Benvolguts,
Unes hores abans de la reunió de les CUP a Manresa per tal
de debatre la darrera oferta de JxS, ha aparegut un manifest que intenta
assegurar a la reunió de la CUP que els 140 signants els donen suport en el
treball de no investir Mas...
Recollim tres apunts: dos articles sobre aquest tema , l’un
de la Laia Vicens, l’altre és una
notícia del Vilaweb, i el text del Manifest.
1. "Per un gir a l'esquerra":
un manifest amb 140 signatures demana que no s'investeixi Artur Mas
Entre els signants hi
ha els fundadors de Procés Constituent, Teresa
Forcades i Arcadi Oliveres. El text es publica unes hores abans que la CUP es reuneixi a Manresa per debatre
sobre la investidura
Laia Vicens
Barcelona
28/11/2015 11:02
Mas
avisa la CUP que el bloqueig de la investidura afavoreix l'Estat a l'hora de
voler "humiliar" Catalunya.
Teresa Forcades, en una
imatge recent / EFE
"Exigir que l’obertura
del nou temps polític i social que el nostre poble necessita giri cap a
l’esquerra i que també es tradueixi en la presidència de la Generalitat, en el
debat entre passat i futur, amb la investidura d’un president que reflecteixi
aquesta triple voluntat de canvi: llibertat política, justícia social i
radicalitat democràtica". Aquesta és la petició que han signat unes 140
persones de l'esquerra alternativa i independentista que, sota el títol " Per
un gir a l'esquerra", exposen els seus arguments per no investir Artur Mas
president de la Generalitat, un tema que admeten que ha generat un "intens
debat" els últims dies.
Els signants del
manifest, al qual ha tingut accés l'ARA en primícia i que es presentarà
aquest dissabte a partir de la pàgina web www.giralesquerra.cat,
aposten perquè les polítiques socials i econòmiques que s'han d'impulsar
des de la Generalitat facin un "gir a l'esquerra dinamitzat des
de baix, des de la base de la societat" i que es reflecteixi també a
escala institucional, posant de manifest la "voluntat de regeneració,
d'aprofundiment democràtic i de canvi".
Entre les 140
persones que avalen el text hi ha els fundadors de Procés Constituent, Teresa Forcades i Arcadi Oliveres,
càrrecs electes del territori, com el primer tinent d'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, entre altres regidors
de la Crida per Sabadell, i altres
activistes de diferents moviments socials.
A més, hi ha membres
de Barcelona en Comú, com Jordi Bonet Martí o Aitor Carr,
i altres personalitats que ja han donat suport a la CUP en altres ocasions, com l'antropòleg i exmilitant del Partit
Comunista Manuel Delgado,
l'exjugador del Barça Oleguer
Presas, els cantautors Feliu
Ventura i Cesk Freixas o el cantant de Txarango, Alguer Miquel. També hi ha
donat suport el catedràtic de ciència política Joan Subirats.
El manifest repassa alguns dels arguments que la CUP ha donat al llarg
d'aquests mesos per no investir Mas president. Per exemple, els signants
reclamen una regeneració política que "elimini de soca-rel qualsevol vestigi de
corrupció" i, en una
referència velada a Mas i a CDC, afegeixen que cal que les persones que liderin
les institucions d'un eventual estat català estiguin "lliures de qualsevol vincle, per
petit que sigui, d'una corrupció que durant massa anys ha estat marca del
sistema".
A més, acusen els
governs de Mas d'aplicar una " duríssima austeritat" que ha suposat, recorden, fins a 5.300 milions d'euros en retallades i que ha comportat una "vida
precària, trista i angoixada" a alguns catalans. A banda de la corrupció i les
retallades, el manifest critica la gestió del procés
independentista, perquè " massa sovint s'ha confós país i partit". "S'ha pretès
construir una identificació banal reduint-ho tot a una sola persona",
sosté el document, que lamenta que s'hagi "menystingut la pluralitat i complexitat" de la base social sobiranista.
La CUP ha enviat un comunicat per negar algunes
"informacions tendencioses"
que apuntaven que el diputat Josep Manel Busqueta
era l'impulsor del manifest. Segons els cupaires, aquesta informació és "manifestament
falsa" i es deu a una "filtració periodística". La CUP ha deixat clar, això sí, que la
publicació d'aquest manifest "era
coneguda i havia estat compartida al secretariat nacional i al grup
parlamentari". "L'objectiu que persegueix és acompanyar la CUP-Crida
Constituent en el posicionament polític mantingut fins ara, i amb total
independència del que es pugui decidir en l'Assemblea Nacional", afirma el comunicat.
En ple debat intern
El manifest, que es
farà públic aquest dissabte, arriba unes hores abans que la CUP celebri una jornada de debat
nacional a Manresa, en què s'informarà la militància de l'estat de les
negociacions amb Junts pel Sí.
Encara que no està previst cap votació "vinculant", les bases del partit de l'esquerra independentista es
posicionaran sobre els futurs escenaris enmig d'un clima de divisió interna. Les
assemblees territorials celebrades aquesta setmana arreu del país han constatat
que no hi ha una opinió unànime de com desencallar les
negociacions en cas que només quedin dues opcions: eleccions al març o investir Mas.
Aquesta setmana, el
diputat de la CUP Benet Salellas ha admès, en una entrevista a 'Ariet', que la CUP se sent "sola". Per això, el diputat cupaire va
demanar un "suport explícit"
d'aquell sector social que veu amb bons ulls que els cupaires no investeixin
Mas president.
Junqueras manté el suport a Mas
El president d'ERC, Oriol
Junqueras, ha mostrat el seu "màxim
respecte i consideració" als signants del manifest: "Tenen el seu
dret a donar la seva opinió". Tot
i això, el líder dels republicans –que avui presentava el programa per a les eleccions del 20-D, ha defensat que ells tenen el "convenciment" que cal
seguir defensant els compromisos adquirits, entre els quals que Artur Mas sigui
el candidat de JxSí a presidir la Generalitat.
Els regidors valencians tanquen files
Els tres regidors de
la CUP al País Valencià han fet públic un comunicat en què tanquen files amb la
postura defensada per la CUP fins
ara de vetar la investidura de Mas. I van més enllà. Segons diuen, " preguntar al poble, per molt
d'esforç que suposi", en relació a unes eleccions anticipades, " no pot
ser mai vist com quelcom més greu que investir al president de les retallades,
dels pactes amb el govern espanyol i del partit de molts casos de
corrupció". "No volem que s'investisca Mas en cap dels casos", afirmen
al text.
Contingut relacionat
- "Per un gir a l'esquerra":
140 persones signen un manifest en contra d'investir Artur Mas
- El pols per la investidura fa aflorar
les dues ànimes de la CUP
- La CUP debatrà l’oferta de JxSí
- Mas avisa la CUP que el bloqueig de
la investidura afavoreix l'Estat a l'hora de voler "humiliar"
Cataluny
2. Manifest contra Mas: persones de l’entorn de la CUP demanen que no sigui
investit
Cent quaranta
persones de l'esquerra alternativa i independentista signen el manifest 'Per un
gir a l'esquerra'
Dissabte 28.11.2015 13:39
Cent quaranta persones
de l’esquerra independentista alternativa han signat el manifest ‘Per un gir a l’esquerra’ per demanar
que no s’investeixi Artur Mas com a president de la Generalitat. Un manifest
que es produeix abans del debat nacional que farà demà la CUP amb tota la seva
militància.
El manifest l’han
signat personalitats com els fundadors de Procés Constituent, Teresa Forcades i Arcadi Oliveres,
l’antropòleg i ex-militant del Partit Comunista Manuel Delgado, l’ex-jugador del Barça Oleguer Presas, els cantautors Feliu Ventura i Cesk Freixas i el cantant de Txarango Alguer Miquel. També han expressat el
seu suport al text membres de Barcelona En Comú i el catedràtic de ciència
política Joan Subirats, entre
d’altres, segons ha publicat el diari ARA.
Els signants demanen
que ‘el gir necessari cap a l’esquerra que viu avui la societat catalana també
esdevingui evident en la presidència de la Generalitat amb la investidura d’un
president que reflecteixi aquesta voluntat de canvi’.
3. Per un gir a l’esquerra
Ens els darrers dies
fruit dels debats d’investidura del president de la Generalitat s’ha generat un
intens debat al voltant de la figura del president Mas com a peça fonamental
per fer avançar el procés independentista que hauria de culminar amb la
construcció de la nova República Catalana, símbol del que ha de representar la
construcció d’una societat amarada dels valors de democràcia i justícia social.
Més enllà de la
defensa de la independència com a instrument per bastir aquesta societat
diferent, pensem que som moltes les persones de Catalunya que coincidim en el
fet que cal un gir a l’esquerra en les polítiques socials i econòmiques, i que
aquest gir ha de ser dinamitzat des de baix, des de la base de la societat, i
ha de cristal·litzar en noves formes institucionals que siguin representatives
d’aquesta voluntat de regeneració, d’aprofundiment democràtic i de canvi.
Cal una regeneració
política que elimini de soca-rel qualsevol vestigi de corrupció. Als Països
Catalans avui tenim 605 imputats per corrupció, rere 161 causes de corrupció
urbanística, 147 investigacions per corrupció obertes pels Mossos d’Esquadra
des de 2010 i 6 condemnes recents (Hisenda, Pallerols, Caixa Penedès, Mercuri,
pensions FGC, Xavier Crespo) on s’ha acabat imposant la lògica de la impunitat
i el tracte privilegiat. Hi ha, a més, 5 causes on s’investiga el món de CDC:
ITV, Palau 3%, Petrum, Pretòria i les multicauses del Cas Pujol. Si volem
avançar cap a la construcció d’una societat diferent cal que des d’avui les
persones que n’ocupin les institucions estiguin lliures de qualsevol vincle,
per petit que sigui, d’una corrupció que durant massa anys ha sigut marca del
sistema.
Cal dir prou a unes
polítiques socials que condemnen de forma tràgica i dramàtica milers de
persones a una vida precària, trista i angoixada. Per que no podem acceptar
continuar vivint en una societat amb 1.500.000 persones en situació de pobresa,
un 20,9% de la ciutadania en risc d’exclusió social, 800.000 persones afectades
per la pobresa energètica, 200.000 llars sense cap ingrés, 726.000 persones a
l’atur, un 50% d’atur juvenil i un 12% de pobresa assalariada, 115.000
execucions hipotecàries des de 2007 i 14.000 persones sense llar. Una realitat
conseqüència directa de les polítiques de tots els govern de la Generalitat,
que des de 2010 han aplicat una duríssima austeritat que ha suposat fins a
5.300 milions d’euros en retallades, en un país on la desigualtat social no ha
parat de créixer fins a situar-nos en els nivells de desigualtat més grans
d’Europa.
De forma ignominiosa
hem hagut de suportar que mentre la nostra realitat social es deteriorava al
ritme dels anteriors drames vitals, el frau fiscal català assolís la magnitud
de 16.000 milions d’euros, els beneficis de La Caixa i Banc Sabadell des de
2010 arribessin als 5.521 milions d’euros, i les duríssimes polítiques
econòmiques prioritzessin pagar un deute que ha representat, només en
interessos, 10.730 milions d’euros, mentre el patrimoni dels 10 catalans més
rics superava els 23.600 milions d’euros.
Un cicle de corrupcions
i retallades, sí; però també d’una gestió del procés on massa sovint s’ha
confós país i partit, s’ha pretès construir una identificació banal reduint-ho
tot a una sola persona i on s’ha menystingut la pluralitat i complexitat d’una
demanda nascuda de les majors mobilitzacions socials des del final del
franquisme.
Perquè tampoc no podem
acceptar ni volem acatar que la solució del desafiament democràtic que avui
representa el procés català topi permanentment amb el mur judicial i el búnquer
demofòbic. Perquè cal construir i avançar davant un Estat espanyol incapaç de
fer front a la lliure determinació democràtica del nostre poble, mitjançant un
referèndum que té el suport decidit del 80% de la societat catalana. Perquè la
llei Mordassa, la llei Wert, la LRSAL o la judicialització excepcional de la
política són algunes de les mostres evidents dels límits als que ha arribat un
règim que, 40 anys després, ha col·lapsat i que cal superar com més aviat
millor.
Totes aquestes raons,
i de ben segur moltes més, són les que ens uneixen avui a les diferents
persones i organitzacions signants d’aquest manifest per exigir que l’obertura
del nou temps polític i social que el nostre poble necessita giri cap a
l’esquerra i que també es tradueixi en la presidència de la Generalitat, en el
debat entre passat i futur, amb la investidura d’un president que reflecteixi
aquesta triple voluntat de canvi: llibertat política, justícia social i
radicalitat democràtica.
Manifest per un gir a l’esquerra.
Països Catalans, novembre de 2015
Països Catalans, novembre de 2015
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada