dissabte, 7 de novembre del 2015

06/11/2015. Contundent denúncia al New York Times de la pèrdua de llibertat de premsa a Espanya.

06/11/2015. Contundent denúncia al New York Times de la pèrdua de llibertat de premsa a Espanya.

Benvolguts,
Copio l’article sobre el New York Times, comentat per en Lluís Solà
Bon dia,
Puc confirmar tot això.
La setmana passada vaig estar en una conferència de periodistes de Barcelona i van dir alguna cosa semblant i pitjor. Això ho van dir un periodista de La Vanguardia, un altre del Periodico i un exdirector de La Vanguardia. Les empreses periodístiques estan sobreendeutades i reben pressions no solament dels polítics que els donen subvencions, sinó també de les empreses que hi posen anuncis.  El Fainé i companyia només posen anuncis si no són atacats pels diarisTampoc es critica mai cap empresa de l''Ibex-35 ja que són les que posen més anuncis. Tampoc es critica el Corte Inglés, una de les empreses que gasta més en anuncis. És una vergonya.
Van treure una conclusió, però. Aquests diaris van perdre les eleccions de 27S. La Vanguardia donava suport a Unió i El periodico els socialistes. O sigui que ara no són tan importants per guanyar les eleccions. Caldrà veure a qui donen suport el 20D. Suposo que als mateixos partits.
Una altra conclusió, si Ciudadanos va pujar tant, va ser gràcies a les TV del Lara.
Lluís Solà

Contundent denúncia al New York Times de la pèrdua de llibertat de premsa a Espanya
Un reportatge destacat a la portada de l'edició internacional del diari critica la pressió dels creditors i del govern de Rajoy sobre les principals capçaleres
http://www.vilaweb.cat/wp-content/themes/twentythirteen-child/img/ico_temps_lectura.png Divendres  6.11.2015  10:18
Fotografia: @MireFerran

La portada de l’edició internacional de The New York Times destaca avui a portada un contundent reportatge sobre la pèrdua de llibertat de premsa a Espanya i les pressions que rep del govern de Mariano Rajoy. L’article, signat per Raphael Minder, comença reconeixent que a tot el món els diaris han hagut de lluitar els últims anys per adaptar-se al món digital i a la davallada d’ingressos per publicitat, però considera que a Espanya hi ha hagut un obstacle afegit: la pèrdua creixent d’independència editorial dels grans diaris de l’estat, enmig de la crisi financera.
Més enllà de la imposició de límits a la llibertat de premsa a través de mesures governamentals com ‘la llei mordassa’, explica Minder, hi ha hagut també ‘pressions més subtils en la indústria dels mitjans’ que han afectat la llibertat d’expressió, en especial als diaris més influents’.
A través d’entrevistes amb periodistes independents i directors d’alguns mitjans digitals,

l’article denuncia que els grans diaris són en mans dels creditors, que van impedir que fessin fallida pels seus deutes, i del govern, ‘una situació de dependència que ha fet un mal terrible a la credibilitat dels mitjans’,

hi afirma el periodista Ángel Aguilar.
La majoria dels deutes van lligats a les inversions fetes pels grups mediàtics durant els anys de bombolla financera a Espanya, i això ha resultat en una pèrdua d’independència d’aquests mitjans a l’hora d’informar de les grans empreses que hi han posat diners. 
Minder posa exemples del diari El País en relació amb notícies sobre Catar i Telefónica, dues empreses que inverteixen al grup Prisa.
‘Treballar a El País solia ser un somni per a qualsevol periodista espanyol’, declara Aguilar, ‘però ara n’hi ha que estan tan desesperats que se’n van, de vegades amb la sensació que s’han superat els nivells de censura.’
‘No crec que hi hagi hagut una època pitjor per a la llibertat d’expressió a Espanya des de la mort de Franco’, rebla Juan Pedro Velázquez-Gaztelu, que va deixar justament El País per a impulsar Alternativas Económicas.
L’article es tanca amb declaracions de l’advocat i portaveu del PP Pablo Casado: ‘No veig cap problema amb la premsa a Espanya.’

Vilaweb

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada