Benvolguts,
Ens adrecem al Parlament i al Govern de Catalunya: Tornem a parlar de la prova del foc o del caixa o faixa.
Ara és l’hora catalans! Ja vàrem superar la
massa crítica! I ara ja hem ultrapassat el punt de no-retorn. Som-hi! El poble
i les seves organitzacions i institucions us ajudaran!
Farem el referèndum SÍ o SÍ!
El que no podem fer és
perdre la dignitat (recordeu
Tarradellas!). No podem tornar a fer el ridícul! Si el nostre Parlament va
decidir que ens alliberàvem del jou del TC
i de tots els altres tribunals espanyols comprats amb l’or de l’IBEX, ara no podem tirar endarrere. El
mon ens mira. Siguem-ne dignes!!!
Recordem que la sentència màxima de la relació
entre els comtes catalans i els reis en els actes de jurament dels reis a les
Constitucions catalanes era:
"Nós, que som tant com vós, i junts més que vós, us
hem triat com el nostre Senyor i Rei si conserveu els nostres drets i
llibertats, i si non, non".
Crec
que està clar que els manaies que fa 300
anys que patim es mereixen que se’ls expliqui aquesta sentència per si no l’han
sentida mai!
I com que no han conservat els nostres drets i
llibertats sinó tot al contrari, actuant en conseqüència, fem que s’executi la
sentència:
“i si non,
non".
Vegem l'Editorial engrescador del José Antich:
Editorial
Uns pressupostos
per calibrar l''Operació Diàleg'
José Antich
Barcelona. Dimarts, 29 de novembre de 2016
Barcelona. Dimarts, 29 de novembre de 2016
La presentació dels pressupostos de la
Generalitat per a l'any 2017 i, com estava previst, la incorporació
d'una disposició addicional al projecte perquè el Govern pugui dur a terme el
seu compromís de celebrar un referèndum a Catalunya el proper
any permetrà calibrar l'abast real de la denominada Operació Diàleg posada en
marxa per la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. Ningú dubta que l'Executiu de Mariano Rajoy no permetrà
el referèndum però serà interessant veure si la resposta continua sent
exclusivament una impugnació després del corresponent Consell de Ministres dels divendres, com era fins ara. També, quan
s'agenda l'entrevista entre els dos vicepresidents -Soraya i Junqueras- la data
de la qual no ha transcendit i que podria celebrar-se en qualsevol moment.
En qualsevol cas, el vicepresident Junqueras ha
respost amb uns pressupostos que
contemplen una millora social evident, tancant el flanc de l'esquerra de la millor manera
possible, més enllà de la resposta previsible dels partits de
l'oposició. Tanmateix, tothom sap que construir discursos destructius d'uns
pressupostos és relativament fàcil i tampoc no és gens estrany que PP, C's, PSC i Catalunya Sí que es Pot
arribin a exposar, en ocasions, arguments similars des de posicions
ideològiques tan diferents. La batalla d'aquests pressupostos no és aquesta ni
per al Govern, ni per a la CUP, ni per a l'oposició.
La
batalla real, la de fons, la que permetrà continuar o no continuar el procés,
és si es garanteix o no la celebració del referèndum.
Puigdemont i Junqueras han complert el seu
compromís parlamentari que, utilitzant les seves paraules, era referèndum sí o sí, i la CUP, en aquest aspecte, té poc a
retreure'ls. És cert que és un primer compromís, però amb els pressupostos
difícilment es pot anar, ara com ara, més enllà. La partida d'escacs es desplaçarà a la comissió
organitzadora del referèndum que, per encàrrec del president, dirigeix
Junqueras. Sempre, en paraules de
Puigdemont i que traslladarà Junqueras a la vicepresidenta, mantenint la
voluntat d'acord amb l'Estat, que és
ferm, encara que ara com ara no recíproca, fins a l'últim moment. És allà on
s'han de començar a veure signes evidents que hi ha una intenció real de
celebrar-ho ja que la maquinària s'ha d'activar,
han de convocar-se concursos administratius i cal enviar un missatge a la
comunitat internacional que el tema és a l'agenda del 2017. Aquesta serà la
veritable prova de foc.
José Antich
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada