Benvolguts,
Avui ens plau explicar-vos
les descobertes arqueològiques submarines efectuades amb l’Ictineu3,
el primer submarí científic català
de la nostra època “i diem primer de la nostra època” perquè l’empordanès
Narcís Monturiol ja n’havia construït
dues unitats, Ictineu1 i Ictineu2 fa 150 anys. El primer era de tracció de sang
(4 o 5 homes a l’interior de l’artefacte feien moure l’hèlix). El segon era amb
tracció de màquina de vapor, l’única font d’energia de l’època per a aquestes
funcions. Evidentment els científics que han desenvolupat l’Ictineu3 no podien
anomenar-lo de forma més escaient, en memòria de Monturiol.
Aquest Ictineu3 pesa 5,5
tones, té una llargada de 4,8 metres, una alçada de 3 metres i una amplada d’1,9
metres. És propulsat amb 8 motors alimentats amb bateries de liti que accionen
8 hèlixs i que li permeten avançar en totes direccions dins de l’aigua.
L’Ictineu3 pot allotjar 3 tripulants i té una autonomia de 96 hores. Es pot
submergir fins a 1.000 metres de profunditat. Està completament dissenyat a Catalunya,
per científics i enginyers catalans.
Aquesta setmana ha estat
notícia la descoberta d’un vaixell romà del segle I a les Illes Formigues,
entre Palamós i Llafranc, en el que han treballat conjuntament els
submarinistes i el submarí.
Terminologia:
Derelicte, en castellà
pecio, restes de vaixell en el mar.
Tecnologia:
Segons explica l’article
de més avall:
La troballa s'ha fet gràcies a
la campanya arqueològica que s'ha fet amb el submarí Ictineu 3, que ha permès treballar
durant hores a fondàries on els
submarinistes ho tindrien difícil.
El
submarí Ictineu 3 ha marcat un punt d'inflexió, perquè ha
permès estudiar durant hores fondàries on els submarinistes, equipats amb
aparells especials, no podrien estar-s'hi més de 30 minuts.
Aquest detall és
important perquè, com és conegut, els submarinistes no poden anar a molta
profunditat ni s’hi poden estar massa estona. A més cal que segueixin un estricte
protocol
de temps-profunditat sobretot en la pujada. El problema és ara molt conegut
i es degut a que a mida que es va a més profunditat la pressió augmenta d’una
atmosfera o bar cada 10 metres (per tant a 50 m hi ha 6 bars) i
el gas
nitrògen de l’aire (l’aire que respirem té 4 parts de nitrogen i una
part d’oxigen) es va dissolent en la sang del submarinista. Aquest procés no és
perillós, però el que sí que és perillós és la descompressió que es
produeix quan el submarinista torna cap a la superfície que fa que el nitrogen
dissolt es converteixi un altre cop a element gasós i produeixi una
embòlia molt sovint mortal. Els protocols de retorn a la superfície obliguen a
pujar molt pausadament i romandre en profunditats intermèdies minuts o hores
segons la màxima profunditat a què s’ha arribat i l’estona que s’hi ha estat.
En aquest cas el
derelicte es troba a 40 metres de profunditat. Els submarinistes tenen
dificultats a baixar a més profunditat
encara que s’han fet proves usant altres mescles de gasos, oxigen més argó per
exemple, però la profunditat no pot ser superior a 80 metres. És interessant de
pensar que si només amb bussejadors s’han trobat bones quantitats de derelictes,
si es baixés més avall hi ha tot un nou mon per descobrir.
Vegem ara l’article de l’ACN (amb l’enllaç es pot
obrir el vídeo de 4 minuts on es veu l’evolució del submarí i dels
submarinistes):
Els
arqueòlegs descobreixen amb l'Ictineu 3 el vaixell romà més ben conservat del
país
El derelicte es troba a
més de 40 metres de profunditat,
transportava àmfores de salsa de peix i data del segle I dC
09.11.2016 | 17:20
ACN. Els arqueòlegs han descobert a
la zona de les illes Formigues les restes del vaixell
romà més ben conservat de Catalunya. El derelicte es troba a més de 40 metres de profunditat,
transportava àmfores de salsa de peix de la Bètica (l'actual
Andalusia) i d'entrada es creu que data del segle I dC, en plena
època imperial.
A tot el Mediterrani,
només hi ha tres vaixells més d'aquesta època que s'hagin trobat en bon estat
de conservació.
La
troballa s'ha fet gràcies a la campanya arqueològica que s'ha fet amb el submarí
Ictineu 3, que ha permès treballar durant hores a
fondàries on els submarinistes ho tindrien difícil.
El responsable del Centre d'Arqueologia
Subaquàtica de Catalunya (CASC), Gustau Vivar, explica que l'any vinent les
restes es començaran a excavar en profunditat. De moment, s'han trobat 37
àmfores en un espai de 2 metres quadrats. Es creu que el vaixell, que està
tapat per la sorra, en pot arribar a fer 15.
La descoberta del derelicte s'ha fet durant la campanya arqueològica que
els arqueòlegs del CASC i el submarí científic
Ictineu 3 han fet durant aquest octubre al Baix
Empordà.
El submarí Ictineu 3 ha
marcat un punt d'inflexió, perquè ha permès estudiar durant hores fondàries on
els submarinistes, equipats amb aparells especials, no podrien estar-s'hi més
de 30 minuts.
La campanya s'ha centrat en el litoral de Sant Feliu de Guíxols, Palamós i
Palafrugell. Segons ha explicat Gustau Vivar, a l'hora de fer les
prospeccions, els arqueòlegs han comptat amb l'ajuda d'un submarinista de Vic i
un pescador de Palamós, que els havien informat dels punts on el fons marí
guardava possibles jaciments.
Al llarg d'aquestes setmanes, l'Ictineu
3 ha fet 22 immersions a profunditats d'entre 20 i 70 metres. I ha estat a
la zona de les illes Formigues on els arqueòlegs han fet una troballa
excepcional: les restes d'un vaixell romà que, a priori, data del segle I dC i
que és "el més ben conservat de Catalunya", com ha concretat Vivar.
Carregat amb salsa de peix
De moment, el derelicte encara no s'ha començat a
excavar (això es farà a partir de l'estiu vinent). Però amb tan sols 2 metres
quadrats de jaciment, els arqueòlegs del CASC ja n'han tingut prou per
confirmar la importància d'aquest vaixell. En aquesta àrea, i només removent la
sorra del fons amb la mà, hi han trobat fins a 37 àmfores. Són de color verd,
del tipus 'Dressel XI', estan tapades amb suro o ceràmica i contenen gàrum
(salsa de peix) procedent de la Bètica (Andalusia).
"Per allò que hem vist, intuïm que aquest
vaixell faria com a mínim 15 metres de llargada", ha concretat Vivar.
"N'hi ha d'altres de paral·lels al Mediterrani i es tracta de naus que
solien portar carregaments d'entre 1.000 i 2.000 àmfores", ha precisat el
responsable del CASC.
A més de 40 metres
Les restes del vaixell romà es troben a més de 40
metres de profunditat. De moment, allò que s'ha fet és documentar-ne
l'existència.
Serà a partir del 2017, quan amb el 'Thetis' i l'Ictineu 3, els arqueòlegs n'iniciïn
l'excavació i vagin confirmant les hipòtesis que s'han fet a hores d'ara.
"Creiem que trobarem fusta ben conservada,
perquè intuïm que el carregament d'àmfores que hi havia a la bodega ha aguantat
l'estructura del vaixell", precisa Vivar.
Saber quin itinerari feia el vaixell, i per què es
va enfonsar, són incògnites que de moment queden a l'aire. "Hem d'estudiar
bé per què està allà, perquè no li toca enfonsar-se allà on és", ha
precisat Vivar. I és que aquest derelicte, de fet, s'allunya de la zona d'esculls
situada entre el cap de Begur i les Formigues (un espai on també s'han trobat
altres jaciments).
Per fer-ne l'excavació, però, caldrà comptat amb
un grup especialitzat de submarinistes. De fet, el CASC ja porta anys preparant-lo, i ja l'ha posat a prova en dos
jaciments més del litoral gironí: el de Cap de Vol (situat a 24 metres de
profunditat) i el de Cala Cativa (a 33 metres).
Amb l'exploració del derelicte de
les Formigues, serà el primer cop que els bussos baixin a més de 40 metres de fondària. El grup especialitzat està
format per deu arqueòlegs catalans i deu més d'estrangers, que se subdividiran
en quatre equips i faran dues immersions diàries (de
mitja hora cadascuna).
Tres més al Mediterrani
Si és confirmen les hipòtesis, el derelicte romà
d'època imperial localitzat al Baix Empordà serà únic a Catalunya. De fet, a
tot el Mediterrani només s'han localitzat tres vaixells més de característiques
similars. Un d'ells a Alacant i els altres dos a l'estret de Bonifaci (entre
Còrsega i Sardenya).
Segons ha precisat el responsable del CASC, són
vaixells romans "molt grossos, que transportaven grans càrregues d'àmfores
i també lingots de plom i coure a la part inferior del vaixell". És a dir,
que en el cas del derelicte del Baix Empordà, la seva càrrega també podria ser
mixta. Sovint, procedien de la Bètica i es dirigien cap a Roma amb els
carregaments de gàrum, per abastir les tavernes de la capital de l'imperi.
Evitar l'espoli
Gustau Vivar ha precisat que el derelicte del Baix
Empordà, tot i
estar situat a més de 40 metres de profunditat, pateix "un perill d'espoli
real". Per això, precisament, el CASC ha volgut informar de la troballa,
per ajudar a preservar-lo.
"Pensem que quanta més gent en conegui
l'existència, més fàcil serà de protegir; a Catalunya tenim 835 documentats
jaciments subaquàtics i no podem posar-hi un mosso a cadascun", ha dit el
responsable del CASC. "Però sí tothom sap l'existència del del Baix Empordà,
quan vegin alguna barca a prop i pensin que hi fa mal, ens podran alertar",
hi ha afegit.
A la mateixa zona els arqueòlegs també hi han trobat altres jaciments.
Aquests, però, de moment, els mantenen en secret. Entre Palamós i Palafrugell
se'n tenen nou més de documentats, dels quals cinc s'han descobert en aquesta
campanya on hi ha pres part l'Ictineu 3.
Fita internacional
A banda de les troballes arqueològiques, la
campanya d'aquest octubre també ha permès que el submarí elèctric hagi assolit "una fita
internacional", com ha precisat una de les portaveus de
l'empresa, Carme Parareda. En concret, ha recorregut 12 quilòmetres entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós d'una sola
tacada. "Fer
aquesta distància de manera totalment autònoma, propulsat per electricitat, és
un assoliment", ha concretat.
Durant l'exploració al Baix Empordà, l'Ictineu
3 s'ha estat 66 hores a l'aigua (de les quals, 31 submergit). Equipat amb uns focus molt potents, l'aparell està dissenyat per submergir-se a fondàries de
fins a 1.000 metres.
ACN
Joan A. Forès
Reflexions
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEndavant i visca Catalunya
ResponEliminaEs emocionant veure com se segueix el camí que va iniciar Monturiol, amb el mateix esperit cientific i alhora patriòtic. Això em porta a pensar, que potser la utopia (la de Monturiol i la nostra) no està tan lluny.
ResponElimina