diumenge, 22 de novembre del 2015

21/11/2015. Joan Ollé. Santa Innocència. L’autor postula que el 48% de vots és menys de la meitat. Resulta que m'ha tocat ser català i m'avergonyeix que els meus heroics representants no parin de jugar brut. ??? Que no queda clar Sr. Ollé? Són 72 escons del SÍ contra 52 escons del NO! I els 11 restants fins a 135 són de CSQP que la mateixa nit electoral van dir que de cap manera es podien afegir els seus 11 vots als SI o als NO! El joc brut és el que no paren de bordar tots els Antiindependència..

Benvolguts,

No sé si coneixeu el tal Joan Ollé, de professió director teatral i odiador i expert en el seu propi autoodi. Avui comentem el seu article-libel Santa Innocència.

Si llegiu els seus articles, a El Periódico evidentment, ja sabem que Diós los cria y ellos se juntan, us adonareu de l’autoodi al seu país i del seu odi a la CUP (en un altre article l'autor explica que la seva dona sempre vota la CUP), etc.

En aquest article, prou ben fet, es fa el graciós o el friqui o el que sigui. No cal referir-se al savi Mas-Colell i parlar del seu “despentinat caparrot”. El tal Joan Ollé, autoodiador compulsiu, està agafat a la teoria, deu ser de lletres, que 72 escons del (el primer punt del Full de Ruta de les dues formacions que varen obtenir un total de 72 escons era que el primer que farien si guanyaven era posar en marxa la independència), no legitimaven actuar perquè hi havia 52 escons del NO. A veure si ens aclarim: Els 72 són la suma de 62 escons del JxS i 10 escons de la CUP, i els 52 són la suma de 16 escons del PSC, 11 escons del PP i 25 dels C’s.

Queda clar Sr. Ollé? Són 72 escons del SÍ contra 52 escons del NO!

Hi ha 11 escons més de CSQP que varen dir a la campanya i després, per activa i per passiva, que a ells de cap manera se’ls podia comptar com a NOs!

Tanmateix l’autor pot ser que tingui raó en alguna cosa i és que pel que respecta al Full de Ruta de JxS en Joan Ollé explica que en cap paràgraf s'al·ludia a la desobediència a la Constitució. Aquest punt seria bo d’aclarir-lo, jo no m’he llegit el Full de Ruta si és que existeix, encara que evidentment els 72 contra els 52 són definitius. Normalment en les campanyes electorals els partits ofereixen més del que realment poden fer i en aquest cas sembla que és al revés, almenys pel que pertoca a JxS estan fent més del que sembla que havien ofert. Benvinguts a la República Catalana!

Per cert que se li ha d’agrair a l’autor que aquest cas no esmenti el 3%, encara que no se’n pot estar d’esmentar les 400 famílies...

Llegim l'article:

Joan Ollé
Director teatral
Santa Innocència

Dissabte, 21 Novembre 2015
En plena eufòria i davant el quadro de Tàpies, el president en funcions es va reunir amb els seus 12 deixebles i sembla que els més assenyats li van advertir suaument: «¿Quo vadis, Mas?» Lògic: a un savi dels diners com és Mas-Colell no li podia cabre al seu despentinat caparrot haver renunciat a un possible premi Nobel per acabar rient-los les gràcies als que proclamen que atracar un banc és menys delicte que fundar-lo. Mas-Colell sap tant de números que va comprendre a la primera que el 48% de vots és menys de la meitat, xifra que el plebiscitari Mas sense Colell va elevar a legitimadora majoria. Potser algun dels altres consellers sabés alguna cosa de lletres, i, rellegint el seu propi programa electoral, va advertir que en cap paràgraf s'al·ludia a la desobediència a la Constitució amb la qual tan contents es van posar Junqueras, Romeva, la inefable Forcadell i el mateix presi. Alguns consellers van complir amb la seva missió: aconsellar. A Mas no li va agradar gens: qui no està amb ell està contra ell. ¿Està ell amb ell mateix? No sabem qui va ser el Judes del sopar, ni on miraven -¿cap al tàpies?- els que, callant, van atorgar.

Tampoc sabem si la massacre parisenca -és a dir, una cosa que va terriblement de debò i no els articles de broma de la rebatejada DiLL (Democràcia i Llibertat)- ha redimensionat la mida de les coses. Després de moltes classes particulars de Mas-Colell i de fullejar La Vanguardia, Francesc Homs ha aconseguit comprendre que els 10 diputats de la CUP són molt poqueta cosa per humiliar les 400 famílies. I ara ho proclama indignat.

MÉS CARETES I DISFRESSES
Per si de cas, l'home ja està preparant les maletes per anar-se'n a Madrid. ¿Com a ambaixador plenipotenciari de la República Catalana de Forcadell? No: com a cap de llista autonòmic del que queda del naufragi. Jo, en el seu lloc, hauria fet el mateix: posar terra pel mig.

Tinc la tremenda sort de no haver votat Junts pel Sí, ja que, en aquest cas, estaria profundament dolgut al veure que han jugat a la ruleta russa amb els meus estalvis sentimentals, i que, malgrat haver perdut i haver-me perdut, intentaran convèncer-me una vegada més, una vegada Mas, amb noves caretes i disfresses. I jo, patriòticament amnèsic, possiblement tornaré a omplir els carrers amb alegres càntics i banderes fins a batre el Guinness de la Santa Innocència.

No és el meu cas. Però resulta que m'ha tocat ser català i m'avergonyeix que els meus heroics representants no parin de jugar brut. ¿Mas president? Vés a saber: potser, per continuar sent una mica més de 10 i per allò del procés, els de la CUP voten al final que sí, que bueno.
Joan Ollé

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada