dimecres, 18 de novembre del 2015

18/11/2015. Legiones y Falanges. Revista de Italia y España. Europa Futura (2) de Mario Appelius. 1941. Preàmbul. La Internacional plutocràtica. La Revolución Social. La Guerra y la Nueva Europa. La nueva organización internacional (comentat ahir). Cooperación entre los pueblos.

Benvolguts,

Continuem comentant l’article aparegut al número 3 de l’any 1941 de Legiones y Falanges, Revista de Italia y España. L’article que comentem és Europa Futura de Mario Appelius. 

Com que jo vaig viure l’Espanya feixista, franquista, nazi, des del seu començament, ara me n’adono de l’ensinistrament feixista, el que els feixistes en deien Agitprop referint-se a l’Agitprop dels seus creadors els menxevics o bolxevics a l’URSS, però que els feixistes espanyols i italians havien assimilat i segurament millorat.

 L’Agitprop és la droga que ens varen subministrar a tota la meva generació a grans dosis en els anys 40 i 50, en la vida quotidiana, i amb més intensitat en les assignatures de “Formación del Espíritu nacional” del batxillerat i que em penso que els feixistes espanyols me l’han continuat subministrant fins avui...

L’Agitprop com havia recomanat el Conde-Duque de Olivares havia de subministar-se “sin que se note el efecto...”


Aquí hi ha un llibre accessible per internet on amplia molt la teoria de la Nova Europa que els dos apunts d’ahir i d’avui expliquen.

Aquest apunt es refereix al comentari dels apartats no explicats ahir.

Vegem:

18/11/2015. Europa Futura (2) de Mario Appelius. 1941. 

18/11/2015

Consta de sis apartats:
1.       Europa Futura. Preàmbul. 
2.       La Internacional Plutocrática,
3.       La Revolución Social  
4.       La Guerra y la Nueva Europa 
5.       La nueva organización internacional
6.       Cooperación entre los pueblos


Ahir vàrem presentar l’apartat més explícit, La nueva organización internacional. En dèiem La declaració de principis, ara en diríem El Full de Ruta.

Els quatre primers apartats posen les bases pel cinquè, i el sisè és el corol·lari.
1.       Europa Futura. Preàmbul.
Explica que la Nova Organització Internacional desitjada per les Potències de l’Eix en la seva lluita, guanyadora en aquell moment, contra les Forces Aliades, no és una organització creada per Mussolini i Hitler per bastir els Imperis italià i el III Reich, sinó que neix obligatòriament per oposar-se als mals de la humanitat en aquell moment representats pel poder de la plutocràcia i per l’or.

La plutocràcia és un sistema de govern en qual el poder l'ostenten directament els qui tenen les fonts de riquesa o indirectament qui controlen els mitjans de comunicació o financen a partits polítics i a canvi poden exigir extraoficialment favors legislatius.

2.    La Internacional Plutocrática,
Explica què és la Internacional plutocràtica o sigui la sublimació de les plutocràcies unides, Anglaterra i les seves colònies, França i les seves colònies, Holanda  i les seves colònies, els EUA, així com els jueus de tot el mon...

La Unió Soviètica no és ni esmentada perquè a començaments de l’any 1941 continuava vigent el pacte de no-agressió entre Alemanya i l'URSS, Pacte Molotov-Ribbentrop.[1], que no va acabar fins el juny del 1941 quan Alemanya va envair la URSS.

3.    La Revolución Social,
No parla en absolut de la guerra d’Espanya que s’havia acabat feia menys de dos anys, on Itàlia va participar amb legionaris, vaixells de guerra i avions. Explica com la plutocràcia va impedir a l’any 1935  que a Espanya prosperessin els nacionalismes [???] i que davant la possibilitat d’un nou conflicte mundial i d’accions separades contra Itàlia i Alemanya calia que Espanya fes de tampó i que estigués en condicions d’esvair la possibilitat que Anglaterra pretengués fer un corredor vial cap a l’Àfrica, per fer passar soldats, negres, de les seves colònies cap als camps de batalla del centre d’Europa. És per això que malgrat que el Franco volia participar a la guerra europea, les Potències de l’Eix no li varen permetre.

Explica com Mussolini va tenir el mèrit d’iniciar la revolució social italiana i estendre-la contra l’hegemonia plutocràtica mundial. Explica literalment que “Mussolini fonent axiomàticament a l’ètica feixista els dos principis fins aquell moment antagònics, Nacionalisme i Socialisme, donà a la revolució contra la plutocràcia la doble base nacional i social, ço que els apartava de la seva principal arma de combat: la intriga anglesa sempre disposada a enfrontar en tots els països el sentiment nacional de grandesa política i l’anhel popular cap una millora social. 

Correspon igualment a Mussolini el mèrit d’haver descobert en la Masoneria, en el Parlamentarisme, en el sistema bancari i en l’intel·lectualisme democràtic (Israel) els sinistres tentacles de la plutocràcia i d’haver atacat immediatament, cara a cara, aquestes forces ocultes de l’hegemonia anglo-plutocràtica, acostant-se a la joventut que lliure de les toxines dels verins del passat estava en millors condicions que les altres classes socials per sentir la bellesa ideal d’una revolució, concebuda com fussió de les aspiracions nacionals i de les aspiracions socials en una força única demolidora i constructora.”

Després explica que les filles del pensament mussolinià són la Gran Revolució Nazi encarnada en la formidable personalitat d’Adolf Hitler´, la Gran Revolució Falangista personificada en la “gallarda figura hispànica de Franco” i la revolució legionària rumana que personifica el seu  cabdill, el general Antonescu i el cadàver de Codreanu, els seu José Antonio. I que el pensament mussolinià arriba a moltes altres nacions, en totes elles determina el mateix procés revolucionari nacional-socialista basat en la joventut, en l’autoritat de l’Estat, en l’organització jeràrquica de la nació i en l’ascensió del poble al poder, en unió d’altres classes socials. Explica que El caràcter fonamental de les tres revolucions, la italiana, l’alemanya i l’espanyola està estretament unit a la gran personalitat d’aquests tres pobles històrics que en el passat donaren a la civilització occidental un tribut superior al donat per altres països europeus.”

4.    La Guerra y la Nueva Europa
La nova organització internacional és el suprem objectiu de la guerra que només pot ser filla de la victòria doncs s’ha de basar en una situació històrica completament nova caracteritzada per la desaparició de les dues hegemonies mundials fins aquell moment dominants: l’hegemonia plutocràtica i l’hegemonia britànica. Diu que No és possible organitzar el mon sobre bases serioses i duradores si no es fan desaparèixer definitivament aquests dos obstacles que substancialment en formen un de sol”.
Ni pactes ni convenis.

Després elucubra sobre la Nova Europa i Àfrica, considerada com apèndix econòmic d’Europa a repartir. Afer de l’Eix. I també sobre la nova Àsia ja que mitjançant el Pacte tripartit el Japó que s’havia revoltat contra els mateixos enemics, la Plutocràcia i Anglaterra s’ha unit a l’Eix.
Entre la Nova Europa i la Nova Àsia hi ha Rússia que sota la guia d’Stalin compleix un procés d’evolució que afavoreix la pacífica convivència amb les noves forces del mon modern.
També s’han unit al Pacte tripartit Hongria, Romania i Eslovàquia, per crear junts el procés de construcció de la nova organització internacional. S’espera que altres nacions d’Europa i d’Àsia, encara que actualment vençudes s’addereixin al Pacte tripartit. Aquesta transformació espiritual dels vençuts certament no és fàcil però és indispensable per a què les adhesions tinguin un valor efectiu.

En resum, repartiment del mon: A més de la cooperació militar, els signataris es compartien les seves zones d'influència: Europa per als alemanys, el Mediterrani per als Italians i Àsia oriental per als japonesos.

5.    La nueva organización internacional
Aquest apartat és el que es va explicar en l’apunt d’ahir 17/11/2015. Europa Futura de Mario Appelius. 1941. La Nueva Organización Internacional. 

6.       Cooperación entre los pueblos
L’últim apartat, que fa de conclusió, de corol·lari, té expressions molt significatives, que recorden els feixistes actuals, Margallo, Montoro, Rajoy, Aznar. Podríem fer passar aquests paràgrafs per un article dels fatxes actuals:
·         Fundamental cooperación Italo-germano-española
·         Justicia, cooperación obligatoria, adecuados organismos de conciliación y  de arbitraje, automático funcionamiento de la fuerza militar y de la política del Eje, que ejercerá las funciones de inspección paterna y severa sobre la tranquilidad continental
·         Aquellos que con petulante ligereza, ignorando Europa y su historia, profetizaban en los últimos años la inexorable decadencia del continente europeo y hasta han llegado a acariciar el orgulloso y quimérico proyecto de heredar su milenaria civilización, se ven hoy ante los hechos obligados a confesar el fracaso de sus profecias y renunciar a la codiciada herencia. Europa todavia no ha hecho testamento ni tiene la menor intención de hacerlo. Sigue siendo el cerebro y el corazón del mundo. Y seguirà siéndolo pos siglos y milenios, porqué en ella viven pueblos inmortales que tienen el privilegio de renovarse perpetuamente y que se dan el relevo a través de los siglos y de etapas históricas en el nombre imperecedero de Roma Eterna, madre universal y fecundo sostén de todas las gentes del continente.
Notes:
La Plutocràcia
La plutocràcia és un sistema de govern en el qual el poder l'ostenten directament els qui tenen les fonts de riquesa o indirectament qui controlen els mitjans de comunicació o financen a partits polítics i a canvi poden exigir extraoficialment favors legislatius.
Plutocracia.  
Plutocracia (del griego πλουτοκρατία, ploutos 'riqueza' y kratos 'poder') es una forma de oligarquía en la que una sociedad está gobernada o controlada por la minoría formada por los miembros más ricos de la misma. El primer uso conocido del término se debe a Jenofonte1 . Al contrario que otros sistemas como lademocracia, el capitalismo, el socialismo o el anarquismo, la plutocracia no está fundamentada en ninguna teoría de filosofía política. El concepto es habitualmente empleado en un sentido peyorativo2 , para prevenir de los riesgos de un sistema de gobierno excesivamente influenciado por los estratos más acaudalados de una sociedad. En ese sentido, la plutocracia se presenta como una síntesis crítica que se hace a la democracia, al sufragio universal y al parlamentarismo, cuyo funcionamiento puede verse excesivamente distorsionado por los miembros más ricos de una sociedad3 4 .

Joan A. Forès
Reflexions



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada