Benvolguts,
Ja es veu que tenim fullaraca ministerial i mediática
per estona…
En Xevi Xirgo ens adverteix de la campanya que les clavegueres mediàtiques de l'estat (fins i tot sense la mediació del Marcelo) ens faran. Però tranquils. En castellà diuen "Ladran luego cabalgamos!"
Precisament en L’Esportiu d’avui, el seu filòsof de capçalera, Lluís Simon, fa aquest curt:
Campanyes
mediàtiques
La
que fan a Madrid perquè Cristiano guanyi la Pilota d'Or no és res al costat de
la que faran molts mitjans a Catalunya perquè renunciem al referèndum.
Ja es mastega, que de cara a la galeria internacional faran el ridícul (que és el que segons en Tarradellas els polítics no poden mai fer). No ens faran ni pena, però almenys riurem una bona estona a cada acció que emprenguin i encara riurem més quan es fotin la nata a continuació.
Per la nostra salut mental i la del procés, crec que no hauríem de fer-los ni "punyetero" cas i no hauríem de distreure'ns del nostre treball de cada dia. Ara que venen dies emocionants!!!
Vegem l’article d’en Xevi Xirgo:
22 novembre 2016 2.00 h
/A LA TRES/
Operación
Diálogo
Xevi Xirgo - Xxirgo@Elpuntavui.Cat
“Preparin-se, que ara vénen uns dies de carícies i afalacs. Ens
amanyaguen
Preparin-se, ja els ho vaig advertir diumenge, que
ara baixa l'Operación Diálogo. I baixa amb la connivència de tots els mitjans de comunicació d'allà (i
de la immensa majoria dels d'aquí, tot sigui dit), amb tots els altaveus predisposats a magnificar-lo, i amb la complicitat (i ara perdonin-me l'expressió) de tots els
porucs i cagadubtes d'aquí, que és allò que
a les estadístiques surt sota l'epígraf dels indecisos. Torna a venir una etapa de “diàleg i consens”. Enric Millo fa crides al diàleg, la Soraya Sáenz de
Santamaría vol “unir
voluntats” i evitar “escenaris de radicalitat” (com si l'ús
que ells fan del TC no ho fos) i ara
resulta que fins i tot Rajoy planifica que un dia d'aquests el Consell de Ministres es podria venir a
reunir a Barcelona. Ha, ha, ha. La vicepresidenta Soraya ara ens
començarà a caure simpàtica i vindrà a Catalunya
a dir-nos que sí, que no l'havíem entès bé i que els quaranta i tants punts que
el president Puigdemont va portar mesos enrere a Madrid a Rajoy per ser
discutits, resulta
que ara són tots tractables i acordables. Fins i tot el
vicepresident Junqueras, l'independentista líder dels independentistes
autèntics, es reunirà amb ella per parlar d'aquests punts i es faran, segur, una foto somrients. A
Madrid han arribat, suposo, a la conclusió que internacionalment no s'estava entenent el seu
immobilisme, mentre que el relat del clam al diàleg fet des de Catalunya estava tenint acceptació.
Doncs ara, ja ho veuen, canvi de tàctica: ens passarem dies i dies –mesos, diria jo–
sentint la seva predisposició al diàleg, a parlar allà on calgui i amb qui
calgui, fins i tot sense línies vermelles. No descartin que un dia d'aquests fins i tot el
rei acabi fent una crida al diàleg a les dues parts. Millo i el seu discurs d'ahir de presa de possessió
del càrrec n'és el màxim exponent, d'aquesta nova estratègia del PP: “Volen diàleg? Doncs els en donarem!” Aquesta
és la nova estratègia popular. Amanyagar-nos. Carícies i afalacs. Donar-nos peixet mentre van fent via judicialment (que això sí que és una prova de diàleg) i no accepten el
tracte bilateral que els demana Puigdemont.
La sort (o la desgràcia) és que, un cop més, la clau de l'èxit o el fracàs
de la seva nova estratègia no la tenen pas ells. La tenim nosaltres. I es diu
unitat.
Xevi Xirgo
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada