Benvolguts,
Avui en Jordi
Palmer de “ElNacional.cat” publica un document escrit i en vídeo que hauria de ser enviat a la Unesco, i a
Brussel·les, per demostrar quin és el sentiment de molta gent a Espanya, siguin
fatxes com el que ha originat l’article o siguin simplement franquistes
sociològics, siguin analfabets o instruïts (que no educats) en l’escola
franquista dels anys 40, o en l’escola franquista dels anys 50 , o en l’escola
franquista dels anys 60, o en l’escola franquista dels anys 70, o en l’escola
franquista dels anys 80 , o en l’escola franquista dels anys 90, o en
l’escola franquista dels anys 2000 o en l’escola franquista dels 2010, o en
l’escola franquista d’avui. I hagin estat instruïts a qualsevol lloc de
l’Espanya monolingüe o fins en llocs com el País Valencià dominats pel
franquisme del PPSOE des de la Transacció (que no transició) fins abans d’ahir.
A més a més
els espanyols franquistes ocupants dels països que tenen llengua pròpia com Euskadi, Navarra,
Galícia i els Països Catalans, s’han envalentit des de la Transacció cap
aquí i ja no es distingeixen dels franquistes dels
anys 40! En els dos apunts dels enllaços de sota es veu aquest odi
cerval contra el català i contra les altres llengües no castellanes de la
península. A més hi ha anècdotes que fan riure si no fessin plorar com la
senyora del Regne de Castella que un dia va protestar a la televisió perquè
havia comprat un paquet de cereals al super i estava escrit en català! Quan li
van explicar que no era català sinó portuguès va respondre Ah así no pasa nada!
Un altre cas més cruel va succeir també en un programa de TVE
que entrevistaven un etarra que havia estat alliberat d’una presó espanyola i
per fer-se els simpàtics li van dir que escoltés un retall d’àudio. Un cop
escoltat el locutor li va dir: Què, que li sembla? I
l’etarra va respondre que no havia identificat qui era que havia parlat, i quan
li van dir que era la seva mare va dir: Ah, com que no m’havia parlat mai en
castellà...!
Vegem els dos articles
del 2015 sobre Catalanofòbia protagonitzats pels C’s (els diaris expliquen
dotzenes de casos com aquests cada any...):
Vegem l'article:
LLENGÜES
'El Gato al
Agua' considera “atroç, pervers i aberrant” igualar el català i el castellà
Jordi Palmer
Barcelona. Diumenge, 13 de novembre de 2016
La sensibilitat lingüística de l’espai El
gato al agua, de la cadena televisiva Intereconomía TV -que des de fa temps no emet a Catalunya- queda
perfectament reflectida en les opinions d’un dels seus comentaristes estrella,
Eduardo García Serrano, que en una emissió recent, ha considerat:
“atroç, pervers i aberrant”
que es pugui “igualar constitucionalment una llengua universal”, en referència
al castellà, “amb llengües locals", en referència al català i altres
llengües.
Visiblement ofuscat, García
Serrano ha defensat que el castellà el parlen “600 milions de persones”, una xifra que li sembla de prou pes argumental com
per comparar-la al català i la resta de llengües que es parlen a l’Estat, a les
que ha titllat de “llengües provincianes”.
“Posar una llengua
provinciana al mateix lloc que l’espanyol és una aberració”, ha afegit, això sí, dit amb “tot el respecte a les llengües vernacles de la meva
infància”, en referència al basc que parlava el seu pare i el
català que parlava la seva mare.
“Cony, si el que es parla
a tot el món és l’espanyol”, ha continuat el comentarista, per criticar el “bilingüisme”, titllant de “imbecil·litat constitulegal” l’actual
situació lingüística a l’Estat espanyol.
Supremacia del castellà
Amb tot, més enllà dels seus
escarafalls García Serrano demostra poc coneixement de la Constitució Espanyola, que lluny
d’equiparar les diferents llengües consagra la supremacia del castellà al seu
article tercer, quan assegura que "tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el
dret a utilitzar-la", unes característiques que no
atorga a cap altre de les llengües que
simplement, segons el text constitucional, poden
arribar a tenir reconeixement de cooficial només en els respectius territoris i
sempre i quan així ho declarin els respectius estatuts d’autonomia.
De fet, l’obligatorietat explícita d’entendre l’espanyol és un extrem que
no apareix en cap constitució dels països integrants de la Unió Europea a
excepció de Bulgària, que també obliga a entendre el búlgar.
Jordi Palmer
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada