10/12/2016. Resum dels darrers comentaris del Bloc Reflexions sobre la situació política de l’Estat espanyol i el seu litigi perpetu amb Catalunya. Des del començament de l’”Operación dialogo”. Diàlegs. Perich. Catalanofòbia. Sidrals. Franquisme i Borbofranquisme. España Una, Grande y Libre. Fatxenderia dels hereus del Fraga. Malgrat tot, estem guanyant per 10 a 0! Al·leluia! Visca la República catalana!

Benvolguts,

Articles a estudiar sobre la situació del “sidral” des que Madrid es va inventar l’Operació Diàleg”.

En cada article que comentem hi afegim un acudit gràfic del Perich, sempre adient amb la situació que s’explica. El Perich fa 40 anys en dates al voltant de la mort del gran dictador, va publicar un llibre genial que s’anomena Diàlegs entre el poder i el no poder, i que presenta moltes de les situacions d’impotència dels súbdits contra la prepotència dels amos, que es repeteixen actualment...

Genial frase del ministre Catalá, en la línia del Perich:

09/12/2016. ACN. La desesperació del govern espanyol davant el procés fa mentir vilment els seus ministres. "Ens preocupa el moment actual i sobretot el futur, ser capaços de trobar solucions cap a un debat polític i social existent a Catalunya". El ministre Català ha assenyalat que "existeix la figura del referèndum" però ha reiterat que les consultes als ciutadans només es poden fer "dins el marc de les competències del convocant".

L’Enric Vila explica com el borbofranquisme pretén descafeïnar el referèndum. I ens farà perdre temps que és el mètode usat a bastament pels gobiernos espanyols per descafeïnar qualsevol procés d’emancipació català. Allò que en diem “sidral”...

09/12/2016. Franquisme. Enric Vila. Descafeïnar el referéndum. El sidral. És probable que l'Operació Diàleg i el reformisme Constitucional s'acabin utilitzant per intentar integrar el resultat del referèndum en un debat més ampli de caràcter espanyol. Podria ser que l'Estat mirés de descafeïnar el dret a l'autodeterminació exactament igual que el 1978 va descafeïnar la condició nacional de Catalunya convertint-la en nacionalitat.

Han fotut fora el Fernández Díaz, l’afinador d’autonomies díscoles, i el seu successor fa mèrits:

09/12/2016. Franquisme. Zoido, sobre la cimera de Puigdemont: "Som majoritaris i hem d'imposar nosaltres el diàleg i no cedir a aquesta mena de xantatge que en ocasions es vol fer a la resta d'espanyols". Pertany a l’estranya (o no) mena d’andalusos que van piulant que “Los andaluces hemos levantado Cataluña”. Els raonaments d’aquest senyor que és advocat, jutge i polític són de jutjat de guàrdia.

D’aquesta mena d’articles els francesos en diuen “À ne pas manquer!” Articles indispensables! Aquest és un relat molt ben fet sobre el franquisme, provinent del borbonisme, aplicat a l’estament judicial. L’article finalitza esmentant l’Estatut de Roma del 1998 pel qual es constitueix la Cort Penal Internacional, ratificat per Espanya el 2014. En aquest cas s’explica que Espanya infringeix gairebé tots els articles de l’Estatut de Roma…

28/11/2016. Franquisme. Alfredo Bienzobas. Els jutges en una Catalunya ocupada. Opinions dels múltiples fatxes del PPSOE i dels seus avantpassats, sobre Catalunya i la Unidad de España, Calvo Sotelo, Negrin, Queipo de Llano, Franco, Azaña. Parla del genocidi de Catalunya per part de l’absolutisme borbònic. Estatut de Roma del 1998 pel qual es constitueix la Cort Penal Internacional, ratificat per Espanya el 2014.

Comentari a l’article sobre la pèrdua d’identitat dels catalans explicada en aquest cas en referència al català descurat que es parla actualment, incidint en el tret més característic d’una llengua que és la seva estructura:

05/12/2016. Catalanofòbia. Salvi Pardàs. Qui perd els pronoms, perd la identitat. El 1939 el govern franquista, les forces d’ocupació, van eliminar el català de la nostra vida. El català no existia, no havia existit mai, a més si hagués existit seria un dialecte (un dels pamflets franquistes de l’any 37, quan els rebels havien entrat a Euskadi deia “Prohibido el catalan, el vasco y otros dialectos”). Cap escola o Universitat en català. Cap llibre en català, cap diari en català, quan abans de la guerra n’hi havia un gavadal...

Repàs del robatori continuat de l’Estat espanyol a Catalunya. Per acció o per omissió, acció perquè les nostres contribucions a la Hisenda espanyola són molt, mooolt superiors al retorn que rebem, omissió perquè l’Estat del PPSOE manté les nostres infraestructures sota mínims, rodalies, mercaderies, peatges, carreteres i camins de carro, amb pressupostos que mai no es compleixen, any rere any:

01/12/2016.Franquisme. Editorial. José Antich. Montoro sempre guanya (però Junqueras no calla). El Consell de Política Fiscal i Financera és un organisme curiós. El ministre d'Hisenda informa sobre quina és la seva decisió. Torn de paraules. Es vota. El vot del ministeri val més que el de totes les autonomies juntes. Per què només menys de la tercera part de diners en efectiu procedents del impostos dels catalans, tornen? A sant de què hi ha aquesta distribució?

L’església, la magistratura i la policia es mantenen intactes després de la mort de Franco el 1975 i la transició del 1978:

06/12/2016. Franquisme. DIA DE LA CONSTITUCIÓ. El Tribunal Constitucional, crònica d'una degradació. Pep Martí. Del TC que va deixar la LOAPA fora de combat a l’actual hi ha un gir cap a la recentralització de l’Estat. 1981: L’església, la magistratura i la policia es mantenen intactes després de la mort de Franco el 1975 i la transició del 1978. El TC no pot fer tasques pròpies d'un tribunal sancionador perquè és un àrbitre, no forma part del poder judicial".

En l’ambient de la Transacció, que no transició, de l’any 78, La Constitució, les raons del NO, fou un llibre que no va influir prou al poble, anestesiat després de 3 anys de guerra i 40 de franquisme. Avui comentem un article d'un dels pares d'aquest llibre:

29/11/2016. Franquisme. Humbert Roma. El feixisme encara és viu entre nosaltres. Qui vota PPSOECiudadanos vol dir que està amarat de Franquisme sociològic. El Franquisme sociològic es pot expressar com una Síndrome d’Estocolm Col·lectiva. Al 1978 els franquistes ho tenien clar, en sabien més, tenien els tancs al seu costat, i mireu els resultats i l’oposició eren una colla de babaus i mireu per tant també el resultat...

Joan A. Forès

Reflexions