Benvolguts,
És increïble la claredat, la concisió, la simplicitat amb la
que Vicent Partal raona, explica i
convenç...
Va encadenant els raonaments i et porta indefectiblement a
entendre’ls, i a engrescar-te. Si estaves poc segur dels teus raonaments, prova
d’entendre i d’explicar-te els d’en Partal!
·
Recordem aquella frase d’en Gandhi: “Primer t'ataquen. Després, et menyspreen. Després t'ignoren.
Finalment: Hem vençut.”.
·
I copiem aquella frase de fa tres o quatre mesos
d’en Josep Pinyol i Balasch: El camí
de la desobediència civil que hem iniciat ens portarà també al reconeixement de
l'autodeterminació per part del Regne d'Espanya. Encara que potser haurem de passar de la fase actual
de la desobediència institucional a una fase de desobediència generalitzada de
les lleis...
·
Acabem amb la frase de Quim Torra: Una declaració d’esperança. No hi ha camí per a la independència, la independència és el
camí, que diria Gandhi avui a Catalunya.
· I
insistim un cop més, per més mentides dels espanyols i dels botiflers, que els
resultats del 27-S són: 72 vots pel
SÍ i 52 pels NO...
Llegim, entenguem i
gaudim de l’Editorial d’avui d’en Partal:
Per què és tan
important el ple de dilluns?
Per: Vicent Partal
La reacció desproporcionada de l’estat
espanyol i dels partits unionistes a la convocatòria del ple de dilluns, en què
s’ha de votar la declaració sobre la desconnexió, indica que aquesta convocatòria
concreta té la màxima importància. Però crec que en general no som conscients de
l’abast del que hi passarà, i de fins a quin punt serà fonamental. Per això m’agradaria referir-m’hi amb detall.
Espanya ha situat el
debat sobre la independència de Catalunya –si més no, l’hi ha volgut empènyer–
en el terreny de la legalitat. Però Espanya sap que, al món, el principi que
impera en els processos d’independència no és mai el de la legalitat, sinó el
de l’efectivitat. Quan hi ha fets
consumats, ningú no es pregunta quina legislació hi ha portat, sinó com
adaptar-se a la nova realitat. Quan els espanyols, amb l’habitual manca de coherència,
afirmen rotundament que cap constitució no reconeix el principi
d’autodeterminació, en el fons deixen clar quin és el principi rector de la
societat internacional. Si cap
constitució no reconeix el principi d’autodeterminació, però, en canvi, constantment apareixen nous
estats que tothom reconeix, això només pot voler dir que la legalitat prèvia té un paper secundari i que allò que compta és el principi d’efectivitat. És a dir: aquest nou estat existeix o no? Controla el seu territori o
no? Em convé entendre-m’hi o no?
Legalment, a l’hora de
reconèixer un
estat, la definició que preval és aquella de Jean Bodin, que diu que:
És un ens
jurídic capaç d’imposar en tot moment les seues lleis a tot el seu territori.
De manera que si combinem aquests dos elements hem d’entendre que la votació de dilluns és escac i mat. I per això van de bòlit mirant d’evitar-la com siga.
Dilluns el Parlament
de Catalunya votarà i aprovarà que vol crear
en un termini breu una república independent. Però
sobretot, i aquesta és la clau, declararà il·legal el Tribunal Constitucional espanyol.
Internacionalment, és evident que aquesta mesura ens deixa de ple en una situació
nova, que difícilment pot tenir marxa enrere. Perquè Espanya ja no podrà invocar que Catalunya en forma part,
mentre que Catalunya podrà demostrar, a la comunitat internacional, que ja no forma
part d’Espanya. Com? Menystenint les sentències del Constitucional a partir
de la nova legalitat que dilluns haurà començat a bastir.
Imaginem-nos la
situació. El
parlament vota i aprova la resolució. El govern espanyol
reacciona decretant la inhabilitació de la presidenta del parlament. Però aquesta –el parlament, de fet– fa cas omís de la
sentència i simplement continua presidint les sessions i dirigint el dia a dia
de la cambra. Quina
explicació possible té això als ulls de qualsevol govern estranger? Només una:
Que Espanya,
a la pràctica, és incapaç de controlar Catalunya i que Catalunya, de fet,
comença a ser l’estat independent que ha anunciat al món que vol ser.
La votació d’aquesta resolució, doncs, serà un salt monumental per al procés, i la gran notícia és que això passarà dilluns. Perquè, per més nervis i tensions que vulguen crear els qui s’oposen a la independència, la realitat és tossuda i tenim l’aritmètica democràtica al nostre costat.
I això, al
final de tot, és l’única cosa que compta en realitat.
Vicent Partal
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada