01/10/2016. Catalanofòbia. Efemèrides. Marc Pons. 1792. Apareix el Diari de Barcelona, el primer que es va editar en català. En l'autorització governativa de l’edició del Diari de Barcelona se li advertia a l’editor que únicament podia publicar articles relacionats amb les ciències naturals, les belles arts, els oficis i poca cosa més. I en castellà. El català estava prohibit en tots els àmbits públics des del 1714.

Benvolguts,

Avui comentem l'efemèrides d'en Marc Pons de títol: 1 d'octubre de 1792. Apareix el Diari de Barcelona, el primer que es va editar en català.

·         En l'autorització governativa de l’edició del Diari de Barcelona se li advertia a l’editor que únicament podia publicar articles relacionats amb les ciències naturals, les belles arts, els oficis i poca cosa més. I en castellà. 

El català estava prohibit en tots els àmbits públics des del 1714.

Aprofitant que estaba comentant aquest apunt he regirat en la meva biblioteca i he escollit el llibre “La persecució política de la llengua catalana” del malaguanyat Francesc Ferrer i Gironès, que està ple d'exemples de la persecució del català als Paisos catalans! I hi he trobat aquesta foto de la Real Cédula de la mateixa època, de 1772:

 on s’explica que els Comerciantes han de llevar sus libros en Idioma Castellano.

    

També en un número extraordinari del Presència de títol “Un estat contra l’escola en català” es pot llegir en la portada de la Real Cédula de 1768 que: 

“y para que en todo el Reyno se actue y escriba en lengua Castellana”

En l'autorització governativa de l’edició del Diari de Barcelona se li advertia a l’editor que únicament podia publicar articles relacionats amb les ciències naturals, les belles arts, els oficis i poca cosa més. I en castellà. El català estava prohibit en tots els àmbits públics des del 1714. 

Els independentistes hauríem d'estar explicant constantment, urbi et orbi, que del 1708 al 1930, Monarquia borbonica, Dictadura de Primo de Rivera, el català estava prohibit als Països Catalans. I també, evidentment, del 1938 al 1975, Dictadura franquista. Des de la Transacció, que no transició, en el règim Borbofranjquista actual el català ha estat alternativament prohibit de facto o putejat com si estigués prohibit, eliminant dels Estatuts la preferència del català, que ha fet que al País Valencià, durant els anys fatxes de govern del PP el català hagi retrocedit moltíssim i que a les Illes els funcionaris, per llei, durant els anys fatxes no hagin hagut de saber català! I avui encara dura.

Els Ciudadanos varen néixer fa 10 o 12 anys per eliminar el català dels Països catalans. A Lleida i a Tarragona s'han trobat en coalició amb governs del PSC(PSC-PSOE) molt febles de forma que els del PSC s'han deixat sodomitzar repetidament (i sembla que els ha agradat!) i han aparegut posicions de tolerància d'admetre funcionaris sense els mínims coneixements del català...

Cal parlar sempre en català davant de fatxes del PPSOE i de Ciudadanos i explicar constantment que 

el català ha estat 300 anys putejat, per tant ara toquen 300 anys de prohibició del castellà!

Fora els Ciudadanos i el PPSOE dels Països catalans! Mentre no parlin català quan hi hagi catalanoparlants al davant!  I els comuns i les comunes que en prenguin nota i que sàpiguen que ja no estan en país conquerit ni ocupat!!!

Vegem l’article del prolífic Marc Pons: 

1 D'OCTUBRE DE 1792

Apareix el Diari de Barcelona, el primer que es va editar en català

 Barcelona. Dissabte, 1 d'octubre de 2016

Durant els anys que Catalunya va ser francesa (1812-1814) el Diari de Barcelona va publicar a doble columna; una en català i l'altra en francès. I, sense voler-ho, es va convertir en el pioner -i el degà- de la premsa en llengua catalana.

Tal dia com avui va aparèixer la primera edició del Diari de Barcelona. Fa 224 anys. L'oficial major del Diario de Madrid -que equivalia a dir el director del rotatiu- sol·licitava i obtenia del Consejo de Castilla autorització per a editar un diari a Barcelona. Pere Pau de Husson i Lapazaran, que era un napolità fill d'un francès i d'una basca, se'n convertia en el fundador i primer editor. Una nova publicació que es creava per ocupar el buit del Curioso, erudito, comercial y económico creat el 1762 i desparegut el 1773.

En l'autorització governativa se li advertia que únicament podia publicar articles relacionats amb les ciències naturals, les belles arts, els oficis i poca cosa més.

I en castellà. El català estava prohibit en tots els àmbits públics des del 1714.

Passats setze anys de la fundació -any 1808- Catalunya va ser incorporada a l'Imperi francès com una regió més. 

I Barcelona es va omplir de funcionaris francesos que venien a substituir l'aparell administratiu espanyol. 

Charles Pierre Argereau, el nou superprefecte francès, el primer que va fer va ser recuperar l'oficialitat del català.Era una mesura política que pretenia guanyar el favor de la població catalana. Proposada per la intel·lectualitat del país que era pro-francesa. I elDiari de Barcelona va ser convertit en un instrument de la nova política. Els Husson van ser desposseïts i en el seu lloc Argereau hi va situar dos impressors; un barceloní i un parisenc. Durant els anys que Catalunya va ser francesa (1812-1814) el Diari de Barcelona va publicar a doble columna; una en català i l'altra en francès. I, sense voler-ho, es va convertir en el pioner -i el degà- de la premsa en llengua catalana.

Marc Pons

Joan A. Forès

Reflexions