20/11/2016. Franquisme. Ainhoa Sorrosal. Les institucions catalanes denuncien la complicitat de l'Estat amb el franquisme. El dia que fa 41 anys que el dictador Francisco Franco va morir al llit, al llit!, els representants de les institucions catalanes han denunciat la complicitat del govern espanyol -incapaç d'anul·lar judicis irregulars i reconèixer els assassinats del règim- amb el franquisme.

Benvolguts,

El títol de l'article d'avui és "Les institucions catalanes denuncien la complicitat de l'Estat amb el franquisme."

Des de fa anys ho estem dient. I avui ho tornem a dir:

Més que complicitat és identificació! Franquisme sociològic etern. IBEX35 a tota màquina.

Els Florentinos i els amics (compi-yogis) de la reina Letícia, aportadors de milions negres al PP, de la família de l’empresari i ex-ministre franquista marquès de Villar Mir, propietari de la constructora OHL, del BOE, un d’ells imputat en el robatori de diners de “todos los españoles” per mitjà de les targetes Black de Bankia, padrí d’una de les filles de l’ex-infanta Cristina... 

Hi ha una frase de l'Ada Colau que no m'acaba de fer el pes:

"No ens alimenta l'esperit de revenja però exigim justícia perquè el crim no quedi impune i quedi d'exemple per a les nostres noves generacions"

I no hi estic d'acord. Jo vaig néixer el 1937 i vaig patir el franquisme més despietat, vaig ser espoliat i ho continuo sent, varem ser genocidats, el meu poble i jo (que diria l'Espriu), sense tenir-ne cap culpa.

Jo crec per tant que tinc esperit de revenja. 

Pot ser que la Colau no en tingui. Jo sí!

I en aquest cas voldria contar una història que explicava el meu pare i que era aplicable també al Franco:

Holanda fou envaïda i ocupada durant la II Guerra Mundial pels alemanys, els socis del Franco. Un dia va córrer la notícia que els holandesos en una emboscada havien capturat el Hitler, l'havien jutjat i que tal dia a tal hora el sacrificarien. El càstig consistiria a cremar-lo viu. Per tal que tots els holandesos poguessin gaudir de l'espectacle havien previst de fer una metxa prou llarga que passés per tots els pobles d'Holanda, l'encendrien i tothom podria veure la metxa encesa que encendria el foc que cremaria el Hitler. El gran dia van encendre la metxa i va anar cremant passant per tots els pobles. En un moment donat, molt a prop del cadafalc, un holandès de tarannà pacífic com tots els holandesos va anar corrent cap a la metxa i la va apagar. Quan la policia li va preguntar per què ho havia fet va dir que volia que tornessin a encendre la metxa per que el Hitler patís més! La moral de la història era que els holandesos, tan pacífics, estaven tan tips de l'ocupació nazi que els va aparèixer un esperit de revenja que mai ningú hauria pogut pensar que els agafaria...

Doncs això!

Vegem l'article:

FRANQUISME

Les institucions catalanes denuncien la complicitat de l'Estat amb el franquisme

Ainhoa Sorrosal
Foto: ACN
Barcelona. Diumenge, 20 de novembre de 2016

El dia que fa 41 anys que el dictador Francisco Franco va morir al llit, al llit!, els representants de les institucions catalanes han denunciat la complicitat del govern espanyol -incapaç d'anul·lar judicis irregulars i reconèixer els assassinats del règim- amb el franquisme. "Els hauria de caure la cara de vergonya", ha exclamat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en l'acte de condemna al franquisme, organitzat per Òmnium, a la presó La Model de Barcelona.

Forcadell ha remarcat que "les institucions i entitats continuem i continuarem treballant per la reparació de les víctimes del franquisme". "Ho devem a les víctimes i als familiars, però ho farem també per la nostra dignitat, com a societat i com a catalans", ha sentenciat, tot denunciant l'actitud de l'Estat espanyol en no voler jutjar els crims franquistes, en no anular els processos de la dictadura i en "no extradir persones" derivades de les causes obertes a l'Argentina.

"Això hauria de fer caure la cara de vergonya al món judicial i polític de l'Estat",

ha conclòs.

En aquest context, els representants de les diferents institucions que hi han participat s’han compromès a culminar el procés de reconeixement i reparació dels afectats. Així ho han explicitat tant la mateixa Forcadell, com el conseller de Relacions Institucionals, Raül Romeva, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

La Model, espai de Memòria

L’acte l’ha obert el conseller de Justícia, Carles Mundó, que ha apostat per tancar La Model i obrir l'edifici a la ciutadania com a espai de memòria. Una reclamació secundada per l’entitat impulsora de l’acte, Òmnium Cultural, que en boca del seu president, Jordi Cuixart, ha demanat a l’Ajuntament de Barcelona que preservi La Model com espai de Memòria Històrica.

Un guant que ha agafat l’alcaldessa de la ciutat que ha confirmat que la conselleria de Justícia i el consistori treballen per fer-ho possible: “espero anunciar ben aviat que la Model serà un espai de memòria i d'equipaments dels barris propers".

Connivència

A més, ha volgut denunciar "la impunitat" del franquisme avui dia, amb crims sense jutjar o amb una fundació en honor al dictador. "No ens alimenta l'esperit de revenja però exigim justícia perquè el crim no quedi impune i quedi d'exemple per a les nostres noves generacions", ha dit Colau, que ha afegit que

l'acte d'Òmnium ha servit "per cridar justícia i reparació, i per acabar amb la impunitat dels crims del franquisme".

En la mateixa línia s’ha expressat el president d’Òmnium. Cuixart s’ha sumat a les crítiques a l’Estat per la "connivència amb el seu passat franquista".

"Quaranta-un anys després de la mort de Franco, no s'ha jutjat mai el franquisme. Espanya no ha passat mai comptes amb el seu passat totalitari i és inacceptable",

ha sentenciat. A més, ha demanat que "la república catalana estableixi les bases per poder fer justícia i reparar les víctimes com es mereixen". “Farem un país nou, sense cap renúncia”, ha assegurat.

La lluita de les entitats

El conseller Romeva ha agraït la lluita de les entitats en tots aquests anys: “un agraïment a els qui no han callat en tots aquests anys. I una disculpa perquè les institucions arribem tard. Segueix havent necessitat i gana de justícia, respecte i reconeixement”, ha dit.

El testimoni de les víctimes

Les víctimes han tingut un especial protagonisme amb diferents intervencions.

L’advocada Magda Oranich ha recordat les hores prèvies a la mort de Salvador Puig Antich i ha apuntat que "el millor que podem fer pels qui van morir per la llibertat és recordar-los". Montserrat Puig Antich ha recordat Oriol Arau i el pare Manero, dues persones que van passar l’última nit de vida amb el seu germà, al març del 1974.

En aquest torn d’intervenció dels testimonis també s’han escoltat les veus de Carod Rovira o del fill de Carrasco i Formiguera que ha recordat el seu pare com un "gran catalanista i fervent catòlic": "això el va matar", ha apuntat.

El torn dels testimonis l'ha tancat Josep Cruanyes, president de la Comissió de la Dignitat, que ha parlat de la iniciativa parlamentària que demana la nul·litat dels consells de guerra del franquisme. "Era l'eix principal de la repressió franquista", ha dit, tot defensant la "reparació de les víctimes" que suposaria poder deixar sense efecte els judicis i sentències.

"És una necessitat anul·lar els processos",

ha conclòs.

El moment més emotiu l’ha protagonitzat el cantautor Joan Isaac que, armat amb la seva guitarra, ha interpretat la peça 'A Margalida', inspirada en la nòvia de Puig Antich.

Ainhoa Sorrosal 

Joan A. Forès

Reflexions