Benvolguts,
Diu l’autor: Perquè un poble
sense memòria és un poble sense accés a la veritat.
I diem nosaltres: I per què pensem que els estaments espanyols fa 500 anys que actuen així?
Justament perquè un poble sense memòria és un poble sense
accés a la veritat.
Diu l’autor: Considerem una
vergonya que Espanya no hagi estat capaç de passar comptes amb el seu passat totalitari.
I diem nosaltres: Considerem una
vergonya que Espanya no hagi estat capaç de passar comptes amb el seu passat, present i futur totalitari.
Vegem l’article Franquisme i justícia de Quim Torra:
27 novembre 2015
2.00 h
Franquisme i justícia
Quim Torra
Josep Fontana, parlant
del llibre de Paul Preston sobre l'Holocaust espanyol, deia: “No es pot restar
indiferent davant de tanta crueltat, de tant sofriment i de tant heroisme.” A tots aquells a qui la història –per la guerra,
l'odi, les dictadures– ha col·locat al marge d'una societat, pobles sense drets,
ciutadans sense paraules, innocents represaliats, han hagut de lluitar contra tota mena de
manipulacions per
conquerir la memòria històrica.
Perquè un
poble sense memòria és un poble sense accés a la veritat.
Fins ara el 20-N
només sortien els feixistes en acte de nostàlgia. A partir d'enguany els
demòcrates hem pres el carrer en acte de reivindicació i homenatge
Divendres passat, 20-N,
vam commemorar un acte unitari sota el lema “Justícia pels crims del franquisme”.
Ens hi vam aplegar per a exercir el dret del reconeixement d'un poble de la història de la
seva opressió. Per acompanyar les famílies de les víctimes amb tot
el nostre suport i solidaritat. Per reclamar la veritat per damunt de tot. I
per demanar que es faci justícia.
Antoni Batista acostuma a
recordar que el darrer missatge polític de Josep
Benet va ser que calia impulsar una campanya per declarar Franco culpable de crims de
guerra. 40 anys després de la seva mort, el
dictador i els seus crims segueixen sense ser condemnats.
Fins ara el 20-N només sortien els feixistes en acte de nostàlgia. A partir d'enguany
els demòcrates hem pres el carrer en acte de reivindicació i homenatge.
Tantes persones que
ens han deixat sense poder veure com es feia justícia. 40 anys i encara ningú no ha demanat perdó,
encara no s'ha condemnat el franquisme, ni s'han anul·lat els judicis que van
servir per assassinar el nostre president, els nostres joves, els nostres
alcaldes, els nostres veïns, els nostres intel·lectuals, els nostres fills. Considerem una
vergonya que Espanya no hagi estat capaç de passar comptes amb el seu passat totalitari.
I davant de la presó
model, un dels símbols de la repressió, els qui ens hi vam aplegar vam
explicitar tres clars missatges:
- El primer: un missatge d'escalf i d'agraïment als lluitadors. El país, la cultura, la llengua segueixen existint perquè no es van rendir mai. Som deutors de la seva valentia i coratge.
- El segon missatge, adreçat a l'Estat: exigim justícia. Acumulem una transició imposada, amb una llei d'amnistia tramposa i, més recentment, una llei de memòria històrica que ha arribat tard i malament i no ha servit ni per condemnar el franquisme ni per reparar el dolor de les víctimes. Denunciem la impunitat de què han gaudit els seus responsables i la vigència, encara, d'elements del franquisme (ideologia, legislació, aparells de l'estat...). I vam recordar que la legislació internacional no empara la llei d'amnistia de l'Estat espanyol com una llei vàlida de punt final...
- I el tercer missatge, adreçat als partits i institucions catalanes. Els vam demanar que en les bases de la política del futur Estat català en matèria de memòria històrica, es condemnin els crims contra la humanitat i es faci un reconeixement a les víctimes. Només podrem construir un país amb uns fonaments democràtics sòlids amb la veritat i la justícia.
Quaranta anys
després seguim demanant justícia per les víctimes del franquisme.
Quim Torra
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada