Benvolguts,
Un article de l’Andreu Barnils, que fa pensar molt. Insisteixo,
que fa pensar molt...Estem en un atzucac i tenim un dilema. Seguint en Barnils et
vas alineant cap una posició o cap a l’altra. I tornar cap a la primera. I anar
dubtant. M’ha recordat, salvant les distàncies, el vers humorístic català Doncs au
casa’t Francisquet...
En Barnils es pregunta, i pregunta a Mas, sobre què fa més
bé al conjunt del
país, a la República Catalana,
i quina sortida
té més sentit d’estat:
·
que ell sigui president de la darrera
legislatura autonòmica i els diputats de la CUP estiguin inquiets durant 18 mesos, sense col·laborar
excessivament i l’espanyolisme fent-se fort al seu espai
·
o que els diputats de la CUP col·laborin aferrissadament, entusiàsticament i ell col·labori
en el Govern “coral” de la nova República Catalana amb la mateixa
intensitat que fins ara ha tingut?
En Barnils elabora el raonament una vegada i una altra i a
partir d’aquestes premisses, fa un sorprenent gir copernicà
i refà el raonament adressant-se a la CUP
en comptes de a en Mas: quina importància
hauria de donar la CUP a Mas
president, si només són divuit mesos? Total, enllestim abans. És una pregunta
pertinent del tot. I és la CUP, com
Artur Mas, que haurà de veure què la divideix menys, què ens divideix menys al conjunt, i
com ens afecta a tots la solució. Perquè de res no serveix que guanyi una
banda si hi perd el conjunt.
I
acaba apel·lant al sentit d’estat:
No és pas
un cas en què es tracti de tenir raó. Aquí es tracta de tenir
sentit d’estat.
Vegem l’article:
Sentit d’estat
Diumenge 22/11/2015 02:00
El president de la
Generalitat en funcions, Artur Mas, al faristol del parlament, de perfil, amb
el líder d'ERC, Oriol Junqueras, de fons.
Què creu que pot
passar, president, si la CUP el vota a vostè de president? No creu que pot
partir-se pel mig? O només afeblir-se? I què vol dir, exactament, una CUP feble? Doncs
l’espanyolisme fent-se fort al seu espai. Si ho vol amb noms, un
Joan Coscubiela més fort, i una Ada Colau més lluny. En lloc d’un Antonio Baños
arrasant en aquest espai. Què prefereix vostè? De veritat que ningú no veu l’error de
forçar tant la màquina? I no em
parli, president, de tenir raó, més vots, o acords al programa. Perquè si ens
aferrem tots al programa electoral, doncs aquí tothom té raó, i no avancem. No és pas un
cas en què es tracti de tenir raó. Aquí es tracta de
tenir sentit d’estat. I la pregunta, em fa vergonya de fer-la, és aquesta:
Vostè té
sentit d’estat, president?
Que no ho veu,
president, que només són divuit mesos? Que
no ho veu que, si tot va bé, després votem constitució? I que si vol, vostè es presenta de president? El
primer president de la República
Catalana. Per què coi el vol el càrrec de darrer president autonòmic català? No entenc l’obsessió, en el seu cas, la veritat.
Darrer president autonòmic català. ‘Big deal’, mestre. Em pensava que aquí es tractava de ser
president de la república. I com més
aviat, millor.
Jo no em creuré, mai de la vida, que un
govern transitori de divuit mesos amb Mas de president, i amb Romeva, Junqueras
i Munté al govern sigui tan allunyat, i tan diferent, i tan dolent respecte
d’un govern amb Romeva de president, i Mas, Junqueras i Munté al govern. Tanta diferència hi ha? Però ara vostè compari aquests divuit
mesos amb la CUP a tot gas, o amb la CUP afeblida. Ara hem de tenir
part de la CUP barallats
entre ells perquè l’han votat de
president? En
aquest moment ens interessa això? Ja anirà bé de cara a votar la constitució?
No ho veig gens clar.
Sempre puc anar
equivocat. I que la CUP no es tensi
gens per dins. Ho veurem els dies vinents, que consulten les bases sobre
aquesta qüestió. Però vostè, personalment, què creu que passarà a la CUP si el voten a vostè de president? Potser m’erro,
però jo només hi veig que tensió, si fan això. I ara compari aquesta tensió amb la que hi
hauria a Junts pel Sí si acceptaven de cedir ells. Vol dir que seria
la mateixa? Un
Mas conseller primer, vice-president o portant Afers Estrangers, és evident que
no agradaria a molta gent de Junts pel Sí. La cessió faria mal. Ho sé. I ho
entenc
perfectament. Només faltaria. Aquí la pregunta és
a quina banda fa més mal de cedir. I com afecta això tota la resta.
Vostè, president,
deixi que la resta comptem vots, raons, i programes. I quedi’s, si és que en té, el sentit
d’estat.
No vull acabar aquest
article sense acceptar que el mateix raonament es pot aplicar a l’inrevés:
quina importància hauria de donar la CUP
a Mas president, si només són divuit mesos? Total, enllestim abans. És una
pregunta pertinent del tot. I és la CUP,
com Artur Mas, que haurà de veure què la divideix menys, què ens divideix menys al conjunt, i
com ens afecta a tots la solució. Perquè de res no serveix que guanyi una
banda si hi perd el conjunt.
Andreu Barnils
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada