Benvolguts,
Atenció! Aquest article és de fa un any i escaig. Tanmateix continua sent absolutament vàlid.
Presentem una molt bona
explicació de l’Andreu Mas sobre les qualificacions financeres depenent de que
siguem una autonomia o un estat independent. Es presenta en una taula molt intel·ligible.
La taula és explícita:
- Els Estats més ben qualificats són els països als quals voldríem assemblar-nos, Alemanya, Dinamarca, Suècia, Àustria, Finlàndia.
- I els Estats més mal qualificats són Costa Rica, Hongria i la Comunidad Autónoma del noreste de España o sigui de Catalunya, o sigui els països amb els que ens assemblem.
Segons l’estudi la
qualificació d’una Catalunya
independent estaria al mateix nivell que Israel
o Corea del Sud.
Fixem-nos a més que països
emancipats després de la desfeta de l’URSS el 1991, Eslovàquia, Polònia, Eslovènia i Croàcia estan prou ben situats en
la taula, però totes tanmateix per sota de la posició estimada d’una Catalunya
independent...
Vegem l’article:
POLÍTICA
BARCELONA - 25 setembre 2015 2.00 h
Per què hem de
votar sí? Per tenir crèdit financer als mercats internacionals!
Catalunya passaria de tenir una qualificació de bo porqueria a
tenir el ràting d'A+, el mateix que Israel
L'escanyament econòmic actual fa que el finançament del govern
depengui de l'Estat
Andreu Mas
Actualment, la Catalunya autonòmica no pot
recórrer al que coneixem com “els
mercats” per completar el seu finançament. La liquiditat de l'administració
catalana passa per Madrid i depèn de la voluntat política del ministre d'Hisenda, que és qui té
l'aixeta del Fons de Liquiditat
Autonòmic (FLA).
Les coses serien molt diferents en una Catalunya estat. Amb la independència, el Principat podria recórrer als mercats financers internacionals per garantir-se el finançament necessari. Els mercats, però, no deixen els diners a qualsevol. Cal tenir una determinada qualificació de risc financer (l'anomenat ràting) per poder aspirar al finançament en unes condicions millors o pitjors, o simplement per tenir la possibilitat de demanar-ne.
El gener d'aquest any, la Comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya va presentar l'estudi Aproximació
al risc sobirà d'un estat català. L'estudi concloïa que, en una
Catalunya independent, el Principat tindria una qualificació d'A+, la mateixa que tenen Israel i Corea del Sud, en una escala
que va de l'AAA a la CC. L'Estat espanyol té una
qualificació de BBB i la Catalunya actual, de BB, cosa que equival a dir que els valors emesos
pel govern de Catalunya són bons porqueria. I els d'Espanya no estan gaire millor.
Segons els autors de l'estudi –que van fer servir
el mètode de l'agència de qualificació Standard
& Poor's–, “si Catalunya tingués un tracte fiscal similar al del País Basc o Navarra, tindria una
qualificació d'A- i no tindria
problemes econòmics”.
Com que això no és
possible, si Catalunya es decantés per la independència, pujaria de cop set
nivells respecte a la situació actual. Els
economistes encarregats del document, però, parteixen de la hipòtesi que el
procés “serà ordenat i negociat amb
l'Estat espanyol”.
Val a dir que, fa uns anys, el Cercle Català de Negocis va elaborar un
estudi en la mateixa línia, que atorgava a Catalunya
una qualificació entre AA i AAA, és
a dir, en les posicions capdavanteres de l'economia mundial.
Tant l'estudi d'ara com el del CCN consideren que el potencial
econòmic del país “està fora de dubtes” i que el saldo de les
finances públiques serà positiu. El CCN
hi afegia que el PIB per càpita
seria el quart més alt d'Europa.
A+
Un estudi del Col·legi
d'Economistes situa el ràting d'una Catalunya estat en A+
BB La qualificació actual de BB fa que els valors emesos per la Generalitat siguin bons
porqueria
Molt millor anar a la nostra
L'informe sobre la viabilitat fiscal i financera
d'una Catalunya independent elaborat pel Consell
Assessor per a la Transició Nacional (CATN) conclou que si el 2011
Catalunya hagués estat independent hauria ingressat 45.317 milions
d'euros addicionals, corresponents als recursos que ara paguem a
l'administració estatal. Aquesta quantitat, sumada a la desaparició del dèficit
fiscal de 16.000 milions d'euros anuals i al fet que la Generalitat
pogués disposar anualment d'un guany fiscal net a l'entorn del 6% del PIB (entre 11.000 i 12.000 milions d'euros), canviaria molt la manera com ens
miren els mercats. Segons Núria Bosch, catedràtica d'economia pública a la UB i vicepresidenta del CATN,
Espanya es veurà obligada a negociar la secessió, tal com preveu el
Col·legi d'Economistes, perquè si no s'hauria d'empassar un deute que voreja el
100% del PIB espanyol.
Andreu Mas
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada