Benvolguts,
Aquest
dia 17 és digne de ser recordat perquè al matí el Felipe6 ha inaugurat el curs
al Congreso de Madrid i a la tarda al Foment del Treball Nacional de Barcelona
l’han obsequiat amb una explicació dels problemes que comporta per Catalunya
pertànyer (amb tots els sentits de la paraula, concretament amb aquell que diu Mia o de la tumba fria! o aquell altre que diu La maté porqué era mia!) a Espanya.
Diu el Pepe Antich que:
El Felipe6 va parlar de respecte i de compliment de la llei, de l'acatament de les sentències del Tribunal Constitucional i que
Espanya no podia negar-se a si mateixa tal com és, ja que no podia renunciar al seu propi ser.
M'ha semblat que coneixia aquesta frase i he trobat un equivalent en l'arxiu d'acudits gràfics del Perich...
Vegem
la part de la tarda:
EDITORIAL
El dia que les
parets de Foment van espetegar
José Antich
Barcelona. Dijous, 17 de novembre de 2016
2 minuts
Valdrà la pena recordar
la data del 17 de novembre del 2016 i el lloc, la seu de la patronal catalana Foment
del Treball, com el moment del canvi de rasant de les institucions catalanes amb la Monarquia
espanyola. Un president de la Generalitat arribat al càrrec fa
només una mica més de deu mesos, en ple procés sobiranista, i
de qui encara, moltes vegades, el seu cognom es pronuncia malament
als cenacles de Madrid,
ha
pronunciat el discurs més clar, dur i contundent de quina és la situació de
Catalunya respecte a Madrid amb dos espectadors de luxe a la sala, el rei Felip
VI i la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.
La intervenció de Carles
Puigdemont davant d'un molt nombrós grup d'empresaris, alguns, importants,
incòmodes, però molts de més satisfets conté en molt pocs minuts el Memorial de Greuges més
aclaridor de la situació actual, de les relacions passades i presents entre Catalunya
i Espanya.
És, sens dubte, el
discurs més important de Puigdemont en la seva nova etapa política. Sobretot, perquè és gairebé irrebatible en el sentiment d'una
gran majoria de catalans respecte al maltractament de l'Estat en allò que
respecta, entre altres coses, al finançament autonòmic, als problemes en les
infraestructures, a la judicialització de la vida política i al desig de
celebrar un referèndum d'independència acordat amb l'Estat. Va ser una llàstima no saber què en pensava el Rei,
ja que, com és costum, venia de Madrid amb un
discurs escrit, sense la més mínima referència a Catalunya, i del
qual no se'n va apartar ni un mil·límetre. Soraya Sáenz de Santamaría, la
ministra encarregada de la carpeta catalana per decisió del president Rajoy per
a aquesta nova legislatura espanyola, no va parlar en públic en aquesta ocasió
i es va evitar així la repetició del que va succeir fa tres anys quan el
llavors president de la Generalitat Artur Mas no va assistir a l'acte
anual de la patronal catalana pel paper subsidiari que li van reservar Foment
i Moncloa.
El Rei sí que havia
parlat, en canvi, a Madrid sobre Catalunya durant la sessió
solemne d'obertura oficial de l'acabada d'estrenar legislatura espanyola. Allà,
a la Carrera de San Jerónimo i davant de les principals
institucions de l'Estat, va parlar de respecte i
de compliment de la llei, de l'acatament de
les sentències del Tribunal Constitucional i que Espanya no podia negar-se a si
mateixa tal com és, ja que no podia renunciar al seu propi ser. Tampoc no podia
renunciar al patrimoni comú, des del qual va demanar continuar edificant
un futur compartit. Un discurs en
perfecta sintonia amb les posicions del govern del PP però també amb el
que han expressat PSOE i Ciutadans.
Dos
discursos, el del matí i el de la nit, tan allunyats com la distància que hi ha
avui entre les ciutats en què van ser pronunciats i la diferència horària en
què es van produir.
José Antich
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada