Benvolguts,
L’opinió
assenyada del Marçal Sintes coincideix amb el sentit comú i amb la reacció molt
semblant d’altres prohoms i partits catalans. Tal com diu l’autor “no patinem”
i sobretot , “l’unionisme i l’espanyolisme, en veure aquest espectacle, van
posar de seguida cava en fresc, tot confiant que esclatés la guerra i,
finalment, la ruptura entre JxSí i la CUP.”
No els donem el goig de barallar-nos abans d’hora!
Vegem l'apunt:
La detenció de
Berga: no patinem
" El cas de la detenció de Montserrat
Venturós assenyala de forma clara quina és la gran feblesa del sobiranisme i
l’independentisme: la falta d’una estratègia compartida i assumida per tothom,
així com la manca d’un lideratge i una direcció clares"
Dos mossos es van presentar divendres al matí a
casa de l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, de la CUP. Ho van fer per ordre del jutge
(quan algú es fa l’orni i no va a declarar davant del jutge, i Venturós ho va
fer en quatre ocasions), és molt possible que la policia et vingui a
buscar perquè ho facis. La detenció fou molt civilitzada i discreta.
Perfectament professional.
L’alcaldessa va declarar davant el jutge a pesar
que tenia dret a no fer-ho. En reconeixia així implícitament
l’autoritat i la legitimitat. El motiu de l’enrenou, i de les citacions
desateses, era haver posat la bandera independentista a l’Ajuntament, fet que
va denunciar Societat Civil Catalana
–entitat espanyolista dedicada a combatre el sobiranisme.
Alguns membres i seguidors de la CUP, en un acte reflex, van
arremetre contra els Mossos i el govern de Junts pel Sí.
Van patinar. Mentrestant, l’unionisme i l’espanyolisme, en veure aquest espectacle,
van posar de seguida cava en fresc, tot confiant que esclatés la
guerra i, finalment, la ruptura entre JxSí
i la CUP.
En benefici de la CUP, val a dir que va tenir la vista –ho va fer Mireia Boia,
presidenta del grup al Parlament– de separar
ràpidament la detenció de la negociació sobre els pressupostos per al 2017.
Trobo claríssim que, si els Mossos o altres
treballadors públics, en un moment donat, han de deixar d’atendre la legalitat
espanyola, això no ho ha de decidir ni una alcaldessa ni la CUP.
És més: no trobo adequat que els
Ajuntaments pengin estelades en els seus edificis. Entre d’altres raons,
per una de ben senzilla: el sobiranisme lluita perquè ens deixin decidir quin país
volem i, per tant, quina és la nostra bandera. No volem que ens imposin una
cosa ni l’altra. Els ajuntaments –ajuntament vol dir col·lectiu, comunitat- no
han d’imposar l’estelada als seus ciutadans, que tenen, naturalment i legítima,
opinions diverses.
Per últim: el cas de la detenció de Montserrat Venturós
assenyala de forma clara quina és la gran feblesa del sobiranisme i l’independentisme: la falta d’una
estratègia compartida i assumida per tothom, així com la manca d’un lideratge i una
direcció clares.
Totes dues coses seran imprescindibles –repeteixo:
imprescindibles- quan comencin de veritat les tensions i potser les bastonades,
metafòriques o reals.
Marçal Sintes
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada