dijous, 12 de novembre del 2015

12/11/2015. Gemma Aguilera. El diabòlic escó 63. La CUP vivia molt tranquil·la fins les 22.30h del 27S. Durant tota la campanya, la CUP havia dit que el seu objectiu era que Junts pel Sí no tingués majoria absoluta, per poder condicionar amb els seus escons l'eix social i accelerar el full de ruta. I es varen passar de voltes. Però ni JxS ni la CUP no estriparan les cartes....

Benvolguts,

Una altra manera d’analitzar les eleccions del 27-S amb la referència a tota hora de l’escó 63!

Ahir vàrem analitzar les eleccions del 27-S tot comentant i aclarint l’article Les quadratures del cercle de l’Oriol Izquierdo i vàrem intentar esbrinar quines possibilitats hi havia en el cas que JxS pretengués fer Mas president i que la CUP considerés que havia de ser algú altre. Ja veiem que uns i altres han posat prou contra les cordes l’adversari, que la CUP ja hauria demostrat a JxS que calia posar tant com fos possible l’eix social al davant del procés però sense fer trontollar l’eix polític.  I que per tant la CUP, tard o d’hora,  podia cedir un parell de vots a JxS. Ja vàrem dir que aquesta cessió havia de consistir en un pacte de legislatura per tal de no tenir entrebancs en el normal desenvolupament de la transició cap a la República.

I avui la segona temptativa de la sessió d’investidura, raté, crec que ens ha demostrat el que hem dit, o sigui que pel bé de la finalització del procés o JxS o la CUP al final, final, final, cediran i el procés tirarà endavant. No hem d’esverar-nos perquè la CUP sap que tenen fins al 9 de gener per intentar aconseguir el que ells consideren just i al final suficient. I JxS d’altra banda haurà de cedir fins el que creguin raonable, tenint en compte que tot és pel bé del país.  JxS no estriparan les cartes. La CUP no estriparà les cartes. Els de la CUP ho han repetit moltes vegades i els de JxS han donat moltes pistes sobre com ho pensen negociar.  Aquest raonament no treu, però, que en aquesta fase del procés tots pixarem sang, permeteu-me l’expressió. Patirem molt tots els catalans ben nascuts, dels altres no en parlo!

Bé, doncs, la Gemma Aguilera hi afegeix una nova visió de com es va arribar a l’atzucac actual. I el seu raonament és interessant. La CUP va tenir un èxit superior al que s’havien imaginat. I serà pel bé del poble català. I era la darrera oportunitat...

El diabòlic escó 63
L'aritmètica ha fet saltar pels aires l'estratègia de la CUP. Si JxSí hagués obtingut 63 diputats per comptes de 62, ahir Artur Mas amb tota probabilitat hauria estat investit president amb l'abstenció dels cupaires
Anna Gabriel i Antonio Baños.   |   JORDI BORRÀS
11 de Novembre 2015 a les 21.59 h

La CUP vivia molt tranquil·la fins aproximadament les 22.30h del 27S, quan els formatgets de TV3 que es projectaven a la pantalla del Casino de Poblenou van jugar una mala passada a l'independentisme. Fins aleshores, eren 3 diputats al Parlament que havien fet una gran feina de denúncia social i de pressió a ERC i CiU per accelerar el procés d'independència i donant suport al procés participatiu del 9N com qui més. Però aquella nit, els 10 diputats obtinguts per la CUP, un resultat per sobre de les seves expectatives, van tenir un regust amarg. Durant tota la campanya, la CUP havia dit que el seu objectiu era que Junts pel Sí no tingués majoria absoluta, per poder condicionar amb els seus escons l'eix social i accelerar el full de ruta. Aquesta posició de força la podia tenir amb una abstenció en la investidura.
L'escrutini electoral es va viure amb molta tensió. La CUP havia dit per activa i per passiva que no investiria Artur Mas, però s'afanyava a concretar que això volia dir no votar 'sí' a Mas. El seu cap de llista, Antonio Baños, assenyalava en una entrevista a El Món que, de cara a la investidura de Mas, "reivindiquem un concepte que està oblidat en aquest debat, i que en aquest cas és interessant, la majoria simple". Preguntat si l'estratègia era que la CUP s'abstindria i esperaria que Mas fos investit en segona volta, responia: "Doncs ja està! És molt més senzill del que sembla. Tot s'ha de negociar, no ens precipitem".

Per tant, amb una abstenció no hi havia conflicte, ni extern ni intern. La desgràcia per a la CUP va ser que Junts pel Sí havia obtingut finalment 62 diputats i no 63, com deia el recompte fins a poc abans d'acabar oficialment. Una xifra realment maleïda, perquè el bloc del no a la independència en sumava justament 63, de manera que impossibilitava l'abstenció de la CUP. Dos diputats de la CUP haurien de votar sí a la investidura de Mas si es volia constituir un Govern. L'estratègia de l'abstenció quedava dinamitada de cop. Fins que unes hores després, ressorgia l'esperança per a la CUPEl vot per correu podia decantar l'escó 63 cap a Junts pel Sí i robar-lo al PP a Barcelona o a Catalunya Sí que es Pot a Girona.

Durant un parell de dies, l'independentisme va viure amb l'ai al cor pensant que l'aritmètica electoral no podia ser tan cruel, i que aquest diputat cauria del cantó de la llista de Raül Romeva. Aleshores, només caldria fer una mica de teatre, cedir en alguns punts i tirar endavant sense dilacions el procés de ruptura democràtica. Però finalment, el recompte de vot per correu -milers de persones residents a l'exterior no van poder votar per problemes burocràtics de les ambaixades i pel mal servei de Correus- va fer tornar la gent a la realitat. L'escó 63 no anava a parar a Junts pel Sí i es quedava, tal i com havia passat en un primer moment, al PP. I fins avui. 

Si res no canvia, Artur Mas marxarà novament a casa sense ser investit president. Literalment, el diabòlic escó 63 ha fet saltar pels aires l'estratègia d'una CUP que hauria pogut passar a la història com la força que va empènyer els partits convencionals cap a la ruptura democràtica amb Espanya. Però de l'abstenció al sí hi ha tot un món. La CUP ha de triar entre no fer president Artur Mas o anar a unes noves eleccions, amb el risc que l'unionisme devori l'independentisme i que la pròpia CUP pateixi una fractura interna.

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada