Benvolguts,
En Marc Bataller
proposa de sortir cada dia al carrer a reclamar els nostres drets....
Jo hi estic d’acord, el poble pot fer aquesta acció, però a l’ensems demano una acció semblant als nostres parlamentaris i que a cada
intervenció parlamentària a Madrid, a Barcelona, a Brussel·les, a Estrasburg, a Londes, a París a Washington, a cada Roda de Premsa dels
portaveus parlamentaris dels partits o coalicions independentistes, JxS, CUP,
ERC, CDC, i de tots els partits que ho considerin oportú, hi fiquin una falca publicitària abans de començar cada parlament
dient:
El dèficit fiscal català és
del 8% del PIB, equivalent a 16.000M€ cada any. Si els impostos dels catalans
tornessin a Catalunya no ens caldria cap FLA...
I després continuïn amb el que es proposaven dir.
Ho hem dit mitja dotzena de vegades: Hem de demanar empara a
l’estranger, a Europa, als EUA del
President Wilson, a la ONU, a la UNESCO. I hem de felicitar el diputat López Tena que al començar la darrera
legislatura avisava el parlament català que Espanya ens roba, ara podem dir que Espanya ens continua robant i a més se’n fot...
Demanem empara!
Demanem que la troika ens intervingui. Volem ser
intervinguts per la troika i que surtin tots els números.
Suposo que a Catalunya estem tots d’acord que el dèficit
fiscal català és del 8% del PIB,
equivalent a 16.000M€ cada any.
És veritat o és mentida?
Si és veritat el Govern hauria d’explicar el que tots els
nostres economistes de capçalera expliquen sense parar, Guinjoan, Amat, Palouzie, Espasa, Bosch, Boix, Sala i Martin, Ventura, Galí, Col·legi d’Economistes,
Sectorial de l’ANC d’Economistes per la independència, etc.
Al
Cercle d’Economia, presidit per Josep
Piqué el Col·lectiu Wilson feu
una conferència on s’explicava precisament això amb els arguments adients. La
situació econòmica de Catalunya ara i en el futur:
Si és veritat que el dèficit fiscal és del 8% i les
explicacions del Col·lectiu Wilson són
correctes demano que a cada intervenció parlamentària a Madrid, a Barcelona, a Brussel·les, a Estrasburg, a París a Washington, a
cada Roda de Premsa dels portaveus parlamentaris dels partits o coalicions independentistes,
JxS, CUP, ERC, CDC, i tots els partits
que ho considerin oportú comencin el seu parlament dient:
El dèficit fiscal català és
del 8% del PIB, equivalent a 16.000M€ cada any. Si els impostos dels catalans
tornessin a Catalunya no ens caldria cap FLA...
Vegem l’article d’en Marc Bataller:
27 novembre 2015
2.00 h
Defensar els nostres drets
Marc Bataller
Madrid no paga i no
ens podem doblegar. Si cal s'ha de sortir al carrer dia sí, dia també
Ningú deia que la
independència seria fàcil i qui ho pensés era un il·lús. Espero que ningú
cregués que per assolir l'estat propi n'hi havia prou de muntar grans
mobilitzacions durant les Diades. Amb això no n'hi ha prou i malauradament
tampoc és suficient que dos milions de persones hagin votat a favor de la
secessió. L'ofec
financer a què ens està sotmetent el Ministeri d'Hisenda demostra que tenim
unes institucions febles, molt febles. I no és cap crítica. Al contrari. Estem
tan intervinguts i collats que el govern, la Generalitat o el Parlament poca
cosa hi poden fer. Només poden queixar-se –hi tenen tot el dret– i
interposar recursos judicials, que tots sabem que no tindran recorregut. Ahir,
el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, no va tenir més remei que suplicar
a l'executiu espanyol que ens pagui. Surrealista. Que ens paguin uns diners que
són nostres i que, per més inri, ens han deixat els últims anys amb uns
interessos que vorejaven el 5% –fins ara el Departament d'Economia ha pagat
1.900 milions d'euros en interessos–. Entenc la posició de Mas-Colell, però
crec que no ens hauríem de doblegar davant d'aquesta injustícia. I recupero la
idea que exposava a l'inici de l'article. Cal fer un pas endavant. Però com ho
podem fer si tenim unes institucions més que debilitades? Doncs, tard o d'hora,
arribarà el moment de la societat civil. Ens haurem de coordinar per defensar
els nostres drets i si cal sortir al carrer dia sí, dia també. Fixeu-vos-hi bé.
No parlo només de mobilitzar-nos a favor de la independència, sinó també pels
nostres drets. És un detall important, perquè la maquiavèl·lica estratègia de
Montoro i els homes de negres no només afecta els independentistes, sinó tots
els ciutadans, hagin votat PP, Ciutadans, PSOE o CUP. En aquests moments ja hi
ha algun malalt que té problemes per trobar determinats medicaments molt cars
perquè les farmàcies no poden comprar-los. Estem davant d'una situació
gravíssima per més que alguns vulguin amagar-ho.
Marc Bataller
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada