Benvolguts,
Llegiu-vos amb bona voluntat aquest article sorneguer fins
al final. Si no en teniu prou hi ha un munt d’opinions variades, a favor i en
contra de l’article, als Comentaris...
La CUP
odia Catalunya
"Qui
s'han pensat que són? Els típics hippies que volen complir el seu programa
electoral"
Perfil d’Oriol Jara
Guionista y director
de programas. Actualmente en Minoria Absoluta (Polònia/Crackòvia).
Barcelona y alrededores, España
Entretenimiento
Actual
|
|
Anterior
|
|
Educación
|
|
Sitios web
|
I ara
l’article:
per Oriol Jara
3 de Novembre 2015 a les 19.58 h
Quina barra, aquesta gent de la CUP! Es pensen que deu diputats els donen dret a decidir qui és el
president del país. Això ja ho van decidir els catalans quan van
votar una llista encapçalada pel Romeva (però que en realitat era una llista de
Mas. Va, que ja ho podem dir obertament). Qui s'han pensat que són, aquests de
la CUP? Els típics hippies que volen complir el seu
programa electoral.
Ja me'ls conec jo, aquests. Es pensen que el Procés és un moviment cívic i ciutadà que va de les bases fins les BLA BLA BLA! El Procés és Mas i sense Mas no hi ha res. Les bases de Convergència fugiran, Esquerra guanyarà, la Forcadell patirà un atac de pànic i el tercer àngel vessarà la seva copa de sang sobre els rius catalans.
Com tenen la cara dura, aquests de la CUP, de voler ser coherents? Com s'atreveixen a intentar fer allò que van prometre als seus votants? No veuen que estan posant en perill el Procés (de Mas)? Ja n'estem tips de partits que tenen una línia ideològica clara i volen seguir-la i respectar-la fins al final.
Maleïts idealistes... Quants diners fan falta per enterrar aquesta manera de pensar? Aquest fanatisme. Sí, sí, el fanatisme de tenir idees pròpies. Algun tribunal hauria de prohibir això de les idees pròpies. Si seguim així, al final la gent votarà el que vulgui en lloc de votar el que proposen els periodistes.
S'han pensat que tres-cents mil vots poden decidir el president d'un país. I això no és feina seva! Això és feina d'un o dos directors de diari, que estan més preparats per a aquestes tasques que els ciutadans anti-sistema que voten la CUP. És que es pensen que deu diputats poden evitar que es privatitzi la Sanitat Pública, que es desmunti el sistema educatiu o que hi hagi corrupció al Govern. Sí, home! Amb deu diputats, què s'han pensat, aquests?
És que, si ningú hi posa remei, al final serà cert que la CUP anava per lliure i no era una marca blanca de Mas. Quins bandarres.
Ja me'ls conec jo, aquests. Es pensen que el Procés és un moviment cívic i ciutadà que va de les bases fins les BLA BLA BLA! El Procés és Mas i sense Mas no hi ha res. Les bases de Convergència fugiran, Esquerra guanyarà, la Forcadell patirà un atac de pànic i el tercer àngel vessarà la seva copa de sang sobre els rius catalans.
Com tenen la cara dura, aquests de la CUP, de voler ser coherents? Com s'atreveixen a intentar fer allò que van prometre als seus votants? No veuen que estan posant en perill el Procés (de Mas)? Ja n'estem tips de partits que tenen una línia ideològica clara i volen seguir-la i respectar-la fins al final.
Maleïts idealistes... Quants diners fan falta per enterrar aquesta manera de pensar? Aquest fanatisme. Sí, sí, el fanatisme de tenir idees pròpies. Algun tribunal hauria de prohibir això de les idees pròpies. Si seguim així, al final la gent votarà el que vulgui en lloc de votar el que proposen els periodistes.
S'han pensat que tres-cents mil vots poden decidir el president d'un país. I això no és feina seva! Això és feina d'un o dos directors de diari, que estan més preparats per a aquestes tasques que els ciutadans anti-sistema que voten la CUP. És que es pensen que deu diputats poden evitar que es privatitzi la Sanitat Pública, que es desmunti el sistema educatiu o que hi hagi corrupció al Govern. Sí, home! Amb deu diputats, què s'han pensat, aquests?
És que, si ningú hi posa remei, al final serà cert que la CUP anava per lliure i no era una marca blanca de Mas. Quins bandarres.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada