Benvolguts,
En Vicent Sanchis
ens avisa o es prudent o està espantat de com el Gobierno fa d’abusananos
i ens continua amenaçant com ha fet des de fa molt de temps i nosaltres no
reaccionem... Primer eren amenaces ridícules que s’ha vist que eren blufs: el Margallo
que ens volia fer vagar pels espais siderals, el Montoro que ens va
amenaçar amb les pensions, que s’ha resolt amb el ridícul més escandalós quan el
Carlos Alsina a la Cuatro li va haver d’explicar al Rajoy que els
catalans de la República Catalana no perdrien la ciutadania espanyola... ni l’europea
(hi ha vídeo), i que a més les pensions dels catalans i les dels gallecs les ha
de pagar l’estat que és qui ha cobrat les Retencions de la SS i les ha desades en la seva guardiola foradada. I a més
les ha de pagar l’Estat independentment d’on visqui el jubilat, sigui a Espanya,
a Catalunya o a la Xina Popular... Més endavant el Linde ens va amenaçar
amb el corralito, i moltes més amenaces.
Tanmateix tota la història passada eren focs d’encenalls. En canvi ara tiren amb bala, i de gros calibre, segons pensa en Vicent Sanchis:
Tanmateix tota la història passada eren focs d’encenalls. En canvi ara tiren amb bala, i de gros calibre, segons pensa en Vicent Sanchis:
·
Afavoreixen
fiscalment les empreses que volen passar la seva seu fiscal a Madrid, fan lleis
i reglaments que inciten a traslladar les seus socials i se n’aprofitaran dels
seus impostos...
·
Ens han
escanyat des de sempre amb els 16.000M€
que van a Madrid com a impostos dels catalans i que no tornen, i quan estem
escanyats ens obsequien amb el FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica o Fons
de Liquidació Autonòmica!), especialment
dedicada a Catalunya amb condicions especials cada cop més dures que es van
inventant sobre la marxa i que segons el departament d’en Mas-Colell és
insuportable...
·
Acaben d’avortar
una missió catalana que ja era a la Xina i tenia els tractes a punt amb els
clients xinesos i l’ambaixada espanyola n’acaba de suspendre les reunions...
·
Etc.
I què fa el nostre govern (ara en
funcions fins que en Mas i les CUPs es treguin de la barretina una solució a l’atzucac)
per resoldre aquesta situació?
Precisament aquesta situació em
fa recordar una anècdota d’estudiant. Era fa més de cinquanta anys quan jo
estudiava Enginyeria. En un examen de tercer curs de carrera, quan a les 9 del matí els alumnes ja estàvem tots arrenglerats en
taules al “tresbolillo” en una gran sala d’exàmens el catedràtic no va arribar
a l’hora. Més ben dit va trigar una hora a arribar, i ell portava els enunciats
dels problemes de l’examen, per tant el seu ajudant no podia fer-hi res (i no
hi havia mòbils...). Cap a les 10 el catedràtic, que era un dèspota, va arribar
i el primer que se li va acudir de dir adreçant-se cridant estentòriament al
seu pobre ajudant és:
Y usted en qué ha estado perdiendo el tiempo hasta ahora?
Ni l’ajudant ni els
estudiants vàrem dir ni piu! De la por que teníem al catedràtic.
I el cas és que l’ajudant no
podia fer res ni havia pogut fer res perquè només el catedràtic tenia
potestat per fer i desfer, per arribar tard, per redactar els exàmens, per fer
por i per insultar...
Doncs si podeu pensar que aquesta situació és la que tenim a
Catalunya amb el Gobierno fent de catedràtic dèspota l’heu
encertada...
L’ajudant del
catedràtic es va morir poc temps després i crec que el catedràtic fou cessat
molt aviat per dèspota i per incompetent...
I torno a la meva pregunta
anterior: I què fa el nostre govern i el nostre parlament per resoldre aquesta
situació, que fa dos mesos que s’arrossega?
Espero que els 135 diputats i entre ells els 15 o 20
consellers i tota l’estructura administrativa corresponent deuen estar cobrant
cada final de mes i deuen estar treballant com uns forçats de la bola al peu per
resoldre la situació! I deuen tenir molt embastades totes les primeres lleis que
es varen comprometre a tirar endavant, hi hagi o no encara president de la
Generalitat!
Espero també que
deuen haver redactat informes exhaustius sobre l’indigne maltracte que els Gobiernos espanyols
ens han etzibat i deuen haver-ho fet saber als estats europeus i americans, de manera que a continuació puguin demanar l’empara a aquests
estats o entitats per tal de fer que els seus homes
de negre vinguin oficialment a Catalunya i analitzin els números que
de bon segur el govern català els deu haver fet arribar...
O la situació és aquesta o hem d’esperar que els cessin a tots per
incompetents?
Vegem ara de què es queixa en Vicent Sanchis:
La darrera escopetada
25 novembre 2015
2.00 h
Vicent Sanchis
D'escopetades, n'hi ha
hagut unes quantes. Artur Mas, Joana
Ortega i Irene Rigau en van rebre una com a conseqüència de la consulta del
9-N. Alguns empresaris, pròxims a Convergència, n'han entomat unes altres
en silenci. Per allò del nostre mal no vol soroll, de rentar els plats bruts a
casa i de no se sap quantes prudències més que defineixen el caràcter del país.
La darrera, la més seriosa, l'han patida els hospitals concertats –oh, el dimoni– i els farmacèutics. La intenció del govern de l'Estat és diàfana. Cal demostrar
qui mana i cal també fer girar contra el seu govern i la pretensió sobiranista
els més porucs. Si aneu contra
l'Estat, d'entrada, patireu la plaga bíblica de l'impagament. La
cosa va de debò. Si augmenta la tensió separatista, l'Estat dispararà més baix i més
calibre. N'hi ha que diuen que ja ho
sabien i que estan preparats. Però la pregunta és òbvia: tothom n'era conscient i tothom aguantarà? I d'aquí a la CUP
només hi ha un pas. Aprofitant que el Xúquer
passa vés a saber per on. Una part de l'electorat independentista sempre s'ha
decantat per opcions més radicals per assegurar-se que els més moderats “no s'arronsaran”. Aquesta
opció es diu ara la CUP, que imposa
més acer al desafiament de l'Estat. I aquesta és la gran pregunta. Quantes escopetades
aguantaran la majoria dels votants de Junts pel Sí –fins i tot els de la CUP–? No és millor assegurar
cada pas abans de fer-ne un de nou que no deixar-se anar pel pendent de
la radicalitat més coherent?
Vicent Sanchis
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada