Avui comentem l’article El PP en ‘actio libera’ de l’advocat Benet Salellas.
Molt ben explicat com els
unionistes i Catalunya Sí que es Pot
continuen fent trampes com ja hem dit repetidament. I ho diu un
jurista, no uns afeccionats a politòlegs com nosaltres.
Tanmateix, una part dels actors d'en Salellas, els Unionistes han tingut avui presència mediàtica suficient per ser comentades, com fem tot seguit:
Tanmateix, una part dels actors d'en Salellas, els Unionistes han tingut avui presència mediàtica suficient per ser comentades, com fem tot seguit:
Avui els caps visibles dels unionistes, que aquí els anomenem el trio de la benzina, Iceta, Arrimadas i Garcia Albiol han fet el seu numeret davant la
premsa amiga, la Brunete mediàtica,
tot sortint del Tribunal Constitucional
agafadets de la ma. Podem parlar de les trampes que presenta Benet Salellas però també podem parlar de
l’acte de vergonya aliena quan veiem Iceta,
Arrimadas i Garcia Albiol en un treball comú!
L’Iceta ja el
coneixíem, ell diu que és un espanyol que viu i treballa a Catalunya. L’Iceta té el mèrit d’haver dirigit i
col·laborat des del PSC (PSC-PSOE,
PSC-PSOE, PSC-PSOE, PSC-PSOE) a fer que
els immigrants que han anat arribant a Catalunya
hagin quedat confinats a barris perifèrics i a Casas Regionales, de forma que no s’hagin integrat que és el que
els espanyols volen, perquè en cas contrari aquests immigrants es fan indepes
com el Reyes o el Rufian.
L’Arrimadas fa
cara de ser molt eixerida i molt ben guiada, té el suport de l’Albert Rivera que té el suport del Francesc de Carreras, que té el suport
de... (les ninetes russes?) i deu ser un pur producte del borbo-franquisme sociològic. suposo
que és desconeixedora de la història de Catalunya, antiga i recent, del Memorial de Greuges, del Lerrouxisme, de la Setmana Tràgica, de la institució de la Mancomunitat de Catalunya, de la Dictadura del Primo de Rivera, de la història del Pacte de Sant Sebastià, de la República catalana proclamada per en Macià el 14 d’abril del 1931, i absorbida immediatament per
la II República espanyola, de l’Estatut de Núria, dels feixistes de
la CEDA, dels Agraris, del nacionalcatolicisme, del nacionalisme espanyolista,
de l’Asociación Católica de Propagandistas,
dels militars franquistes, del Dragon Rapide, de l’Alzamiento, de la guerra, dels moros, dels exiliats, dels camps de
concentració espanyols i dels 40 anys de dictadura que a Catalunya varen ser al
mateix temps 40
anys d’ocupació
espanyola franquista, del genocidi cultural i físic consuetudinari, de la Transacció del 1978 i del altres 40 anys
de Monarquia
borbònico franquista. Per tant li deu faltar bagatge per entendre
els seus conciutadans, que segurament són com ella i per tant ja els va bé
estar d’okupes del país sense conèixer-ne res...
I del Garcia Albiol què en podem dir? És un ex-jugador
de basquet sense estudis, és xenòfob compulsiu (però diuen que feia bé de
batlle feixista de Badalona...
Aleshores el fet de trobar-los tots tres junts, sortint del TC on han anat a demanar empara de que
qui havia guanyat les eleccions del 27-S vulgui governar ho trobo força patètic...
Dimecres 4.11.2015 02:00
Imaginem que algú vol
matar una altra persona. Seguint el seu pla, amb la idea d’assegurar-se una
rebaixa important del retret judicial, ingereix una ampolla sencera de tequila per poder al·legar
que la seva conducta es devia als efectes de l’embriaguesa. Aquesta
maniobra es resol en el dret penal modern mitjançant la figura anomenada ‘actio libera in
causa’, que respon a la situació fraudulenta imposant al subjecte
responsable la mateixa pena que si no hagués anat embriac. El frau de llei
elimina els efectes jurídics de la maniobra, és just.
M’ha vingut al cap
aquest esquema aquests dies de les impugnacions tan sobreactuades de
l’unionisme amb relació al ple del parlament per a discutir la declaració
d’inici del procés de creació de la República Catalana. No cal ser jurista per a entendre que si el PP
no s’ha constituït en grup parlamentari per decisió estrictament tàctica ara no
pot utilitzar la falta de grup parlamentari com un motiu per a aturar tota
l’activitat del Parlament de Catalunya. Dit d’una altra manera: difícilment pot
al·legar situació d’indefensió qui es col·loca lliurement i voluntàriament en
aquesta posició.
En resposta a una
maniobra tan grollera i evident, la presidència del parlament ha anat
comunicant tots els passos i tràmits a cadascun dels diputats i diputades del
Partit Popular per garantir en tot moment que poguessin exercir la seva funció
parlamentària i que poguessin participar en aquells òrgans, com la junta de
portaveus, que consideressin adients. Drets parlamentaris, tots. I més, perquè
la presidenta Forcadell, en una clara innovació fins i tot, ha convidat a
participar en la mesa, amb veu però sense vot, els grups que no hi són
presents: el PP i la CUP.
Davant l’exquisidesa
jurídica de la cambra, sorprèn que l’unionisme
i Catalunya Sí que es Pot diguin que s’atropellen els drets del diputats
del PP, sobretot perquè encara no
hem aconseguit entendre a quins drets es refereixen i també perquè obliden principis bàsics del dret, com ara que la llei no empara
l’abús del dret i que castiga aquells que utilitzen la llei amb finalitats
contràries a les del seu propi text, l’anomenat frau de llei (art.111.7 del
codi civil de Catalunya i art. 6 i 7 del codi civil espanyol, per si els cal).
Aquests dies els qui
som juristes ens estirem els cabells escoltant el discurs pseudo-jurídic de l’unionisme i
Catalunya Sí que es Pot, perquè, com s’ha sintetitzat, ni pel fons ni per
la forma no hi ha ni un sol precepte legal que empari el blocatge del debat
polític en un parlament. Per tant,
caldria desactivar aquestes màscares jurídiques tan epidèrmiques i tenir els
debats que toquen sobre els temes que toquen. Parlem de política, discutim tant
com faci falta, amb plena llibertat i amb tota la profunditat, i deixem el dret
en pau.
No cal tanta gesticulació sobre conculcació de
drets per part dels portaveus del PP. Nosaltres, que rebem les conseqüències de
les seves lleis autoritàries i protectores de les elits econòmiques, sabem de
veritat què és no tenir drets: ni drets nacionals, ni drets socials, ni drets
polítics. I com que ho sabem,
podem veure de lluny els qui es van beure primer l’ampolla de tequila i ara
demanen que els excusem per la seva embriaguesa.
Benet Salellas, advocat i diputat de la CUP – Crida
Constituent
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada