Benvolguts:
La CUP, manual d'instruccions
La presa de decisions en el si de la formació de l'esquerra
independentista va de baix a dalt de manera nítida. Els diversos òrgans que
hauran de prendre la decisió sobre la investidura, disseccionats
Antonio Baños, Gabriela
Serra, Anna Gabriel i Albert Botran, quatre dels deu diputats cupaires. | ACN
per Bernat
Ferrer
22 de Novembre 2015 a
les 20.20 h
"Tu no et pots fer militant de la CUP nacional. Si algú ve a la
seu nacional i diu que ve a fer-se militant, li preguntem on viu i el posem en
contacte amb el nucli local. I, per tant, ha de tenir l'aval i participar en el
nucli local. No pots militar nacionalment
sense militar a cap nucli local, és una de les bases de la CUP."
Així ho explica el
portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Xevi Generó, a El Món.
I és que el partit polític de l'esquerra independentista que es troba al centre
del debat polític català no és un partit com els altres. Com cap. La base ho és
tot, i la base, el conjunt dels 1.715 militants, controlen el
conjunt de l'organització. De fet, fruit d'aquesta cultura política totalment
diferent, assembleària, les negociacions amb Junts pel Sí (JxSí) per investir nou president i poder formar el
proper Govern de la Generalitat estan anant més lentes del previst, segons els
cànons vigents fins ara.
L'òrgan sobirà de
la CUP és l'Assemblea Nacional, que es reuneix un cop l'any i en què el vot
de cada militant compta per igual. Els 1.715 militants que ara té la formació,
amb el pagament de la quota al dia, hi debaten diverses ponències de caràcter
organitzatiu o sobre model polític, les rebaten i finalment voten.
Presencialment. El vot delegat o telemàtic, de moment, no hi és permès. I allò
que fixa l'Assemblea Nacional és allò que la CUP aplicarà a partir de llavors.
Per donar continuïtat a les decisions preses a l'assemblea, el Consell Polític de la CUP es reuneix cada mes. El formen tot un seguit de representants de cadascuna de les 13 assemblees territorials en què es divideix la formació (Nord-Oriental, Alt Ter, Maresme-Barcelonès Nord, Barcelona, Baix Llobregat, Vallès Oriental-Baix Montseny, Vallès Occidental, Terres de l'Ebre, El Camp, Penedès, Catalunya Central, País Valencià i Ponent-Pirineus). Cada assemblea territorial té dret a enviar-hi un mínim de tres representants i un màxim de sis, en funció dels regidors que té, dels militants i dels nuclis locals que agrupa. En total són una seixantena els cupaires que s'apleguen cada mes.
La CUP, en tant que partit que defensa els Països Catalans com a marc d'actuació, té una territorial per al País Valencià, fet que no es dóna ni per a les Illes ni per a la Catalunya Nord. Generó n'explica els motius: a les Illes, de moment, només hi ha un nucli local, la CUP de Palma. Per tenir una territorial, hi ha d'haver un mínim de dos nuclis locals; "quan hi siguin, serà natural" que es creï una nova territorial. També és el cas del nucli de Perpinyà, actualment inclòs en la territorial Nord-Oriental.
Per donar continuïtat a les decisions preses a l'assemblea, el Consell Polític de la CUP es reuneix cada mes. El formen tot un seguit de representants de cadascuna de les 13 assemblees territorials en què es divideix la formació (Nord-Oriental, Alt Ter, Maresme-Barcelonès Nord, Barcelona, Baix Llobregat, Vallès Oriental-Baix Montseny, Vallès Occidental, Terres de l'Ebre, El Camp, Penedès, Catalunya Central, País Valencià i Ponent-Pirineus). Cada assemblea territorial té dret a enviar-hi un mínim de tres representants i un màxim de sis, en funció dels regidors que té, dels militants i dels nuclis locals que agrupa. En total són una seixantena els cupaires que s'apleguen cada mes.
La CUP, en tant que partit que defensa els Països Catalans com a marc d'actuació, té una territorial per al País Valencià, fet que no es dóna ni per a les Illes ni per a la Catalunya Nord. Generó n'explica els motius: a les Illes, de moment, només hi ha un nucli local, la CUP de Palma. Per tenir una territorial, hi ha d'haver un mínim de dos nuclis locals; "quan hi siguin, serà natural" que es creï una nova territorial. També és el cas del nucli de Perpinyà, actualment inclòs en la territorial Nord-Oriental.
Les assemblees
locals
Aquests representants de les 13 assemblees territorials responen al mandat de les seves respectives assemblees locals. I és que l'assemblea local és l'òrgan essencial del partit. És en aquest context que la militància pren totes les decisions. I, per bé que hi ha unes línies de funcionament similars, cadascuna s'organitza de la manera que li sembla més adient "per facilitar la participació en la política local" de cada municipi, exposa Generó. N'hi ha que, fins i tot, s'obren a la participació de simpatitzants, per tal de recollir més sensibilitats.
A més, s'ha de tenir en compte que aquesta seixantena de representants "no emeten una valoracions individuals" en la trobada, sinó que traslladen l'opinió majoritària sorgida de les seves respectives assemblees. "No són 60 persones que emeten una valoració pròpia, sinó que tenen un mandat del territori. Les assemblees locals es troben prèviament al Consell Polític per decidir què diu la seva territorial", detalla.
I és que les assemblees locals de la CUP són l'essència del partit, l'òrgan que decideix tant l'actuació municipal com fixa l'opinió de la militància local de cara a l'Assemblea Territorial. "Per muntar una assemblea local, n'hi ha prou amb tres militants", exposa Generó. Tot amb tot, aquestes assemblees estan obertes a no-militants, gent que col·labora amb la candidatura des de diversos àmbits. "A la CUP-Manlleu, que pot servir d'exemple, tenim una assemblea d'una quinzena de persones, però de militants de quota en som sis. Els altres nou no són de la CUP? Sí, són de la CUP-Manlleu, són gent que ajuda, que col·labora en el dia a dia local…" explica.
"La idea bàsica és que el màxim de gent que vulgui participar de la política local de la CUP, ho pugui fer. Per això quan parlem d'Assemblea Nacional Oberta, la tenim pensada per aquesta gent", detalla.
Totes les assemblees d'un territori reunides, s'apleguen en Assemblea Territorial, que envia els seus 3-6 representants al Consell Polític.
Aquests representants de les 13 assemblees territorials responen al mandat de les seves respectives assemblees locals. I és que l'assemblea local és l'òrgan essencial del partit. És en aquest context que la militància pren totes les decisions. I, per bé que hi ha unes línies de funcionament similars, cadascuna s'organitza de la manera que li sembla més adient "per facilitar la participació en la política local" de cada municipi, exposa Generó. N'hi ha que, fins i tot, s'obren a la participació de simpatitzants, per tal de recollir més sensibilitats.
A més, s'ha de tenir en compte que aquesta seixantena de representants "no emeten una valoracions individuals" en la trobada, sinó que traslladen l'opinió majoritària sorgida de les seves respectives assemblees. "No són 60 persones que emeten una valoració pròpia, sinó que tenen un mandat del territori. Les assemblees locals es troben prèviament al Consell Polític per decidir què diu la seva territorial", detalla.
I és que les assemblees locals de la CUP són l'essència del partit, l'òrgan que decideix tant l'actuació municipal com fixa l'opinió de la militància local de cara a l'Assemblea Territorial. "Per muntar una assemblea local, n'hi ha prou amb tres militants", exposa Generó. Tot amb tot, aquestes assemblees estan obertes a no-militants, gent que col·labora amb la candidatura des de diversos àmbits. "A la CUP-Manlleu, que pot servir d'exemple, tenim una assemblea d'una quinzena de persones, però de militants de quota en som sis. Els altres nou no són de la CUP? Sí, són de la CUP-Manlleu, són gent que ajuda, que col·labora en el dia a dia local…" explica.
"La idea bàsica és que el màxim de gent que vulgui participar de la política local de la CUP, ho pugui fer. Per això quan parlem d'Assemblea Nacional Oberta, la tenim pensada per aquesta gent", detalla.
Totes les assemblees d'un territori reunides, s'apleguen en Assemblea Territorial, que envia els seus 3-6 representants al Consell Polític.
El Secretariat
Nacional
El Secretariat Nacional,
en un reunió al Casino de l'Aliança del Poblenou, al setembre. | ACN
L'òrgan més executiu
de tots els de la CUP és el Secretariat Nacional, que es reuneix cada setmana
com a mínim un cop, els dilluns. "Tot i que aquests dies ens estem trobant
dues vegades", puntualitza el portaveu. L'actual el conformen 15 militants,
votats per la militància a l'Assemblea Nacional que la formació va celebrar al
juliol a Castelló de la Plana (la Plana Alta). Es renova cada quatre
anys, i cadascun dels integrants només té dret a estar-s'hi dos mandats -si
la militància així ho vota.
És un òrgan col·legiat que executa els mandats que sorgeixen de les reunions de la seixantena de representants de les assemblees territorials. "No és un òrgan decisori per si sol, sempre ha de tenir l'aval del Consell Polític. No podem decidir, per exemple, si la CUP s'absté o no a les eleccions espanyoles, o si ens sumem a la petició d'un ple extraordinari de CSQP", recalca.
Els actuals 15 integrants d'aquest òrgan són: Laia Altarriba (Vilafranca del Penedès), escollida amb 233 vots; Neus Montaner (Martorell), 216 vots; Xevi Generó (Manlleu), 209; Llorenç Casanova (Vilafranca), 199; Laura Rafecas (Subirats), 195; Xavier Monge (Barcelona), 190; Nora Miralles (Barcelona), 178; Isabel Chacón (Barcelona), 160; Ester Racobayera (La Garriga), 138; Hugo Alvira (Olot), 133; Guim Pros (Sant Cugat del Vallès), 129; Roger Castellanos (Santa Eugènia del Congost), 127; Tomàs Sayes (Berga), 118; Joel Jové (Alfés), 115, i Omar Diatta (Mataró), 84.
Aquests són la quinzena de militants que més vots van assolir a Castelló i, per tant, són els que integren el Secretariat. I, per bé que no responen a cap quota territorial, sí que hi ha un màxim de representants per territori que poden formar part de l'òrgan: dos cupaires van aconseguir més de 115 vots, però com que eren de Barcelona -i Barcelona ja hi tenia tres representants-, van haver de donar pas als dos següents del rànquing, Joel Jové i Omar Diatta.
Entre les diferències clau amb la resta de formacions hi ha el fet que cap d'aquests militants no rep cap sou del partit. "És un fet bastant diferencial respecte els altres partits", exposa Generó. Per aquests motius, les reunions tenen lloc a la tarda-vespre, quan tots plegats tenen més disponibilitat laboral per fer-ho. A més, per haver-se pogut presentar davant l'Assemblea Nacional, prèviament van haver de tenir el suport de la seva assemblea local. De la qual continuen participant, per cert. A més, només assisteixen al Consell Polític de cada mes amb dret a veu, però sense vot. "Intentem separar-ho", recalca.
Internament, aquests 15 integrants del Secretariat s'agrupen en quatre àrees: Comunicació (amb tres integrants), Economia i Organització (dos), Estratègia i Moviments Populars (sis) i Política Institucional i Assessorament (quatre).
És un òrgan col·legiat que executa els mandats que sorgeixen de les reunions de la seixantena de representants de les assemblees territorials. "No és un òrgan decisori per si sol, sempre ha de tenir l'aval del Consell Polític. No podem decidir, per exemple, si la CUP s'absté o no a les eleccions espanyoles, o si ens sumem a la petició d'un ple extraordinari de CSQP", recalca.
Els actuals 15 integrants d'aquest òrgan són: Laia Altarriba (Vilafranca del Penedès), escollida amb 233 vots; Neus Montaner (Martorell), 216 vots; Xevi Generó (Manlleu), 209; Llorenç Casanova (Vilafranca), 199; Laura Rafecas (Subirats), 195; Xavier Monge (Barcelona), 190; Nora Miralles (Barcelona), 178; Isabel Chacón (Barcelona), 160; Ester Racobayera (La Garriga), 138; Hugo Alvira (Olot), 133; Guim Pros (Sant Cugat del Vallès), 129; Roger Castellanos (Santa Eugènia del Congost), 127; Tomàs Sayes (Berga), 118; Joel Jové (Alfés), 115, i Omar Diatta (Mataró), 84.
Aquests són la quinzena de militants que més vots van assolir a Castelló i, per tant, són els que integren el Secretariat. I, per bé que no responen a cap quota territorial, sí que hi ha un màxim de representants per territori que poden formar part de l'òrgan: dos cupaires van aconseguir més de 115 vots, però com que eren de Barcelona -i Barcelona ja hi tenia tres representants-, van haver de donar pas als dos següents del rànquing, Joel Jové i Omar Diatta.
Entre les diferències clau amb la resta de formacions hi ha el fet que cap d'aquests militants no rep cap sou del partit. "És un fet bastant diferencial respecte els altres partits", exposa Generó. Per aquests motius, les reunions tenen lloc a la tarda-vespre, quan tots plegats tenen més disponibilitat laboral per fer-ho. A més, per haver-se pogut presentar davant l'Assemblea Nacional, prèviament van haver de tenir el suport de la seva assemblea local. De la qual continuen participant, per cert. A més, només assisteixen al Consell Polític de cada mes amb dret a veu, però sense vot. "Intentem separar-ho", recalca.
Internament, aquests 15 integrants del Secretariat s'agrupen en quatre àrees: Comunicació (amb tres integrants), Economia i Organització (dos), Estratègia i Moviments Populars (sis) i Política Institucional i Assessorament (quatre).
El dia a dia del
Parlament
Aquesta era l'estructura de la CUP fins l'anterior legislatura. Quan el partit va decidir fer el salt al Parlament -no sense diverses tensions internes-, va decidir crear l'anomenat "Grup d'Acció Parlamentària", el GAP. Així, el partit aconsegueix dos objectius: que el debat parlamentari no monopolitzi el conjunt del partit -"volem preservar l'àmbit municipalista i el marc dels Països Catalans"-, i que la resta de formacions polítiques que donen suport a la candidatura puguin supervisar l'acció parlamentària. En l'anterior legislatura, les formacions que donaven suport a la llista CUP-Alternativa d'Esquerres (CUP-AE). En l'actual, a les que donen suport a la llista CUP-Crida Constituent (CUP-CC), que són: Col·lectiu Drassanes, Constituents per la Ruptura, Lluita Internacionalista (LI), En Lluita, Corrent Roig, Els Verds-Alternativa Verda, Alternativa d'Esquerres de Cornellà, COP-Compromís per Ripollet, Alternativa d'Esquerres del Prat, Endavant OSAN, Poble Lliure, Arran, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Coordinadora Obrera Sindical (COS), Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR), Estau-Estado Aragonés i Capgirem Vic.
En aquest GAP, que en l'anterior legislatura es reunia un cop al mes i que ara encara està per definir, hi participen dos militants de cadascuna de les 13 territorials -"no els mateixos que els que van al Consell Polític"- i un representant de cadascuna de les organitzacions de la llista.
"El grup parlamentari va fent el seu dia a dia amb un mandat bastant clar i ampli que li ha donat la candidatura, i es coordina amb el Secretariat un cop a la setmana", detalla el portaveu cupaire.
Aquesta era l'estructura de la CUP fins l'anterior legislatura. Quan el partit va decidir fer el salt al Parlament -no sense diverses tensions internes-, va decidir crear l'anomenat "Grup d'Acció Parlamentària", el GAP. Així, el partit aconsegueix dos objectius: que el debat parlamentari no monopolitzi el conjunt del partit -"volem preservar l'àmbit municipalista i el marc dels Països Catalans"-, i que la resta de formacions polítiques que donen suport a la candidatura puguin supervisar l'acció parlamentària. En l'anterior legislatura, les formacions que donaven suport a la llista CUP-Alternativa d'Esquerres (CUP-AE). En l'actual, a les que donen suport a la llista CUP-Crida Constituent (CUP-CC), que són: Col·lectiu Drassanes, Constituents per la Ruptura, Lluita Internacionalista (LI), En Lluita, Corrent Roig, Els Verds-Alternativa Verda, Alternativa d'Esquerres de Cornellà, COP-Compromís per Ripollet, Alternativa d'Esquerres del Prat, Endavant OSAN, Poble Lliure, Arran, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Coordinadora Obrera Sindical (COS), Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR), Estau-Estado Aragonés i Capgirem Vic.
En aquest GAP, que en l'anterior legislatura es reunia un cop al mes i que ara encara està per definir, hi participen dos militants de cadascuna de les 13 territorials -"no els mateixos que els que van al Consell Polític"- i un representant de cadascuna de les organitzacions de la llista.
"El grup parlamentari va fent el seu dia a dia amb un mandat bastant clar i ampli que li ha donat la candidatura, i es coordina amb el Secretariat un cop a la setmana", detalla el portaveu cupaire.
Les organitzacions
"paral·leles"
Més enllà d'aquesta estructura interna de la CUP, l'esquerra independentista dels Països Catalans fa anys que viu un debat -no del tot resolt- sobre com s'estructura. D'una banda, hi ha qui defensa l'existència de tot un seguit d'"organitzacions estratègiques" que se centrin en un àmbit "de lluita" determinat: el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) en l'àmbit educatiu, Arran en l'àmbit juvenil, la Coordinadora Obrera Sindical (COS) en l'àmbit laboral, Alerta Solidària en l'àmbit antirepressiu… I la CUP, en tot aquest entramat, tan sols seria un àmbit més, el de la política municipalista. Per tant, des d'aquesta perspectiva, un afiliat a la COS que no militi a la CUP té tant dret com un cupaire a opinar sobre la investidura d'Artur Mas, en tant que afecta al conjunt de l'esquerra independentista.
L'altra visió, que ara per ara és minoritària, entén que la CUP hauria de "pujar de nivell" i passar a fer de "paraigües" de les altres organitzacions, amb el risc que s'institucionalitzi una estructura "piramidal" que és vista amb recèl per part de diversos actors. "A dia d'avui, no està organitzat així", sentencia Generó.
Unes i altres organitzacions col·laboren i actuen en paral·lel, però no necessàriament qui milita en una ha de militar en l'altra: "Pot haver-hi un militant d'Arran que no vulgui participar en un nucli local de la CUP. No hi ha una obligació orgànica de participar; és probable que ho faci, però no té per què."
Aquesta fotografia es complica quan, en paral·lel a la CUP, coexisteixen en el si de l'esquerra independentista dues formacions polítiques més, Endavant i Poble Lliure. No concorren a les eleccions, en tant que reconeixen la CUP com la via per fer-ho, però mantenen divergències en l'estratègia òptima per assolir la independència. El posicionament polític de l'una i l'altra influeixen en el conjunt de l'esquerra independentista, i tot plegat acaba impactant en els deu diputats del Parlament amb una major o menor intensitat.
Més enllà d'aquesta estructura interna de la CUP, l'esquerra independentista dels Països Catalans fa anys que viu un debat -no del tot resolt- sobre com s'estructura. D'una banda, hi ha qui defensa l'existència de tot un seguit d'"organitzacions estratègiques" que se centrin en un àmbit "de lluita" determinat: el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) en l'àmbit educatiu, Arran en l'àmbit juvenil, la Coordinadora Obrera Sindical (COS) en l'àmbit laboral, Alerta Solidària en l'àmbit antirepressiu… I la CUP, en tot aquest entramat, tan sols seria un àmbit més, el de la política municipalista. Per tant, des d'aquesta perspectiva, un afiliat a la COS que no militi a la CUP té tant dret com un cupaire a opinar sobre la investidura d'Artur Mas, en tant que afecta al conjunt de l'esquerra independentista.
L'altra visió, que ara per ara és minoritària, entén que la CUP hauria de "pujar de nivell" i passar a fer de "paraigües" de les altres organitzacions, amb el risc que s'institucionalitzi una estructura "piramidal" que és vista amb recèl per part de diversos actors. "A dia d'avui, no està organitzat així", sentencia Generó.
Unes i altres organitzacions col·laboren i actuen en paral·lel, però no necessàriament qui milita en una ha de militar en l'altra: "Pot haver-hi un militant d'Arran que no vulgui participar en un nucli local de la CUP. No hi ha una obligació orgànica de participar; és probable que ho faci, però no té per què."
Aquesta fotografia es complica quan, en paral·lel a la CUP, coexisteixen en el si de l'esquerra independentista dues formacions polítiques més, Endavant i Poble Lliure. No concorren a les eleccions, en tant que reconeixen la CUP com la via per fer-ho, però mantenen divergències en l'estratègia òptima per assolir la independència. El posicionament polític de l'una i l'altra influeixen en el conjunt de l'esquerra independentista, i tot plegat acaba impactant en els deu diputats del Parlament amb una major o menor intensitat.
La decisió sobre la
investidura
"Governem-nos",
de fet, va ser el lema de la campanya electoral. | JORDI
BORRÀS/EL MÓN
Tenint clar l'estructura de tots aquests
òrgans… quin és el que haurà de prendre la decisió sobre la investidura del
proper president de la Generalitat? A l'assemblea de Castelló es va
decidir que "tot allò relacionat amb la investidura, els pressupostos o
les qüestions rellevants del procés" s'havia de decidir en un Consell Polític+GAP. És a dir, en una
trobada de la seixantena de representants de les assemblees territorials i els
de les organitzacions de la Crida Constituent.
...però... a l'últim Consell Polític+GAP, de fa un mes, "es va creure que qui havia de decidir sobre la investidura fos una Assemblea Nacional Oberta". Un òrgan en què hi podran participar directament tots els 1.715 militants de la CUP, tots els de les organitzacions de la Crida Constituent i "simpatitzants i col·laboradors de la CUP", exposa Generó, que recalca: "En cap cas volem dir que és oberta a cap persona que no hagi col·laborat amb un nucli local, en cap campanya, en les dinàmiques de cap organització… No pot venir algú i dir que vol opinar perquè sí."
El Secretariat Nacional es troba aquests dies definint tant el reglament que regirà aquesta trobada decisòria com el cens total que tindrà dret a participar-hi, concretant "com fer participar aquells que col·laboren activament amb la CUP" sense ser-ne militants "de quota". Com, per exemple, independents que donen suport a assemblees locals, o els propis independents del grup parlamentari, com Antonio Baños o Julià de Jòdar. "Estem acabant de mirar com ho concretem", detalla. "Totes les persones actives en els nuclis locals hi han de poder participar", rebla.
Aquesta Assemblea Nacional Oberta no s'ha de confondre amb la jornada de Debat Nacional prevista per al diumenge vinent, dia 29. Quan es convoqui -en cap de setmana, indefectiblement-, serà l'òrgan que decidirà què han de votar els deu diputats cupaires en relació amb el candidat i el programa de govern que acabi presentant Junts pel Sí. Senzill, no?
...però... a l'últim Consell Polític+GAP, de fa un mes, "es va creure que qui havia de decidir sobre la investidura fos una Assemblea Nacional Oberta". Un òrgan en què hi podran participar directament tots els 1.715 militants de la CUP, tots els de les organitzacions de la Crida Constituent i "simpatitzants i col·laboradors de la CUP", exposa Generó, que recalca: "En cap cas volem dir que és oberta a cap persona que no hagi col·laborat amb un nucli local, en cap campanya, en les dinàmiques de cap organització… No pot venir algú i dir que vol opinar perquè sí."
El Secretariat Nacional es troba aquests dies definint tant el reglament que regirà aquesta trobada decisòria com el cens total que tindrà dret a participar-hi, concretant "com fer participar aquells que col·laboren activament amb la CUP" sense ser-ne militants "de quota". Com, per exemple, independents que donen suport a assemblees locals, o els propis independents del grup parlamentari, com Antonio Baños o Julià de Jòdar. "Estem acabant de mirar com ho concretem", detalla. "Totes les persones actives en els nuclis locals hi han de poder participar", rebla.
Aquesta Assemblea Nacional Oberta no s'ha de confondre amb la jornada de Debat Nacional prevista per al diumenge vinent, dia 29. Quan es convoqui -en cap de setmana, indefectiblement-, serà l'òrgan que decidirà què han de votar els deu diputats cupaires en relació amb el candidat i el programa de govern que acabi presentant Junts pel Sí. Senzill, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada