Benvolguts,
En una entrevista a un tal Alonso, vicepresident de la Fundación Francisco Franco aquest criminal franquista
diu que:
"El règim no afusellava per capritx" sinó
que tot estava tutelat per la justícia.
A part que no ens creiem de cap manera la xifra de 23.000, només cal preguntar-li a aquest criminal quina justícia? En quina democràcia havia emergit aquesta justícia? Quina llei havia donat poders a aquella justícia?
Quins
pebrots!
Ja hem explicat més d’un cop que en els anys 60 i 70 havíem tingut llargues converses amb el fiscal Mena i la nostra pregunta sempre era la mateixa: En quin estat de dret, en quina democràcia, basat en quines lleis, els fiscals Mena, Villarejo i tots els altres exercien l’ofici de fiscal? I en Mena responia que ells es basaven en les lleis vigents, sense preguntar-se si aquelles lleis, basades en el Fuero de los españoles o vés a saber en quins altres Fueros o Constitucions o el que sigui eren legals o legítimes o què?
Doncs aquest comportament,
segons els franquistes, sota quina justícia era exercida? Sota quin dret?
I, a més ja sabem que l’Audiencia nacional és el TOP transvestit en Audiencia nacional!!!
I el més greu és que això
es pugui expressar públicament, el 2016, i aquí no passi res! I qui ho ha dit encara
no estigui engarjolat!
En
quin estat de dret vivim, des del 1936?
D’aquí se’n pot concloure que tots els fiscals i tots els jutges franquistes exercint la pseudo-justícia franquista haurien d’haver sigut jutjats per la pseudo-democràcia (?) actual.
Si no
els han jutjat i condemnat és gràcies a la Transacció del 1975 al 1981 que es
va inventar una Llei d’Aministia política de 1977, que els exonerava a tots!
I qui
jutjarà els que varen crear aquesta llei?
Aquest apunt ho explica prou bé:
Per cert que el paràgraf final del tal Alonso és el més bèstia! És com els maltractadors que peguen a la parella i quan aquesta pregunta que per què li pega, responen: Tu ja saps perquè!
Vejam la notícia completa:
19 DE NOVEMBRE DE 2016 12:30 H
"Franco només va afusellar 23.000 persones i totes després d'un consell de
guerra, igual que ara l'AN"
Demà és 20N. Ja faran 41 anys de la mort del
dictador Francisco Franco però el seu llegat es manté ben viu a Espanya. Els
catalans ja ho patim i ho denunciem des de fa dècades, però per fi avui un
espanyol "de pro" ho ha reconegut. I amb força coneixement de causa,
ja que és el vicepresident de la Fundació Francisco Franco. Jaime Alonso García
ha comparat l'Audiència Nacional amb els consells de guerra, o tribunals excepcionals
que van jutjar a tots els que després el règim franquista va afusellar, com
Lluís Companys, per exemple.
Jaime
Alonso García, vicepresident de la Fundació Francisco Franco
© ElMundo.es
Jaime Alonso García és el vicepresident de la
Fundació Francisco Franco i ha concedit una entrevista al diari El Mundo, ja que
demà és 20N. A l'entrevista, que ha
parlat sobre actualitat política i sobre què hagués fet el dictador si fos viu
avui dia, ha deixat caure algunes perles pròpies d'un home que creu en unes
idees tan anacròniques com ho són les falangistes.
Només 23.000 afusellats
No és una teoria negacionista però gairebé.
Almenys, és una teoria relativista. Jaime Alonso García explica que "el règim no
afusellava per capritx" sinó que tot estava tutelat per la
justícia. Recorda els consells de guerra i afirma que a Espanya es "va
afusellar infinitament menys que van afusellar a Itàlia, França o
Alemanya".
L'Audiència Nacional és com un Consell de Guerra
franquista
El vicepresident de la Fundación Francisco Franco
narra que "el que guanya, des de l'1 d'octubre del 36 fins al 75, no afusella a ningú que no sigui
en un consell de guerra, un tribunal
excepcional, igual que és ara l'Audiència
Nacional. Així es va jutjar a criminals que havien comès infinitat de
crims". Si el paral·lelisme amb Catalunya
és inevitable, encara es fa més evident quan, com no podia ser d'una altra
manera, destaca l'assassinat de Lluís
Companys: "Qualsevol
historiador pot veure les raons, tot està en els documents de l'època".
A la pregunta de si hauria de demanar perdó als represaliats, aquest li contesta que són els represaliats els que haurien de fer-ho: "Ells són els primers que haurien de demanar perdó. Ho són per alguna cosa. No conec cap represaliat que no hagi lluitat contra el sistema i amb les armes a la mà".
Directe.cat
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada