Benvolguts,
L’autor ens explica la trista conseqüència del Compromís de Casp.
Tot apuntava que la successió es resoldria seguint la línia
dinàstica catalana, en aquest cas dels Berenguer-Urgell.
Però a darrera
hora, poderosos estaments de la societat –enfrontats a la figura de Jaume– van
pressionar el rei Martí per deixar la successió en suspens. Martí va acabar
morint sense nomenar un hereu. A Casp (1412) es va fer efectiva l'elecció
de Ferran. Jaume va morir després de passar vint anys empresonat. I amb ell
desapareixia per sempre la dinastia
Berenguer.
Vegem
l’apunt:
31
D'OCTUBRE DEL 1413
La fi
de la dinastia reial catalana
Marc
Pons
Barcelona. Dilluns, 31 d'octubre de 2016
1 minut
Barcelona. Dilluns, 31 d'octubre de 2016
1 minut
Jaume d'Urgell
Tal
dia com avui, fa 603 anys, Jaume d'Urgell –de la dinastia Berenguer, que havia governat Catalunya durant set segles i l’Aragó
durant tres-cents anys– es rendia a les tropes de Ferran de Trastàmara, el nou
rei de la corona catalanoaragonesa sorgit de l'assemblea compromissària de
Casp. Jaume d'Urgell i els seus partidaris s'havien revoltat contra el que
consideraven la imposició d'una dinastia –els Trastàmara–, que havia assolit el
poder de forma irregular. La revolta no va tenir èxit perquè el país no va
respondre a la crida urgellista. Ni tampoc ho van fer els aliats exteriors: els
anglesos.
El
principi de la fi, però, no es va produir a Balaguer –últim reducte
urgellista–. Tres anys abans havia mort el rei Martí l'Humà sense descendència.
Poc abans s'havia associat Jaume d'Urgell –cosí tercer i cunyat del rei– a les
responsabilitats de govern pròpies d'un príncep hereu. Tot apuntava que la successió es resoldria
seguint la línia dinàstica catalana, en aquest cas dels Berenguer-Urgell. Però
a darrera hora, poderosos estaments de la societat –enfrontats a la figura de
Jaume– van pressionar el rei Martí per deixar la successió en suspens. Martí va
acabar morint sense nomenar un hereu.
A Casp
(1412) es va fer efectiva l'elecció
de Ferran. El
nou rei, però, només posar el cul al tron va xocar amb tots els seus
partidaris. Amb l'aristocràcia aragonesa i amb la valenciana. També
amb la burgesia mercantil barcelonina. El Trastàmara aspirava a imposar un regim autoritari de
tradició castellana sobre uns estaments d'arrel feudal que tenien profundament
interioritzada la cultura secular de pacte. I,
aprofitant el desgavell inicial, els urgellistes van iniciar una revolta que
acabaria tràgicament. Jaume va morir després de passar vint anys empresonat. I
amb ell desapareixia per sempre la dinastia Berenguer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada