però el que sí que està clar és que de nou, l'independentisme tornarà a aguantar-se la respiració, aquesta vegada per veure cap a quin costat cau la moneda que l'assemblea de la CUP llanci els propers dies. En un costat de la moneda hi haurà la cara d'Artur Mas, i en l'altre la creu d'uns nous comicis, amb tot el temps que perdrem i l'enrenou de les candidatures, llistes i tensions renovades que comportaran.
Aquest cap de setmana Josep Rull ha dit que si Mas no surt erigit president, la repetició de les eleccions és segura. La CUP li ha respòs que no acceptaran amenaces, mentre que Oriol Junqueras ha expressat màxima sintonia amb la formació antisistema i ja ha concretat que el 14 de novembre ja tindrem president investit o estarem a punt. Les primeres setmanes, en què tothom era positiu i ningú trencava gaire el gel davant la premsa han passat a la història. Ara estem en un altre estadi i ens apropem al moment de la màxima tensió.
I con resoldrem tot aquest embolic? El primer aniversari del 9N serà ben calent, ja que hi ha d'haver com a mínim el discurs de qui es presenta com a màxim aspirant a la investidura, previsiblement Artur Mas, però a causa de totes les traves que l'unionisme està posant, potser la declaració d'inici de procés que JxSí i la CUP han entrat al registre del Parlament també es vota el 9N. Serà un desafiament inèdit a l'Estat, encapçalat per Junts pel Sí i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, però impulsat per la CUP. Aquest gest unitari podria fer pensar que els antisistema 'recompensaran' l'altre grup independentista, però segurament no servirà per pactar la investidura. De fet, es pot arribar a produir la situació que la declaració tiri endavant i, amb els mateixos protagonistes, la investidura es vegi frustrada.
I doncs? La candidatura encapçalada per Antonio Baños ha anunciat que una assemblea de cupaires però també oberta a altres entitats anticapitalistes i independentistes ho decidirà. No se sap la data, hauria de ser abans del 9N, però el que sí que està clar és que de nou, l'independentisme tornarà a aguantar-se la respiració, aquesta vegada per veure cap a quin costat cau la moneda que l'assemblea de la CUP llanci els propers dies. En un costat de la moneda hi haurà la cara d'Artur Mas, i en l'altre la creu d'uns nous comicis, amb tot el temps que perdrem i l'enrenou de les candidatures, llistes i tensions renovades que comportaran.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Isabel C. Barcelona
1 de novembre de 2015,
21.37 h
Les CUP ja s'han carregat el procés.
Assumir-ho ens ajudarà a païr-ho i a preparar-nos millor per tot el que l'Estat
espanyol ens tirarà al damunt a partir d'ara. Si fan fora Mas, que és el que
votaran les CUP, molts ens fem enrera, estafats i sense cap disposició a
prendre els riscos que suposaria l'efectiva desconnexió. No hem arribat aquí
per les CUP ni tan sols per ERC. Hem fet el pas de gegant que s'ha de salvar
per passar de ser sentimentalment independentista a creure's que la
independència és viable i es farà ben feta gràcies a que confiem en Artur Mas
com no hem confiat mai abans en cap polític. Per tant, si el fan fora o
l'arraconen, esperarem temps més favorables, quan l'esquerra d'aquest país no
aprofiti l'enorme cabdal popular favorable a la independència per dedicar-se a
destrossar partits rivals i endegar una lluita per l'hegemonia d'uns partits
sobre uns altres, que és el que està fent les CUP i potser, qui sap, amb ERC
mirant-s'ho des de la barrera per treure'n el seu trocet de profit.
El Dietari del Procés
és la segona part del Dietari 2014, el projecte de testimoniatge del procés
sobiranista amb una crònica diària de de dos germans periodistes: l’Oriol amb
un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional.
De roro el 02.11.2015 a les 08.21 h a:
La insultant arrogància de Pablo Iglesias i de l’esquerra espanyola
La insultant arrogància de Pablo Iglesias i de l’esquerra espanyola
De Jordi Grau Gratacos el 01.11.2015 a les
19.36 ha:
Concentració del KurdisCat a Barcelona pel World Kobane Day
Concentració del KurdisCat a Barcelona pel World Kobane Day
DARRERS ARTICLES
- La cueta de la discòrdia i la gènesi dels ‘neoprogres’
31.10.2015
- Consellers especials per a moments excepcionals a
Catalunya 30.10.2015
- Cangueli espanyol després de constatar que això va de
debò 29.10.2015
- L’Audiència Nacional carrega contra la CUP i evidencia
la necessitat d’un pacte immediat28.10.2015
- Malgrat tot, la independència és a les nostres mans
27.10.2015
CDC CUP Coscubiela Forcadell Franco Rabell ICV Iglesias Jané JxSí Mas catalunya ciudadanos declaració erc estat govern espanyol independència junts pel sí parlament pedro sánchez podemos pp psoe rajoy tc
ELS BLOGS D'INDIRECTE!CAT
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- PP i PSOE “acollonits” pels “dossiers” en poder de
Pujol 02.11.2015
- Rivera, president d’Espanya sense Catalunya01.11.2015
- Els Octubre premien una reflexió sobre l'origen dels
valencians i la novel·la 'L'assassí que llegia Vidal Vidal' 01.11.2015
- Duran, l’home que vol acabar amb el seu país...01.11.2015
- Francesc de Carreras branda “l’estat de setge”01.11.2015
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada