Benvolguts,
No sé si coneixeu el tal Joan Ollé, de professió director teatral i odiador i expert en el seu propi autoodi. Avui
comentem el seu article-libel Santa Innocència.
Si llegiu els seus articles, a El Periódico evidentment, ja sabem que Diós los cria y ellos se juntan, us adonareu de l’autoodi al seu
país i del seu odi a la CUP (en un altre article l'autor explica que la seva dona sempre vota la CUP), etc.
En aquest article, prou ben fet, es fa el graciós o el
friqui o el que sigui. No cal referir-se al savi Mas-Colell i parlar del seu “despentinat
caparrot”. El tal Joan Ollé,
autoodiador compulsiu, està agafat a la teoria, deu ser de lletres, que 72
escons del SÍ (el primer punt del Full de Ruta de les
dues formacions que varen obtenir un total de 72 escons era que el primer que
farien si guanyaven era posar en marxa la independència), no legitimaven actuar
perquè hi havia 52
escons del NO. A
veure si ens aclarim: Els 72 són la
suma de 62 escons del JxS i 10 escons de la CUP,
i els 52
són la suma de 16
escons del PSC, 11 escons del PP i 25 dels C’s.
Queda clar Sr. Ollé? Són 72
escons del SÍ contra 52 escons del NO!
Hi ha 11 escons
més de CSQP que varen dir a la
campanya i després, per activa i per passiva, que a ells de cap manera se’ls
podia comptar com a NOs!
Tanmateix l’autor pot ser que tingui raó en alguna cosa i és
que pel que respecta al Full de Ruta
de JxS en Joan Ollé explica que en cap paràgraf
s'al·ludia a la desobediència a la Constitució. Aquest punt
seria bo d’aclarir-lo, jo no m’he llegit el Full de Ruta si és que existeix, encara
que evidentment els 72 contra
els 52
són definitius. Normalment en les campanyes electorals els partits ofereixen més
del que realment poden fer i en aquest cas sembla que és al revés, almenys pel
que pertoca a JxS estan fent més del
que sembla que havien ofert. Benvinguts a la República Catalana!
Per cert que se li ha d’agrair a l’autor que aquest cas no
esmenti el 3%,
encara que no se’n pot estar d’esmentar les 400 famílies...
Llegim l'article:
Joan Ollé
Director teatral
Santa Innocència
Dissabte, 21 Novembre 2015
En plena eufòria i
davant el quadro de Tàpies, el president en funcions es va
reunir amb els seus 12 deixebles i sembla que els més assenyats li van
advertir suaument: «¿Quo vadis, Mas?»
Lògic: a un savi dels diners com és Mas-Colell no li podia
cabre al seu despentinat caparrot haver renunciat a un possible premi Nobel per acabar rient-los les gràcies
als que proclamen que atracar un banc és menys delicte que fundar-lo. Mas-Colell sap
tant de números que va comprendre a la primera que el 48% de vots és menys de la meitat,
xifra que el plebiscitari Mas sense Colell va
elevar a legitimadora
majoria. Potser algun dels altres consellers sabés alguna cosa de
lletres, i, rellegint el seu propi programa electoral, va advertir que en cap paràgraf s'al·ludia a la desobediència a la
Constitució amb la qual tan contents es van
posar Junqueras, Romeva, la
inefable Forcadell i
el mateix presi. Alguns
consellers van complir amb la seva missió: aconsellar. A Mas no li va agradar gens: qui no
està amb ell està contra ell. ¿Està ell amb ell mateix? No sabem qui va ser el
Judes del sopar, ni on miraven -¿cap al tàpies?-
els que, callant, van atorgar.
Tampoc sabem si la
massacre parisenca -és a dir, una cosa que va terriblement de debò i no els articles de
broma de la rebatejada DiLL (Democràcia i Llibertat)- ha redimensionat la mida de les coses. Després de
moltes classes particulars de Mas-Colell i de fullejar La Vanguardia, Francesc Homs ha aconseguit comprendre que els 10
diputats de la CUP són molt poqueta cosa per humiliar les 400 famílies. I ara
ho proclama indignat.
MÉS CARETES I
DISFRESSES
Per si de cas, l'home
ja està preparant les maletes per anar-se'n a Madrid. ¿Com a ambaixador
plenipotenciari de la República Catalana de Forcadell? No: com a cap
de llista autonòmic del que queda del naufragi. Jo, en el seu lloc, hauria fet
el mateix: posar terra pel mig.
Tinc la tremenda sort
de no haver votat Junts pel Sí, ja
que, en aquest cas, estaria profundament dolgut al veure que han jugat a la
ruleta russa amb els meus estalvis sentimentals, i que, malgrat haver perdut i
haver-me perdut, intentaran convèncer-me una vegada més, una vegada Mas, amb
noves caretes i disfresses. I jo, patriòticament amnèsic, possiblement tornaré a omplir
els carrers amb alegres càntics i banderes fins a batre el Guinness de la Santa Innocència.
No és el meu cas. Però resulta que m'ha
tocat ser català i m'avergonyeix que els meus
heroics representants no parin de jugar brut. ¿Mas president?
Vés a saber: potser, per continuar sent una mica més de 10 i per allò del procés, els de la CUP voten al final que sí, que bueno.
Joan Ollé
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada