Benvolguts,
Un interessant arfticle d'en Ferran Requejo que explica com "La Constitució espanyola de 1978 ha fracassat a Catalunya". Incideix específicament en que "El redactat constitucional, fruit d'un "consens" establert en un escenari d'amenaces militars, inclogué unes ambigüitats semàntiques que les institucions centrals posteriorment han trencat en favor d'una visió unitària, uniformitzadora i recentralitzadora de l'Estat.
Vegem-lo:
Dimarts, 20 de desembre del 2016 | 12:27 Recull de
premsa · Política
Ponts
sota l'aigua
Requejo:
"Avui sabem que l'ambigüitat no és mai una bona via per a la defensa i protecció
de les minories"
En un article a la Vanguardia Ferran Requejo
afirma que "La Constitució espanyola de 1978 ha fracassat a
Catalunya" com a conseqüència
ens diu del "desenvolupament
legislatiu i les sentències del Tribunal Constitucional (TC), especialment a
partir de finals dels anys noranta" que han "establert un model
territorial pràctic en què una majoria de ciutadans del país es troba
políticament incòmoda".
I afegeix al respecte que:
"El redactat constitucional, fruit d'un "consens" establert
en un escenari d'amenaces militars, inclogué unes ambigüitats semàntiques que
les institucions centrals posteriorment han trencat en favor d'una visió
unitària, uniformitzadora i recentralitzadora de l'Estat.
Una visió plenament congruent amb el nacionalisme
conservador de la dreta espanyola i amb el jacobinisme predominant de
l'esquerra espanyola. Avui sabem que l'ambigüitat no és mai una bona
via per a la defensa i protecció de les minories"(...) En el cas de
Catalunya el resultat final és un Estat autonòmic mal dissenyat i pitjor
implementat que ha suposat una profunda decepció per a una majoria de
catalans".
Troba molt greu Requejo "la recent decisió del TC en la qual avala
la seva pròpia capacitat de suspendre càrrecs públics en cas de desobediència a
les seves decisions. En contra del que deia la ponència prèvia (no aprovada)
defensada per la vicepresidenta Adela Asúa, el Tribunal Constitucional pot ara
suspendre l'exercici de les funcions de polítics electes. És a dir,
el TC veu conforme a la Constitució que ell mateix pugui inhabilitar del càrrec
polítics escollits democràticament per la ciutadania quan hi veu resistència a
complir les seves decisions. Es tracta d'una decisió que mostra clares
deficiències de les garanties processals i que representa una conculcació dels
drets dels polítics escollits. Crec que es tracta d'una agressió molt greu als principis
liberal-democràtics, un altre indicador de l'erosió i baixa qualitat de l'Estat
de dret espanyol. Resulta informatiu llegir els vots particulars
dels tres magistrats dissidents que s'han oposat al vot de la majoria del
TC".
I conclou "No hi ha ponts reals a l'horitzó. El Govern central i
el TC han cavat tant a fons des d'un autoritarisme jurídic que els possibles ponts se situen
sota l'aigua. L'opció més raonable en termes
democràtics seria que els ciutadans votessin com a Canadà i el Regne Unit (això
és el que a l'estranger bona part dels partits i ciutadans no entenen: que a
Catalunya no es pugui votar com a Escòcia o el Quebec). Tanmateix, allò que
seria més raonable resulta ser un impossible pràctic en el cas espanyol.
L'opció immediata aleshores és una separació fàctica quan les condicions i el
moment siguin propicis. Però per implementar una estratègia unilateral cal ser forts,
molt forts, tenir ben dissenyats els plans d'acció en diversos escenaris (no
només unes lleis), i gestionar el temps d'una manera més intel·ligent que
precipitada. El lideratge polític ha de ser clar, igual que la unitat dels
partits, entitats i majoria ciutadana favorable a la "desconnexió
tranquil·la". Quan els ponts romanen sota l'aigua, és preferible que el riu
esdevingui frontera (europea, suau, porosa... però frontera)".
Ferran Requejo
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada