Benvolguts,
Hem de
recordar cada dia i a cada instant que la guerra d’Espanya contra Catalunya, i
el franquisme que encara dura, tenia uns objectius molt concrets (que encara
són vius), com explica l’article del Marc Pons. Es tractava d’acabar
amb Catalunya. Els cartells propagandístics un cop varen ocupar Catalunya
eren ben explícits:
Ha llegado España!
En la història de la humanitat aquestes accions foren
corrents, per exemple els casos dels
assiris i els sumeris. En copio la
part fonamental de l’apunt d’aquest mateix Bloc, signat per la Marta Malleu,
amb enllaços a la Viqui:
LA HISTÒRIA ES REPETEIX, SI MÉS NO HI HA MOLTS EXEMPLES DE COMPORTAMENTS
SEMBLANTS.
Els Sumeris vivien a Mesopotàmia, la terra fèrtil que hi ha entre el Tigris i l’Èufrates, al tercer
mil·lenni abans de Crist. Reis de l’Est i de l’Oest. Parlaven sumeri
i tenien una gran cultura. Els Assiris, semites Akkadis, vivien al sud oest dels Sumeris. Parlaven Akkadi.
Quan el poder sumeri era fort els semites que vivien al sud oest hi entraven a
treballar, quan el poder era dèbil els semites entraven a dominar.
Quan Sargon (un semita akkadi) al segle XXIV a.C. es rebel·la contra el rei de Sumer i guanya,
tant la cultura akkàdia, que es nodreix de la sumèria, com la llengua akkàdia
substitueixen a poc a poc la llengua
sumèria. Com? Promoció
de la llengua akkadia, les ciutats sumèries continuen tenint els seus reis però
amb un governador semita, control del
cens, control de la producció, control dels sotmesos, control comunicacions,
control comerç, exèrcit professional, funcionaris semites del clan o tribu de
Sargon, tribunal internacional de savis sumeris canviats per semites,
adjudicació de totes les titulacions dels antics reis sumeris. Apropiació també de tota la tradició literària dels
sumeris. Finalment el sumeri queda només per la religió i la
literatura.
Com es pot veure, els sumeris parlaven sumeri i tenien una gran cultura i
en canvi els assiris
akkadis eren uns esparracats sense cultura que hagi transcendit. Però
eren més i més forts i a més tenien clar com els castellans (els habitants del
Regne de Castella) que el seu
objectiu imperialista era arrambar amb tot el que hi havia al seu voltant.
Com ja hem demostrat manta vegades, els castellans s’han expandit,
des de la seva assumpció d’ungits per Déu, per arrambar tot el que trobaven ja
que el seu ideal imperialista i amb provinença de la manera de viure dels
hijosdalgo o sigui sense treballar, consistia a absorbir tot el que hi havia al
seu voltant. Varen anar absorbint els Regnes de taifes de la meitat sudoest de
la península, varen intentar infructuosament absorbir Aragó, però Ramon
Berenguer IV de Catalunya ho va evitar, del 1356 al 1469 es varen apoderar de
part del Regne de València i del de l’Aragó
un altre cop i varen anomenar el territori conquerit com a Castilla la Nueva. L’ocupació es va acabar amb el que s’anomenà la Guerra dels dos Peres, Pedro el Cruel de Castella-Lleó i
Pere el Cerimoniós de Catalunya-Aragó i els castellans foren finalment foragitats i es varen
dedicar a trobar una altra terra per conquerir i tornar-ne a dir Castilla la Nueva (quina mania, oi?).
Recordeu el simpàtic
personatge blau de la pel·lícula Yellow Submarine que xucla tot el que hi ha al
seu voltant, fins que finalment la seva pròpia voracitat fa que al final es
mengi a sí mateix...?
Continuem comentant l'article Ha llegado España! De fet l’article és ben explícit. La guerra que es va esdevenir a partir del 18 de juliol de 1936, era una guerra contra els
enemics de Déu (com explicitava el terme nacionalcatòlic de Cruzada). I els
catalans segons la terminologia franquista érem rojo-separatistas i judeo-masónicos,
teníem per tant totes les característiques per a ser anorreats fins a desaparèixer i tal com
diu l’Aznar “Estamos en ellooooo)”. Per això la crueltat dels atacs de l’aviació
feixista alemanya (del III Reich) i italiana (de l’exèrcit legionari italià) a
la població civil. Mètode que mai s’havia usat en les guerres (expliquen que en
les guerres fins al 1936 morien els soldats i no morien els civils i en canvi
des de l’Alzamiento franquista es va capgirar la cosa i qui moria a les guerres
eren els civils i no els militars...
2 DE
NOVEMBRE DE 1937
Franco
massacra el Liceu Escolar de Lleida
Marc
Pons
Foto: Arxiu Nacional de Catalunya
Barcelona. Dimecres, 2 de novembre de 2016
Foto: Arxiu Nacional de Catalunya
Barcelona. Dimecres, 2 de novembre de 2016
Algunes
fonts afirmen que l'objectiu inicial era la fàbrica electroquímica de Flix,
però que les condicions meteorològiques van obligar els atacants a
modificar els plans. El que és cert és que l'atac sobre Lleida i els objectius
perseguits deixen poc marge a altres interpretacions. El Liceu Escolar era una institució educativa
no confessional que aplicava un model pedagògic innovador basat en els valors
de la llibertat, de la igualtat i de la cooperació. Havia estat fundada el 1906
per una parella de mestres lleidatans –Francesc Godàs i Victorina Vila– i
seguia el model de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia.
Predestinatos!!!
Predestinatos!!!
A ulls dels franquistes el Liceu Escolar era una fàbrica de republicans i catalanistes. “Rojos”, en el seu argot. Si acceptem la peregrina teoria meteorològica, cal acceptar també que el comandament militar franquista va decidir modificar l'objectiu d'atac: d'una fàbrica cap a una altra fàbrica. La pràctica de l'extermini convertida en cultura, que assoleix el punt culminant de pervers simbolisme quan els franquistes ocupen la ciutat (1938) i els falangistes que els acompanyaven afusellen les làpides del cementiri retolades en català. També les de les víctimes de la massacre del Liceu Escolar.
Ja veieu que la catalanofòbia del
PPSOECs i en general del franquisme sociològic, no s'ha inventat ara. Ve d'antic...
Marc Pons
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada