diumenge, 20 de novembre del 2016

18/11/2016. Transacció. El Nacional. Adolfo Suárez no va sotmetre a referèndum la monarquia per no perdre. És una trampa que va canviar totalment la història de les Espanyes. En Suarez va introduir l’”atado y bién atado” en els textos de la Transacció! En aquests moments els nostres representants democràticament escollits en lloc de fer uns tristos papers al TC, haurien de rebutjar ser jutjats per tribunals que el nostre Parlament va dir que no obeiria...

Benvolguts,

En aquest article d’El Nacional es demostra clarament com Adolfo Suarez, Secretario General del Movimiento, ens va engalipar un cop més a tots els súbdits de l’estat espanyol, fent trampa, acció normal quan s’està encara en una dictadura ni que no ho sembli.

I una trampa que va canviar canviar totalment la historia de les Espanyes!

De fet en Suarez va introduir l’atado y bién atado en els textos de la Transacció!

Hem estat explicant en els darrers apunts sobre la Transacció, que no Transició,

que en aquests moments els nostres representants democràticament escollits haurien de rebutjar ser jutjats per tribunals que el nostre Parlament va dir que no obeiria. I en canvi estan fent uns tristos i miserables papers presentant-se als jutjats tal com els manen, qui no els hauria de manar i ajupint-se reverencialment als jutges que no són els nostres jutges...

Varem dir aquesta setmana que els nostres arguments haurien de ser: 
  • no estem d’acord amb la Transacció, que no transició (1975-1981), 
  • no estem d’acord que no ens donessin a triar entre independència o autonomia ni entre dictadura, monarquia o república (20/11/1975),
  • no estem d’acord en l'entronització del borbó Juan Carlos, hereu putatiu de Franco (22/11/1975)
  • no estem d’acord amb la llei d’aministia política que va indultar el franquisme dels crims que havia comès i va indultar l'oposició dels crims que no havia comès (15/10/1977) 
  • no estem d’acord que la llei d’aministia política no hagi jutjat Franco i el franquisme
  • no estem d’acord amb la Constitució amb soroll de sabres i canons, resultat de totes les martingales explicades més amunt (20/11/1975-06/12/1978)
  • no estem d’acord a que el règim borbofranquista actual s’atreveixi a autoanomenar-se Estat de Dret
  • no estem d’acord a que no es respecti escrupolosament la Separació de Poders (Montesquieu)
I en conseqüència:

Proposem que immediatament un tribunal imparcial internacional (La Haya?) intervingui l’Estat espanyol i jutgi sobre els nostres greuges...

I ara caldria afegir que el rebuig a l’aixecada de camisa al poble espanyol que explica l’article s’hauria d’afegir a tots els rebutjos que hem esmentat més amunt.

I no només això sinó que s’hauria d’anul·lar tota la Transacció, sota l’empara de Tribunals internacionals. I tornar a començar!

Aquí hi ha els enllaços a dos apunts d’aquesta setmana sobre aquest tema:

Vegem ara l’article d’El Nacional: 

TRANSICIÓ

Adolfo Suárez no va sotmetre a referèndum la monarquia per no perdre

El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 18 de novembre de 2016

*       
L'expresident del govern espanyol Adolfo Suárez va revelar l'any 1995 en una entrevista a Antena 3, inèdita fins a dia d'avui, que:

durant la transició no es va fer un referèndum sobre si s'havia de reinstaurar la monarquia o establir una república, perquè les enquestes deien que els partidaris del rei perdrien.

En aquesta entrevista, que publica ara La SextaSuárez va explicar, tapant el micròfon de solapa que portava a la camisa, que "simplement" no es va preguntar perquè "quan la major part dels caps de govern estrangers demanaven que es fes un referèndum sobre monarquia o república, feia enquestes i perdíem".

Davant la possibilitat de perdre, doncs, l'expresident va assegurar-se la monarquia "posant el Rei i la paraula monarquia a la llei". Suárez també assegurava aleshores que havia estat el socialista Felipe González qui havia demanat "als altres (als governs estrangers) que demanessin" [el referèndum]. 

Adolfo Suárez, va assegurar a través de la Reforma Política del 1977 la permanència de la institució.
El Nacional 

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada