Benvolguts,
Avui va de feixisme en estat pur.
Legiones y Falanges
Revista de Italia y España
Aquest article pertany al número 3 de LEGIONES Y FALANGES, la Revista de Italia y España de l’1 de gener del 1941 [?] que figura que editaven durant
la Segona Guerra Mundial, conjuntament
els governs italià i espanyol, units fraternalment en el feixisme més repulsiu.
En aquest apunt explicaré una part de l’article Europa Futura de Mario Appelius, concretament l’apartat La Nueva Organización Internacional.
A Espanya feia quatre anys de l’Alzamiento
dels generals rebels contra la II República Espanyola i contra Catalunya, ajudats per les dretes colpistes espanyoles i pel Vaticà,
a més de l’ajut del feixisme internacional d’Itàlia i d’Alemanya. Feia gairebé
dos anys que s’havia acabat la guerra del 1936 al 1939 contra
les llibertats i contra Catalunya, i
la dictadura
franquista feia justament dos anys que havia començat a farcir tot el territori espanyol de Camps de Concentració. Feia justament dos anys del començament de la seva tasca d’anorreament
del poble i la cultura catalana. El genocidi. Feia dos mesos i mig de l'assassinat del president Companys. A tota Espanya el règim franquista hi havia modelat la seva estructura feixista nacional-sindicalista i nacional-catòlica. A Catalunya s’havia actuat de la mateixa manera però l’estructura era de país ocupat. Hi havia l’Exèrcit d’Ocupació de Catalunya, que ultra tenir l’estructura militar de Governadors civils, de Governadors militars i de Capitans Generals, tenia també l’exèrcit de funcionaris
que vetllaven per la desnacionalització de Catalunya
amb els canvis de noms de pobles, ciutats, carrers i places, amb l’ocupació de
les secretaries dels ajuntaments, amb l’exèrcit de mestres, capellans, jutges,
fiscals, notaris, registradors de la propietat i d’altres, la missió dels quals
era anorrear la idea de Catalunya, com si fossin el cavall d’Àtila. S’havia
prohibit la llengua catalana, el paper escrit de qualsevol mena en català, s’havien
confiscat les editorials de llibres i diaris, s’havien prohibit l’edició de
llibres i diaris en català, s’havia prohibit la ràdio en català, el cinema en
català, el teatre en català, s’havien saquejat i destruït els Ateneus populars,
les biblioteques públiques, els fons culturals de tot arreu. I no es podia
parlar en català pel carrer, amb violència policial, amb engarjolament, als que
hi parlessin.
El panorama sembla desolador però no és imaginable per qui no
l’ha viscut, com jo!
I a més a més a l'any 1941 l’Eix alemany-italià (amb
el complement del Japó a l’Àsia), estava guanyant a tot arreu. A Europa els alemanys
havien ocupat Polònia, Dinamarca, Suècia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, la
península balcànica, França, Bèlgica i els Països Baixos. A l’Àfrica l’Eix europeu
havia ocupat el Magrib i Líbia, a l’extrem orient el Japó havia ocupat Corea,
Manxúria, la Xina i tot els sud-est asiàtic.
Així és normal que en un ambient d’eufòria guanyadora del III Reich i dels seus aliats, el règim
feixista espanyol se sentís encoratjat a progressar impunement en l’eliminació
de l’estructura política republicana i en la destrucció de Catalunya. Hitler volia que Espanya entrés a la guerra, pagant-li
els favors del lliurament d’armes i dels atacs marins i de l’aviació en la
guerra d’Espanya, però no se’n va sortir, fora dels “voluntaris” de la División Azul que varen ser enviats a
la mort a les estepes russes. I també s’entén que el règim feixista italià que
durant la guerra ja havia enviat legionaris i havia bombardejat Catalunya amb l’aviació, beneits els pilots pel Papa de torn, edités (de cara a la galeria) una
revisteta que pretenia ser semblant (però sense acostar-s’hi ni remotament) a
les que editaven els nazis (Signal)
o els britànics i els americans (Victory).
Aquest ambient d’eufòria feixista va
durar fins a finals del 1941 i va començar a capgirar-se amb l’atac a Pearl Harbour i l’entrada dels EUA en la guerra.
Jo conservo en la meva biblioteca d’incunables aquest exemplar
3 de
l’any 1941 de Legiones y
Falanges. L’article que cometem és Europa
Futura de Mario Appelius. Consta de sis apartats. Els quatre primers apartats de l’article tenen per títols Europa Futura, La
Internacional Plutocrática, La Revolución Social i La Guerra y la Nueva Europa i com a conclusió el sisè apartat Cooperación entre los pueblos
Aquests apartats els comentarem més endavant.
Tanmateix paga la pena analitzar l’esperit del cinquè que explica la
visió futura imaginada de la Nueva
Europa segons el feixisme de l’època, feixisme que a Espanya estem aguantant des de fa vuitanta
anys.
Crec que cal exposar la Declaració de principis (una
mena de carta als reis) de la Nova Organització
Internacional, un cop el III Reich,
el feixisme italià i el franquisme guanyin
la guerra [He remarcat en vermell els punts, els mots i els conceptes més agressius]:
1.
Exclusió programàtica d’Anglaterra d’Europa.
2.
Exclusió programàtica dels anglesos de l’Àsia
oriental.
3.
Exclusió total o quasi total dels anglesos de l’Àfrica.
4.
Destrucció total a Europa del vell “tinglado” plutocràtic
i demoplutocràtic, amb la subsegüent eliminació de la seva seqüela: Masoneria, Parlamentarisme,
etc, que constituirien en la nova estructura europea l’etern cavall de Tròia.
5.
Resolució del problema hebreu en forma d’eliminar tota la seva influència en la vida
econòmica, política i intel·lectual de les nacions.
6.
Distribució política de l’Àfrica entre totes les grans nacions europees, proporcionalment
a les seves necessitats
d’espai i de matèries primeres en
harmonia amb les seves necessitats geogràfiques i estratègiques i en relació amb les seves tradicions i la seva capacitat
colonitzadora. Organització general de l’economia africana de tal
manera que complementi l’economia europea, servint les dues economies per garantir la independència
econòmica de les nacions europees. L’excedent
de les dues produccions sobre les necessitats europees i africanes constituirà
el bloc manejable per als canvis comercials intercontinentals amb Amèrica,
Àsia, Rússia i Oceania.
7.
Reducció del poder de l’or com a únic mitjà d’adquisició
i com a instrument d’influència política.
8.
Organització jeràrquica d’Europa concebuda de
forma que els
destins del continent siguin regits pels grans pobles històrics de civilització
secular sent de la seva incumbència dirigir
la vida d’Europa. Les nacions menors conservaran
llibertat per desenvolupar la seva personalitat nacional i per contribuir a la
civilització general però se les col·locarà en condicions que no els permetin
funcionar com mitjà favorable al
desenvolupament de forces internacionals estranyes a Europa, organitzant-les al
mateix temps de manera que no puguin funcionar com ambient favorable al
desenvolupament de les eventuals rivalitats entre les grans nacions europees.
9.
Tota nació elegirà el règim més apropiat al seu
temperament particular i a les seves tradicions històriques però tots els règims
tindran un contingut inspirat en la gran concepció revolucionària de Mussolini. Tota Europa tindrà una concepció anti-plutocràtica. Tots
els règims seran d’ordre i de progrés social, essencialment populars, d’estructura
jeràrquica, basats en una franca cooperació i en la col·laboració corporativa
de les produccions econòmiques orientades ideològicament cap a una elevada concepció espiritual
i cristiana de l’existència.
10.
És evident que Itàlia, Alemanya i Espanya estan cridades a ser els tres grans pilastres de la
Nova Europa. El quart pilar podria estar representat, malgrat la seva derrota,
per França,
a condició que el poble francès demostrés capacitat per renovar-se moralment i
espiritual i que adaptant-se a la nova situació històrica acceptés voluntàriament, amb sàvia i efectiva
resignació, les inevitables reduccions territorials que les exigències d’espai
vital d’Itàlia, Alemanya i Espanya li imposessin, exigències oblidades per França durant el llarg període
en què actuà com a element plutocràtic.
11.
Itàlia i Alemanya íntimament unides en la
Revolució i en la gran lluita d’aquesta contra la plutocràcia representen en la
nova organització europea, l’aliança històrica de la romanitat i del germanisme
que en el passat donaren alternativament el caràcter de la seva civilització i
que avui per primer cop uneixen les seves energies materials, espirituals i morals
guiades pel comú propòsit de conservar a Europa el seu mil·lenari magisteri civil.
12.
La col·laboració d’Espanya garanteix a la Nova
Europa la preciosa contribució de la Hispanitat que també fou en el passat una
de les grans forces civils europees que les circumstàncies històriques
polaritzaren , principalment en les lluites cristianes contra la invasió
islàmica i l’orientaren cap a la conquesta catòlica de les immenses planures de
l’Amèrica central i meridional. Espanya assegura a la Nova Europa la
col·laboració d’un poble sa i fort, destinat a assolir un vigorós
desenvolupament demogràfic, una interessant economia de grans possibilitats
agrícoles i industrials, una experiència colonial de tradicions islàmiques seculars que
contribuirà poderosament a valoritzar el continent africà, una concepció catòlica i típicament mediterrània
de la civilització.
13.
Les relacions Italo-espanyoles tenen un
contingut substancial romà i mediterrani que caracteritza l’amistat de les dues
grans nacions, amistat integrada per gloriosos records històrics comuns, per la
unitat geogràfica del mar que banya les costes espanyoles i italianes, per la
facilíssima reciproca comprensió dels pobles tant semblants sota certs aspectes,
per la profunda afinitat de les dues revolucions que han unit la sang dels dos pobles en el mateix
front de batalla i pel comú interès polític i militar de mantenir el
mediterrani lliure d’intrusos. El caràcter indeleble que Roma ha donat a
Espanya i les profundes petges que Espanya ha deixat durant segles en les zones italianes on
visqué, estableixen entre els dos pobles un parentesc orgànic
que dóna un caràcter particularment afectuós a les seves relacions espirituals
i polítiques.
Els col·laboradors espanyols de la revista són els feixistes
del moment, entre d’altres Eduardo Aunós, Agustin de Foxá (director), Juan
Ramón Masoliver, Fernández Almagro, Francisco de Cossio, etc.
He recollit d’internet unes quantes portades de la revista
Legiones y Falanges, que us afegeixo.
Joan A. Forès
Reflexions
Quan escrius "El panorama sembla desolador però no és imaginable per qui no l’ha viscut, com jo!", tens molta raó. I mira que ens feu assabentar de tantes coses, però, com dius, és inimaginable.
ResponElimina