Benvolguts,
Seguim amb les efemèrides
d’en Marc Pons. Avui parla de la continuació de l’episodi del rei Ramir d’Aragó que després
de liquidar tota la noblesa aragonesa que no estava d’acord amb la seva idea
confederal i no autoritària, l'episodi anomenat de La Campana de Huesca, i
tement que Castella tornés a atacar
l'Aragó (L’Aragó encara eren fonamentalment els comtats
muntanyencs de Sobrarbe i Ribagorça), i abans de la recuperació de Saragossa de
mans dels musulmans, Ramir va fer un tracte amb el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona que consistia a lliurar-li la seva filla Petronila, Peronella en
català, que només tenia un any, a l’ensems del seu regne, Regne d’Aragó (recordem que en aquella època
els reis eren propietaris de vides i hisendes del país on regnaven). Ramon Berenguer IV tenia 24 anys en aquell moment.
El tracte continuava de forma tal que
el comte de Barcelona quedava des d’aquell moment propietari del Regne d’Aragó i
que el seu fill hereu si n’arribava a tenir passaria a ser comte de Barcelona i
rei d’Aragó. El tracte seguia que si la filla Peronella arribava a la majoria d’edat
dels 14 anys es casaria amb Ramon Berenguer IV i si tenia un fill aquest seria
el rei d’Aragó. Si la nena moria abans de consumar el matrimoni o si es moria
sense tenir cap fill baró, l’hereu de Ramon Berenguer passaria a ser comte de Barcelona
i rei d’Aragó.
Vegem la continuació de la història:
11 DE NOVEMBRE DEL 1164
L'inici de la
singladura catalano-aragonesa
Marc Pons
Tarragona. Divendres, 11 de novembre de 2016
Tarragona. Divendres, 11 de novembre de 2016
Tal dia com avui, fa 852 anys, Ramon Alfons era
coronat -a Saragossa- rei d'Aragó. Ramon Alfons era el primogènit de la parella formada per Ramon Berenguer
IV -comte independent de Barcelona- i Peronella d'Aragó -filla i hereva del rei
Ramir d'Aragó-. Tot i que el seu pare -en virtut del matrimoni- havia estat
associat al tron aragonès, Ramon Alfons -que prendria el nom d'Alfons- va
ser el primer que va dur sobre la seva testa les dues corones. I és per tant
l'iniciador d'una singladura conjunta a través
d'una dinastia -els Berenguer-Aragó- que regiria els destins de
la corona catalano-aragonesa durant 246 anys. Fins a la mort de Martí
l'Humà (1410).
Quan va ser coronat rei
d'Aragó ja era comte independent de Barcelona. El seu pare -Ramon
Berenguer IV- havia mort poc abans. En canvi la seva mare -Peronella- encara
vivia. Però les oligarquies aragoneses tenien molt interès a
consolidar la xarxa política i econòmica amb Barcelona -amb Catalunya, en
definitiva- que s'havia començat a teixir trenta anys abans.
L'amenaça
d'invasió -i desaparició- d'Aragó a mans -i
armes- castellanes i navarreses persistia. I
l'amenaça conspirativa dels ordes religiosos no s'havia
eradicat. Els magnats aragonesos van fer ús dels acords matrimonials dels pares
d'Alfons i -mort el pare- el van coronar sense dilació.
S'iniciava la corona d'Aragó. Una confederació
de països independents formada inicialment per Barcelona (el
futur Principat de Catalunya) i Aragó. Amb el temps els
regnes de Mallorca, València, Sardenya, Sicília, Atenes i
Nàpols -creats a propòsit per la pròpia corona- s'hi afegirien.
Un model polític que -salvant les distàncies històriques i
cronològiques- inspira edificis polítics contemporanis com l'actual Unió
Europea. Els diferents països de la Corona es van governar amb les
seves pròpies institucions i les seves pròpies lleis.
Fins
al 1714-15, que el primer Borbó -amb una devastadora guerra
de conquesta- els va reduir a la categoria de simples províncies de
Castella.
Marc Pons
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada