Benvolguts,
Com que he fet un parell d’apunts exposant les tesis dels feixistes
italians i espanyols de l’any 1941,
que estan en contra de la plutocràcia, he cercat per internet informació
sobre la plutocràcia i he arribat a la
conclusió que el
nostre país i tot el mon occidental, el del TTIP, està immers en una plutocràcia
de manera que el nostre mon polític i
econòmic forma part, segons expressió dels feixistes de l’època, de la Internacional Plutocràtica,
sistema que aquests feixistes a l’estat pur volien destruir...
He trobat també una entrevista a un professor de lleis
americà actual que es plany dient: “El
meu país és una plutocràcia”.
Vegem l’entrevista, que
dedico al company Carles Marc del GOAL:
Timothy K. Kuhner: “El meu país és
una plutocràcia”
S.S. Barcelona
22/09/2014 00:00
Timothy K. Kuhner: “El meu país és una
plutocràcia” / Pere Tordera
Biography
Timothy K.
Kuhner, associate
professor of law, teaches courses on comparative law, foreign affairs,
international law, human rights, campaign finance reform, and alternative
dispute resolution. Kuhner’s scholarship focuses on campaign
finance, corruption, and democratic theory. He has spoken about these topics at
venues throughout Europe and the United States, including the United Nations
Office on Drugs and Crime, Transparency International UK, Common Cause, the
Center for Responsive Politics, the Anti-Fraud Office of Catalonia (Barcelona),
King’s College (London), the International center for Democratic Transition
(Budapest), the Harvard Coop, Columbia University Bookstore, the NYU Bookstore,
and Amnesty International Czech Republic. He has been interviewed on NPR,
Georgia Public Broadcasting, Public Radio Exchange, the Daily Report, the
Atlanta Business Chronicle, Northeast Public Radio, the Majority Report, and a
variety of other media.
Kuhner is the
author of Capitalism v.
Democracy: Money in Politics and the Free Market Constitution (Stanford
University Press 2014), a constitutional exposé on how Supreme Court case law
has led to political and economic corruption. In articles published by law journals at Harvard University,
the University of California at Berkeley, the University of Virginia, and
Indiana University, he has addressed campaign finance reform from the
standpoints of constitutional law, democratic and economic theory, comparative
law, and international law. Kuhner has also written articles on the topics of
globalization, human rights treaties, the war on terrorism, international
criminal law and court-connected mediation.
Kuhner’s
scholarship has been cited in the Yale Law Journal, Harvard Law Review, Duke
Law Journal, NYU Law Review and the American Journal of Comparative Law. His
work has also been cited in a variety of international law journals, including
those based at Stanford University, Harvard University, Emory University and
the University of Michigan.
Since joining
Georgia State Law in 2012, Kuhner has received the Patricia T. Morgan Award and
the Provost’s Faculty Fellowship Award. Before moving to Atlanta, he worked for
three years as associate professor of Anglo-American Law at la Universidad de
Navarra in Pamplona, Spain. He also served as a visiting assistant professor at
Duke University School of Law and a visiting lecturer at the Catholic
University of Portugal. Kuhner’s professional background includes clerking on
the U.S. Court of Appeals for the 8th Circuit, conducting field research on
conflict resolution in Argentina, Ecuador and Costa Rica as a Thomas J. Watson
Fellow, working in an international negotiation firm and most recently, being
approved as a court-connected mediator and mediation trainer by the Supreme
Court of Georgia’s Commission on Dispute Resolution.
Kuhner
received his J.D. and LL.M., magna cum laude, from Duke University School of
Law in 2004. He graduated in the top 10 percent of his class and was elected to
the Order of the Coif. He received his A.B., magna cum laude, from Bowdoin
College where he was awarded highest honors in sociology and the Romance
Languages Prize.
Seu al sofà i mou el cap amb gest de desaprovació. “El meu país és
una plutocràcia”, sentencia el
professor de dret de la Universitat de l’Estat de Geòrgia Timothy K. Kuhner, com a resum
colpidor per encetar la conversa. És
el que ell explica, farcit amb dades i arguments legals, al seu llibre Capitalism
v. democracy, que ha presentat a Barcelona
convidat per l’Oficina Antifrau.
A què atribueix les
decisions del Tribunal Suprem que donen més poder als rics per fer donacions?
Responen a la teoria que els diners són llibertat
d’expressió, és a dir, que és el mateix els diners que gasten els germans Koch
que el discurs que fa un pobre al mig d’una plaça!
Una mica difícil
d’acceptar...
Per a mi sí, però és l’única manera que tenen de
legitimar-ho. Tot prové d’una sentència del 1976 que diu això. En aquella
època, després d’aprovar les lleis de drets civils que donen dret a vot als
negres, s’obre el debat sobre com anar més enllà. El següent pas
era la igualtat econòmica en política. Ho defensava el filòsof John
Rawls i el cas Watergate va donar força a la teoria. El Congrés preparava una
reforma en aquesta línia. Però el debat genera reaccions: Lewis F. Powell,
advocat de Philip Morris, fa un memoràndum en què diu que l’empresari és “el gran oblidat” del
procés. I Nixon el nomina al Tribunal Suprem, des d’on serà un gran valedor de
la teoria dels diners com a llibertat d’expressió.
Conflicte
d’interessos?
M’encantaria que algun periodista ho indagués, si hi havia
inversions lligades a aquestes empreses, però no en tenim cap prova. En tot cas, és
el triomf de les teories capitalistes de l’època. Neoliberalisme disfressat
d’interpretació constitucional.
Teories que s’han
acabat imposant.
Sí, entre el 1982 i el 2004 el Tribunal Suprem va canviar de tendència,
però des del 2010
ha tornat a la
idea dels diners com a llibertat d’expressió. Depèn molt de les 9
persones que formen el tribunal. És ideologia en la interpretació de la Constitució.
¿I fruit d’una
cultura política tradicionalment propícia als lobbies?
Entre els ciutadans no. El 80% de nord-americans rebutgen
aquestes sentències. Tres dies després que s’aprovessin, les enquestes deien
que la gent havia perdut fe en el sistema, però els jutges ho neguen. La seva
ideologia és una fantasia basada en el “lliure mercat de les idees”. Segons la
seva teoria, la igualtat política no és constitucional.
Quina solució
proposa?
Jo defenso afegir una esmena a la Constitució que no
permeti lligar la política a la ideologia capitalista. Podria dir que les corporacions no són subjectes
polítics i els diners no són llibertat d’expressió. Tinc previstes reunions amb
congressistes però és el públic qui ho ha d’exigir. Per damunt de temes com
l’avortament o les armes, aquest és un tema que ens uneix a tots, en què la
immensa majoria està d’acord. A excepció, òbviament, d’una petita elit.
¿És més partidari del
finançament públic de partits, com tenim aquí?
Cap dels dos sistemes. Tot és susceptible de corrupció. Aquí, la partitocràcia pot moderar la plutocràcia. Però cal regular bé les subvencions per no excloure
partits minoritaris. I donar marge als privats, però no tant com al meu país.
S.S.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada