Benvolguts,
Idees simples i coherents que se’ns podien haver acudit a
tots, polítics, politòlegs, civils, militars, capellans, imams, rabins, etc.
Però només se li ha acudit al senyor Francesc de
Dalmases. I ha perdut un mes...
Els sis mesos de Mas
"Sis mesos pot ser un període políticament raonable per establir
les bases del nou estat. També queda clar que sis mesos és el temps mínim que
Artur Mas serà president d'una o altre manera. Què estem fent, doncs?"
27 d' Octubre 2015 a
les 19.17 h
Passi el que passi,
diguin el que diguin, s'enfrontin com s'enfrontin i acordin el que acordin, Artur Mas presidirà el Govern de Catalunya -com a mínim i en la hipòtesi més
pessimista- fins el proper mes de març. És a dir, en el pitjor dels escenaris,
Mas serà president durant mig any després del 27S: octubre,
novembre, desembre, gener, febrer i març.
El full de ruta acordat per Junts pel Sí parlava d'un període de transició cap a la independència de divuit mesos després del 27S. Divuit mesos en els que calia implementar tres eixos de govern:
El full de ruta acordat per Junts pel Sí parlava d'un període de transició cap a la independència de divuit mesos després del 27S. Divuit mesos en els que calia implementar tres eixos de govern:
·
pla de xoc
contra la pobresa,
·
bastir la
legalitat del nou estat
·
i divuit
mesos, també, en què s'acordarien els paràmetres de desconnexió amb l'Estat
espanyol.
L'aritmètica
parlamentària sorgida dels resultats del 27S ha convertit en
imprescindible la participació activa de les CUP
per executar aquest full de ruta. La
participació d'aquesta força independentista no incorporada a Junts pel Sí
variarà, haurà de variar, el pla previst. Si
atenem a l'arrel ideològica i a la praxi política de les CUP, sembla clar com hi pot incidir: accelerant-lo i fent-lo bascular més cap a
l'esquerra.
Pel que fa a fer-lo bascular cap a l'esquerra -que es materialitza, sobretot, en el pla de rescat social- em consta que no hi ha discrepàncies majors entre les dues parts. I pel que fa l'acceleració, cal assumir com a canvi substancial el fet de reduir a un terç el període previst de desconnexió amb l'Estat.
Fer en sis mesos allò que estava previst fer en divuit no ha de ser fàcil però tampoc ha de ser impossible. Podem preveure que els tres poders sincronitzats de l'estat espanyol -legislatiu, judicial i el nou executiu- obligaran, precisament, a accions immediates de desobediència des de Catalunya que no es poden perllongar de forma excessiva en el temps. Només cal veure les reaccions de l'unionisme amb la declaració d'inici del procés d'independència acordada aquesta setmana entre Junts pel Sí i les CUP.
Durant aquests mesos comptarem, també, amb l'avantatge d'enfrontar-nos a l'executiu espanyol més feble dels darrers anys. Ho és ara en acabar la legislatura, i ho serà -a causa de les necessàries negociacions- en el període immediatament posterior.
Amb tot això podríem coincidir en què sis mesos pot ser un període políticament raonable per establir les bases del nou estat. També queda clar que sis mesos és el temps mínim que Artur Mas serà president d'una o altre manera. Què estem fent, doncs?
I si en comptes de debats eterns -només aptes pels nostàlgics del jeu de paume- assumim la realitat política del moment que vivim?
Pel que fa a fer-lo bascular cap a l'esquerra -que es materialitza, sobretot, en el pla de rescat social- em consta que no hi ha discrepàncies majors entre les dues parts. I pel que fa l'acceleració, cal assumir com a canvi substancial el fet de reduir a un terç el període previst de desconnexió amb l'Estat.
Fer en sis mesos allò que estava previst fer en divuit no ha de ser fàcil però tampoc ha de ser impossible. Podem preveure que els tres poders sincronitzats de l'estat espanyol -legislatiu, judicial i el nou executiu- obligaran, precisament, a accions immediates de desobediència des de Catalunya que no es poden perllongar de forma excessiva en el temps. Només cal veure les reaccions de l'unionisme amb la declaració d'inici del procés d'independència acordada aquesta setmana entre Junts pel Sí i les CUP.
Durant aquests mesos comptarem, també, amb l'avantatge d'enfrontar-nos a l'executiu espanyol més feble dels darrers anys. Ho és ara en acabar la legislatura, i ho serà -a causa de les necessàries negociacions- en el període immediatament posterior.
Amb tot això podríem coincidir en què sis mesos pot ser un període políticament raonable per establir les bases del nou estat. També queda clar que sis mesos és el temps mínim que Artur Mas serà president d'una o altre manera. Què estem fent, doncs?
I si en comptes de debats eterns -només aptes pels nostàlgics del jeu de paume- assumim la realitat política del moment que vivim?
I si aprofitem cada dia d'aquests sis mesos i culminem aquest
procés cívic, pacífic i democràtic cap a la independència?
Només hi ha dos problemes. El primer -resoluble però enrevessat parlant de Catalunya- és assolir un acord immediat entre les forces independentistes per no deixar passar aquesta oportunitat. El segon, sense remei, és que ja hem perdut un mes.
És innegable que el 27S significa una victòria sense precedents de l'independentisme. I també ho és que només l'independentisme la pot malbaratar.
Només hi ha dos problemes. El primer -resoluble però enrevessat parlant de Catalunya- és assolir un acord immediat entre les forces independentistes per no deixar passar aquesta oportunitat. El segon, sense remei, és que ja hem perdut un mes.
És innegable que el 27S significa una victòria sense precedents de l'independentisme. I també ho és que només l'independentisme la pot malbaratar.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada